Davant la pressió urbanística creixent, l’emergència climàtica i la degradació progressiva dels ecosistemes fluvials, la Crida per Sabadell, en cooperació amb candidatures d’altres municipis veïnes i amb el suport d’entitats ecologistes, planteja ara un canvi de model en la gestió del riu: passar d’actuacions puntuals i fragmentades a una protecció integral, coordinada i supramunicipal de tota la vall del Ripoll.
La proposta situa al centre la creació d’un Pla Director Urbanístic supramunicipal específic per al riu Ripoll, amb l’objectiu de blindar ambientalment el corredor fluvial i establir criteris comuns de conservació, restauració ecològica, definició d’usos socials i limitació de noves pressions urbanístiques i industrials. El plantejament parteix d’una idea clara: el Ripoll és un eix vertebrador que no es pot continuar gestionant únicament des d’una perspectiva local, cal una mirada transversal que l’entengui com un ecosistema compartit on qualsevol impacte té conseqüències sobre el conjunt de la conca. El riu ha de deixar de ser vist com un espai disponible per a noves activitats econòmiques o expansions urbanístiques i passa a considerar-se una infraestructura verda essencial per a l’adaptació climàtica de les ciutats perservant la biodiversitat i l’equilibri.
Així doncs, el Ripoll necessita una governança comuna, estable i amb compromisos polítics ferms per garantir-ne la preservació a llarg termini. Per això, la Crida planteja iniciar contactes entre els ajuntaments de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac per impulsar conjuntament aquest futur Pla Director a través d’un organisme supramunicipal amb la participació de les administracions, entitats ecologistes, agents socials, experts i representants veïnals amb l’objectiu de definir estratègies compartides sobre biodiversitat, qualitat de l’aigua, restauració ecològica, ús públic i prevenció del risc d’inundacions. El Ripoll compleix funcions ambientals estratègiques i actua com a connector ecològic entre espais naturals de la conca del Besòs des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt al litoral, passant pel Parc Natural de Collserola.
I per materialitzar aquests principis, cal recuperar el Molí d’en Torrella per tornar a constituir l’oficina del riu, a l’estil de la que ja va existir el primers anys de la recuperació ambiental del parc fluvial els anys 90 i que va ser clausurada a l’inici del primer govern del PSC, l’any 1999. Un PSC que, reforçat per les dretes i l’extrema dreta, es mostra disposat a destruir el territori, com ho estem veient amb el Quart Cinturó, però també amb la industrialització d’un 10% de la llera del Ripoll en el seu pas per Sabadell a través de l’MPG-132, una modificació que amplia i liberalitza els usos industrials i terciaris a l’entorn del riu. Es preveu, doncs, l’increment de l’activitat a la zona però també la mobilitat, fet que implicarà la construcció de nous vials i rotondes, generant impacte ambiental tant per la contaminació acústica, lumínica i de l’aire com per, directament, la pèrdua d’espai natural.
En definitiva, cal emprendre mesures que permetin que el riu sigui un espai ric en biodiversitat, que expliqui l’origen i història de la ciutat i el Vallès i que, a la vegada, pugui ser espai d’ús social amb un vincle estret i en equilibri amb l’entorn natural.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
