Les darreres declaracions de l’alcaldessa mostren, de nou, que la política d’habitatge del govern segueix en contra de l’interès general dels veïns i veïnes de Sabadell
Aquesta setmana, Marta Farrés i el seu equip de govern, han sortit públicament explicant quantes ocupacions han evitat al llarg de l’últim any. Sense cap dubte, el PSC ha comprat el relat de la por i la inseguretat de l’extrema dreta basada en mentides i notícies falses. Mentrestant, milers de persones segueixen amb grans dificultats per accedir a l’habitatge o veuen perillar el seu sostre. 350 sabadellencs ja viuen al carrer o en infrahabitatges.
Les dades ho deixen ben clar. El 80% de les ocupacions són a propietats de grans tenidors, bancs i fons voltor, que només tenen interès per l’habitatge com a actiu econòmic per especular. Només el 4% tenen lloc a pisos habitats i, en aquests casos, el desallotjament de les persones ocupants és immediat, ja que preval el dret del legítim inquilí de l’habitatge. Per tant, beneficia als veïns i veïnes de la ciutat la política antiocupacions del govern de Marta Farrés? Ras i curt, NO. Milers d’euros i infinitat de recursos per a preservar el negoci dels de sempre, dels que, en definitiva, són la principal causa de la crisi de l’habitatge que està patint la majoria de la gent de la ciutat.
Tot això, té lloc durant la setmana en què la Crida per Sabadell i diversos mitjans locals, han denunciat la situació de 26 famílies sabadellenques que poden quedar-se al carrer d’aquí a tres setmanes. Famílies que viuen en un bloc propietat de la Sareb, el banc dolent que gestiona les propietats dels bancs que vam salvar amb diner públic. Les famílies estan desesperades davant del silenci de l’Ajuntament que no els respon les peticions ni els resol les sol·licituds per obtenir un reconeixement de vulnerabilitat que els permetria negociar un lloguer social que estan disposades a pagar. I no és l’única notícia alarmant que hem conegut aquests dies. Mitjans locals i nacionals s’han fet ressò del cas del Jose Antonio i la Núria, dos veïns que fa un mes i mig que dormen a un cotxe tot i tenir un sou de 1400€ al mes. De nou, Vimusa i Serveis Socials els han girat l’esquena.
No serveix tampoc instal·lar-se en el mantra de les ocupacions i la conflictivitat. Els problemes de convivència hi són i hi seran sempre, però ni són patrimoni únic de les persones que ocupen ni es solucionen expulsant gent de casa seva. El que realment genera inseguretat i conflicte és la precarietat, no arribar a final de mes i no saber si podràs tenir un sostre. Cap d’aquests fenòmens es resolen amb titulars sensacionalistes ni criminalitzat l’ocupació. Es resolen plantant cara a l’especulació immobiliària, destinant més recursos a la igualtat social, teixint una ciutat compartida amb un veïnat cohesionat i planificant amb eines útils per als sabadellencs i sabadellenques. En aquest sentit, ens trobem en ple procés d’al·legacions del nou Pla Local d’Habitatge i, amb ell, s’obre l’oportunitat de poder incidir de forma directa en les polítiques d’habitatges de la nostra ciutat. La Crida per Sabadell hi treballa intensament i anima a entitats, col·lectius i veïnat a fer les seves propostes i aportacions.
