ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Carbonell. Membre de la Plataforma per la Llengua i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana
Catalunya viu una realitat totalment anòmala. Colonial, en paraules de Sartre. Si hi sumem la substitució poblacional de Catalunya (en 10 anys té 2 milions més d’habitants) i que el 24 per cent d’aquestes persones són nascudes fora de l’Estat, resulta que s’hi parlen 300 llengües.
Segons Carme Junyent, el català es mantindria viu si aquestes persones el fessin seu. Però les institucions, pel que veiem en el Pacte Nacional per la Llengua, van en sentit contrari.
En les primeres 31 pàgines, el conseller fa una anàlisi acurada de la situació del català. Però els acords especificats en les 100 pàgines següents no donen resposta a les necessitats detallades en la introducció.
El passat 19 de maig, Lluís Llach deia a Vilaweb: “El Pacte no garanteix res d’allò que és transcendent: que la justícia es catalanitzi de veritat, que les retolacions de bancs, comerços, etc. siguin en català (implica pressupostos i inspeccions que ni s’hi compta) i inspeccions a les escoles per sostenir el 25 per cent de castellà, que no es respecta pràcticament enlloc”.
Hi estic d’acord. El més trist és que no em sorprèn, ja que concorda amb les accions del PSC: Salvador Illa no es cansa de fer declaracions a favor de la normalització del català, però el menysprea, igual que Jaume Collboni i Marta Farrés. Una actitud que normalitza el fet que els nouvinguts atesos a les aules d’acollida aprenguin castellà en comptes de català. En paraules de Pere Antoni Pons a X (abans Twitter), els immigrants completen la colonització castellanoespanyola.
Aquest menyspreu també col·labora activament en el genocidi cultural que impulsa l’Estat espanyol. El discurs de la “intramulticulturalitat”, que fomenta col·lectius tancats en la seva llengua i cultura, ho acaba d’espatllar. L’exemple és clar: hi ha castellanoparlants que es reserven el dret de no integrar-se lingüísticament, però exigeixen la integració dels nouvinguts al seu grup, cosa que, evidentment, en comptes de crear comunitat, la divideix.
Davant aquesta realitat, cal exigir l’acció contundent del Parlament, la Generalitat, les diputacions i els municipis per recuperar l’ús comú del català com a llengua pròpia. Només així assegurem la convivència, la integració dels nouvinguts i que se’ls obrin portes que ara tenen tancades.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: signatura del Pacte Nacional per la Llengua. Autor: Jordi Bedmar / Generalitat.
