ARTICLE D’OPINIÓ
President local de Junts per Sabadell
La llengua catalana és l’eix vertebrador de la nació, l’element que ens identifica com a poble i que al llarg dels segles ha estat un factor d’identitat, acollida, cohesió, i ascensor social. Juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, constitueix un patrimoni col·lectiu que hem de defensar i projectar.
Avui, però, el català es troba cada vegada més en una situació d’emergència lingüística, fruit de múltiples factors: la globalització, la digitalització, els increments insòlits en el nombre de persones nouvingudes, la persecució dels poders de l’Estat i la deixadesa en l’aplicació de la normativa lingüística. Però com diu l’Estatut —llei orgànica—, el català és la llengua pròpia de Catalunya i, per tant, de Sabadell. En conseqüència, ha de tenir la presència i l’ús garantit en tots els àmbits de la vida social i institucional de Sabadell.
Per a l’Executiva Local de Junts per Sabadell, la filosofia que inspira la política lingüística municipal s’ha de basar en dos fonaments: la militància activa a favor del català i garantir els drets lingüístics establerts a la normativa actual com a drets humans que són. Complir i fer complir, doncs, les lleis que regulen l’ús de la llengua, aprovades democràticament pel Parlament de Catalunya, i el Reglament per a l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Sabadell tot donant directrius concretes adreçades a l’activitat municipal quotidiana. La llengua catalana és un tema transversal que té incidència en totes les àrees de l’acció municipal. La responsabilitat és de tothom, de tota la societat, però sobretot, òbviament, del poder públic municipal que és qui ha de donar sempre exemple.
El coneixement i l’ús de la llengua no s’expandeix per la seducció. El català només pot estendre’s perquè és necessari i per aplicació de la llei com ho fan totes les altres llengües. Cal, doncs, tenir la mateixa exigència de control i d’execució de la normativa com es fa en altres normatives municipals siguin guals, impostos, taxes o permisos d’obres…
A fi de revertir l’estat precari i subordinat de la llengua, la voluntat política de Junts per Sabadell és dur a terme un seguit d’accions de política lingüística des de l’Ajuntament en tres àmbits: l’Ajuntament de portes endins, l’Ajuntament de portes enfora en relació amb l’acció administrativa quotidiana envers els ciutadans i l’Ajuntament de portes enfora en relació amb les accions d’estímul i foment de la llengua. Les accions es poden dur a terme en part per mitjà del Centre de Normalització Lingüística (CNL), que és una eina important, però no l’única, i —sobretot— amb accions de motu proprio del mateix Ajuntament, tot comptant amb la col·laboració amb entitats ciutadanes.
Presentem, doncs, una llista no exhaustiva d’accions, que inclou les accions previstes al Pacte nacional per la llengua —pacte insuficient a parer de Junts per Catalunya—, però subscrit pel nostre Ajuntament:
- Fer formació als funcionaris i similars sobre els drets lingüístics dels ciutadans i sobre el fet que cal usar la llengua catalana d’entrada en l’atenció al públic.
- Reforçar, quan calgui, la formació en llengua catalana dels electes i del personal administratiu.
- Donar instruccions lingüístiques a tots els serveis municipals atès que la llengua és present en tota l’activitat de l’Ajuntament.
- Establir clàusules lingüístiques a totes les contractacions, les concessions, els convenis, els reglaments de subvencions, etc. Per exemple, les activitats que es duen a terme als centres cívics, el monitoratge dels centres d’esport, lleure i menjadors escolars o els guies dels viatges per la gent gran, etc.
- Tenir la relació de denúncies sobre llengua referents a Sabadell, rebudes per l’Agència Catalana de Consum, cosa que permet saber per on fallen les coses.
- Establir una bústia municipal en defensa del català on poder presentar queixes, suggeriments, millores…
- Coordinació amb ajuntaments amb regidories de llengua encapçalades per persones de Junts per Catalunya i d’altres partits amb polítiques lingüístiques a favor del català per intercanviar experiències i participar en fòrums de llengua i Administració com els que ha organitzat la Plataforma per la Llengua.
- Fer tant una campanya general sobre els drets lingüístics dels sabadellencs com campanyes sectorials d’informació lingüística adreçades a àmbits socials determinats com per exemple centres sanitaris i residències de gent gran —públics i privats— o adreçades a comerços i activitats econòmiques, etc.
- Dur a terme la campanya —adreçada a tots els sabadellencs— dels «21 dies. D’entrada, parla en català».
- Informar eficaçment (en lloc destacat i de lectura obligatòria) sobre les obligacions lingüístiques abans d’atorgar les llicències d’obertura de negocis.
- Fer tallers d’assertivitat lingüística adreçats als ciutadans.
- Fer saber que l’Ajuntament té capacitat de vigilància lingüística i de sanció i, en cas d’incompliment, obrir —si calgués— expedients sancionadors d’ofici d’acord amb el Codi de consum (art. 126-10 i art. 331-6).
Altres ajuntaments on Junts té responsabilitats en matèria de llengua fan totes aquestes accions i més. Del que es tracta és de ser militants actius a favor de la llengua i de complir la llei i fer-la complir, és a dir, exercir l’autoritat que la llei atorga al poder públic. En definitiva, complir la decisió democràtica. Junts per Sabadell som al govern municipal per fer aquestes polítiques a partir d’aquests principis. Si aquestes accions no es poden fer, no té sentit continuar-hi.
L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: Francesc Baró, en una imatge d’arxiu. Autor: David Jiménez.
