ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler, Plataforma en Defensa del riu Ripoll

El govern municipal del PSC i Junts va aprovar en el darrer Ple la modificació de l’actual planejament urbanístic del riu Ripoll, la MPG-132, sense considerar les al·legacions que les entitats que defensem el riu vam presentar a l’aprovació inicial. Ara la Generalitat ha de decidir si l’aprova definitivament o no.

Aquesta modificació no pretén donar un nou impuls a les indústries existents al riu Ripoll amb activitats industrials netes i sostenibles i sotmeses a controls mediambientals, com ha dit alguna veu interessada, sinó que té com a objectiu la implantació de tot tipus d’activitats: Recreatives; oci; Restauració; Magatzem; Sanitari-assistencial; Educatiu; Cultural; Esportiu; Associatiu; Oficines i Serveis; Taller de reparació vehicles i Comerç singular.

Activitats que fins ara no estaven permeses per ser incompatibles amb la consideració de Parc Fluvial però que ara s’hi podrien fer a demanda del Gremi de Fabricants, amb la complicitat de PSC i Junts, per treure rèdit econòmic de terrenys i naus, algunes abandonades des de fa anys, sense tenir en compte els efectes negatius pel riu.

Aquests nous usos comportaran la massificació del Ripoll amb unes 70.000 persones diàries segons dades del propi govern i un elevat trànsit de cotxes i camions, afavorit per la construcció de tres rotondes: al Pont de la Salut, a Ca la Paula, a la Ronda de l’Ebre i una quarta a la carretera de Mollet. El resultat serà l’augment de la contaminació de l’aire que respirem, acústica i lumínica i un sever impacte a la vegetació, a la fauna i a les persones.

Es tracta d’uns canvis urbanístics que van en contra del Parc Fluvial del riu Ripoll, que és patrimoni de tota la ciutat, únicament pel benefici privat, vulnerant la legislació urbanística que determina que les modificacions de planejament s’han de fonamentar en raons d’interès públic. Però també és una irresponsabilitat afavorir la implantació d’activitats de pública concurrència en zones amb risc d’inundabilitat, ignorant, a consciència, que el Ministerio de Transición Ecologica està treballant per a canviar la normativa i limitar els usos i les activitats en el domini hidràulic dels rius com el Ripoll arran de la DANA.

Costa d’entendre un govern que valori tant poc i actuï en contra del riu Ripoll, tant necessari per la qualitat de vida de la ciutat pels valors ecològics, paisatgístics, històrics, culturals, de lleure,… tant importants que té. A l’any 1999, el PSC de Manuel Bustos, va tancar l’Oficina del Ripoll i va aturar l’execució de la planificació prevista. Des d’aleshores no ha realitzat cap inversió significativa per a la millora del riu. L’any 2019 va enviar a la paperera el Programa d’actuacions al riu Ripoll 2019-2025 que havia elaborat el govern quatripartit. Únicament s’ha interessat pel Ripoll per construir-hi el projecte especulatiu privat, el SurfCity, sortosament descartat.

El riu Ripoll no presenta el seu millor estat des de fa temps: mala qualitat de l’aigua, abocaments sense depurar, deixalles, naus enrunades amb residus tòxics, patrimoni històric públic i privat en estat de ruïna, barraquisme, fonts desaparegudes, activitats sense llicència,… ni tant sols s’han arranjat els desperfectes causats en els camins pel temporal Glòria del gener del 2020. Una situació preocupant per la manca d’inversió, insuficient manteniment, manca de control i manca d’interès.

El Parc Fluvial del riu Ripoll no necessita noves activitats que posin en risc el seu futur, sinó que requereix una estratègia a mig i llarg termini que li garanteixi el futur, que el consideri un ecosistema fonamental per a la qualitat de vida de la ciutadania, especialment en un escenari d’emergència climàtica que ens obliga a potenciar els elements naturals i disminuir el formigó, la mobilitat i la contaminació.

En aquest sentit és necessari un nou Pla integral del Parc Fluvial del riu Ripoll que li doni un nou impuls amb una visió global de tot el seu àmbit, que millori el seu estat actual i planifiqui les actuacions i les inversions necessàries dels propers anys perquè esdevingui el gran espai lliure que vertebra la ciutat de nord a sud en el que convisquin els usos culturals, esportius, naturalístics, de lleure i l’horta.

Cal avançar en la renaturalització del Ripoll i recuperar espais industrials abandonats per incorporar-los al verd. Recuperar el patrimoni arquitectònic i històric i donar-li ús, com el de destinar el Molí d’en Torrella a Centre d’Interpretació del riu Ripoll i seu de l’Oficina del Ripoll que en garanteixi la gestió i la coordinació amb la resta de municipis de la conca del riu Ripoll per planificar i regular les activitats. Cal millorar l’accessibilitat al riu a peu, en bicicleta i en transport col·lectiu i ordenar la mobilitat al Camí del riu perquè sigui compatible l’anar a peu i en bici. Finalment també la creació d’un Observatori del riu Ripoll que vetlli per la qualitat del riu.

No podem veure el riu Ripoll amb una mirada reduccionista i egoista de l’interès econòmic privat. Cal una mirada oberta, de respecte a la natura, a la preservació de la biodiversitat i a les persones, posant l’interès col·lectiu per davant. Només així aconseguirem un Parc Fluvial del riu Ripoll viu, atractiu, sostenible i per a tothom.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: ciutadans passejant pel parc fluvial. Autor: Lucía Marín.