ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
Aquest final d’any estem veient com les institucions polítiques estant donant un gran espectacle polític i de canvi de cromos per aprovar els pressupostos de la Generalitat. Al nostre país hem donat una mostra fefaent del que representa aquest intercanvi per interessos partidistes, tu em facilites el pressupost de la Generalitat i jo el de Barcelona, encara que hagi de tapar-me el nas.
En aquest sentit, aquests darrers dies corre un vídeo per la xarxa, fet per l’activista Sivina al canal Octuvre on explica amb tota classe de gràfiques quina ha estat la proposta d’inversions durant els últims cinc anys per part de l’estat i quin ha estat la inversió real executada. Un exemple de com les baralles pel relat, siguin del nivell que siguin, queden en no res, i com els polítics s’aprofiten de la poca memòria de la ciutadania o coneixement del que s’acaba fent realment, propaganda a part.
A la nostra ciutat cada any també tenim el mateix espectacle, l’equip de govern presenta els seus pressupostos i l’oposició, siguin quins siguin els colors d’uns i altres, per norma els han de criticar i fer servir d’arma llancívola, i així any rere any, sense cap estratègia de ciutat a llarg termini ni cap consens en les poques competències que realment tenen els consistoris.
Nosaltres com a entitat del sud no volem entrar en aquest joc dels números ni de la quantitat d’arbres que falten a la ciutat, la nostra visió sobre els pressupostos és la de reflexionar globalment sobre els dèficits que pateix la nostra zona, sempre oblidada, voldríem també poder, com altres entitats de la zona, participar en el debat de quines inversions són les més necessàries tant en infraestructures com socialment pel veïnat, és veritat que en un any poden variar de quines han de ser les prioritats, però el que és cert, és què tenim reivindicacions què ja fa molts anys que estan en la memòria i escrites i promeses pels diferents governs què han passat per la casa gran i sense intervenció.
A la zona sud de la nostra ciutat existeixen estudis que demostren que portem molts anys abandonats pels diferents equips de govern, un territori on ja el moviment veïnal fa molts anys que estan reivindicant diversos projectes ben necessaris, tal com la Residència i Casal d’avis que ja es tenia el terreny però per art de màgia ha desaparegut, un lloc perquè les persones grans es puguin trobar per organitzar-se, no tant sols per jugar al dòmino i les cartes. Normalment des de certs sectors pensen que ja són persones que l’únic què volen és descansar i gaudir del temps pels seus passatemps, què també, però segueix sent important mantenir la connexió social amb la comunitat, que puguin informar-se primer, per després poder participar i si és necessari presentar o ser crítics amb els projectes que es puguin presentar pels barris de la zona, per això es necessita un local unitari i autònom i què no depengui del coordinador funcionari de torn.
Per millorar el nostre futur com a ciutat no podem perdre la iniciativa, la il·lusió i l’energia dels més joves, al sud tenim la sort de tenir una entitat, l’Obrera, que fa molts anys van ocupar un taller de compra i venda de cotxes propietat de Bankia i què ara els joves i el veïnat fan tot tipus d’actes culturals i reivindicatius, i a on joves amb dificultats econòmiques gaudeixen d’un local del qual ells són participants del projectes generats. Un exemple que es pot traslladar, amb altres característiques, a les necessitats dels més grans. També a la zona d’Espronceda i Campoamor existia l’assemblea de joves amb tota classe d’activitats; grup d’esplai, de teatre, grups de música, etcètera, instal·lats en un local estret i sense ventilació què ha fet que al final al no veure solució els joves han dit prou.
Un altre dèficit què tenim a la zona es la gran mobilitat de cotxes que ocupen espais que haurien de ser perquè el veïnat pogués gaudir de llocs per als vianants, amb carrers de doble direcció, amb el què això representa un permanent risc pels que els han de creuar. O el necessari trasllat de la Foneria Suñer, la millora de la comunicació de transport públic, el futur del mercat de Campoamor, la millora en seguretat i civisme…
Finalment, seguint amb aquests exemples, l’Ajuntament té sobre la taula -o més aviat en un calaix- un projecte per equilibrar tota la zona de petita industria i tallers de la zona hermètica i voltants del carrer Monturiol, amb el nou veïnatge, situant més espais verds i reorientant el transit, quelcom aprovat en un ple per totes les organitzacions polítiques, aquest ha de ser un projecte prioritari, ja que crearia o mantindria molts llocs de treball i així evitaria què molts treballadors s’haguessin de desplaçar fora de la nostra ciutat, amb el què això comporta en risc d’accidents, major nombre de vehicles circulant, menor conciliació familiar…
Aquest mes de novembre s’ha celebrat a Glasgow la cimera sobre el canvi climàtic, tots i totes sabem com ha acabat, podríem dir sense equivocar-nos, què tal com començar. A nosaltres com entitat ens queda molt clar què queda molt camí per fer, les societats són molt resistents als canvis i més si aquests comporten canvis molt forts i profunds en el dia a dia, però també creiem que si no ens hi posem amb urgència, no tenim cap futur.
Lligant tot el que anem exposant, es fa ben necessari i urgent traslladar aquesta transformació a la nostra ciutat amb una estratègia clara, oblidar d’una vegada batalles partidistes i electoralistes, aprofitar la feina que han fet des d’entitats i professionals capdavanters amb projectes de millora molt interessants, i que l’Ajuntament, entenent de manera participativa i alhora consensuada entre totes les forces, agafi el lideratge col·lectiu perquè tots i totes salvem el nostre futur construint una Sabadell veritablement moderna, sostenible i socialment justa.
