Fa pocs dies la Unió Europea era premiada amb el Nobel de la Pau 2012. Sorprès a aquestes alçades poc, indignat molt. I molt més si tenim en compte que els valors que la van fer mereixedora del reconeixement són el de la solidaritat i la pau.
Pau? Quan la UE és còmplice i protagonista de la Tercera Guerra Mundial, la guerra dels mercats? Una Unió Europea que pretén crear un gran banc dirigit des de Brussel·les per configurar un nou model financer que farà que la gent encara estigui més endeutada?
Pau? Quan és un dels majors exportadors mundials d’armes? És pacífica i solidària una UE que està en guerra econòmica amb la seva ciutadania?
Com és possible que en l’actual situació de crisi econòmica que ofega els de sempre, es premiï a un grup d’estats tecnòcrates units només per l’euro i rendit a un sistema bancari que xucla diners de tots nosaltres?
És solidària una Europa de diferents velocitats que exigeix retallades constants en drets bàsics com la sanitat o l’educació públiques, en jubilacions i sous dels funcionaris, que aposta per polítiques que només estan generant més pobresa i desigualtat social? És justa una UE que asfixia el sud d’Europa i l’endeuta perquè pagui i cada cop més interessos als seus creditors francesos i alemanys?
És totalment injust que l’hagin fet mereixedora d’aquest guardó. No puc estar més en desacord en premiar una Unió Europea que governa per als bancs, per al poder financer a base d’ofegar-nos cada dia una mica més.
Si es tracta de continuar premiant els bancs i els més rics res a dir, a Espanya i a Catalunya ja ho han fet uns i els altres. El govern espanyol premiant la nefasta gestió bancària amb una nova injecció de capital i jubilacions daurades per als seus gestors. A Catalunya suprimint l’impost de successions als més rics.
I qui paga les conseqüències d’aquestes actuacions a Catalunya, Espanya i Europa? Els de sempre, els ciutadans de a peu, la cada cop més majoria de nosaltres. Mentre Espanya lidera l’índex de misèria europeu amb més del 26 per cent, els 10 més rics de la borsa estatal van incrementar la seva fortuna en un 8 per cent l’exercici passat.
Pobres pobres, correm el risc que els rics cada dia siguin més rics i ningú vulgui posar-hi fre per interès. Aquesta és la societat i l’Europa hipòcrita en la que vivim, una Unió Europea que encarcera a persones pel simple fet de no tenir papers. I paral·lelament tothom fa el seu paper i s’omple la boca de més i més Europa. M’hi afegeixo però jo vull més, molt més, però d’una altra Europa, no de l’actual.
