ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
El 2020 el recordarem com un any que ens ha trencat a tots projectes en el que segurament havíem posat grans dosis d’esforços i d’il·lusió per millorar el futur de cadascú de nosaltres i de la comunitat. Pel camí que hem recorregut ens ha fet conèixer a familiars, o amics i amigues, què malauradament aquesta terrible pandèmia els ha fet perdre algun membre molt estimat, també hem vist i estem veient com cada dia la pobresa està penetrant en molts sectors de la societat que es creien invulnerables davant les crisis econòmiques que s’anaven donant, hem pogut veure com moltes d’elles han acabant fent cua per obtenir aliments, o com no poden pagar els lloguers d’habitatges o petits comerços, i veuen impotents com els fan fora, com moltes d’elles es veuen obligades a ocupar si no volen dormir en un banc o en un portal. També veiem com molts sectors de l’hostaleria, gimnasos, comerços de diferents especialitats protesten davant de les institucions perquè els deixin obrir els establiments donant una imatge insolidària, està clar que si tinguessin recursos econòmics o si l’estat fes com fa amb les grans empreses que els hi facilita l’aplicació d’ertos, no tindrien necessitat de mobilitzar-se, si ho fan és perquè ja es veuen abocats a tancar i anar com molts altres a les cues de la beneficència.
Normalment quan hem patit altres crisis la classe treballadora o els més afectats sempre tenen el recurs d’organitzar grans manifestacions (on estan els grans sindicats) per protestar per tancaments d’empreses i pressionar als estaments públics per solucionar la seva situació, però amb les actuals mesures aplicades ens deixa indefensos i en un atzucac, com ha passat recentment amb les mobilitzacions prohibides pel 8M en algunes ciutats. Ara bé, hi ha sectors, com les institucions polítiques i la patronal que es troben molt tranquil·les i segures al negar o dificultar aquest dret a la protesta, aprofitant-se de la situació mentre els sectors financers fan l’agost especulant.
D’altra banda, entitats com la nostra, el Moviment Veïnal del Sud, som permanentment ignorats com és el nostre cas particular -però no únic- a l’ajuntament malgrat demanar repetidament reunions o trobades amb els regidors o l’alcaldessa, suposem que no els hi interessa gens, mentre que hem pogut fer-ho amb altres partits d’oposició.
Aquest passat dia 14 de febrer es va celebrar al nostre país eleccions autonòmiques i com sabem l’independentisme ha guanyat la majoria en vots i escons, també hem pogut sentir les propostes de les organitzacions que presumiblement poden formar govern, tot són promeses però nosaltres com moviment veïnal ja tenim experiència què aquestes, la majoria, es queden en els calaixos dels departaments dels governs si les entitats socials no s’organitzen, en relació al que hem dit. Però aquesta crisi també ens ha ensenyat que la societat davant de l’adversitat sap trobar maneres per defensar-se d’aquells que se’n volen aprofitar, i hem pogut veure com sectors tradicionals de lluita que a pesar de les restriccions han sortit al carrer a reivindicar-se, com diuen la necessitat fa virtut. També es comença a veure que davant els reptes que ja tenim i patim com l’emergència climàtica, moltes entitats que fins ara lluitaven cadascú per un objectiu molt concret, observen que no poden perdre més temps i que front a un gran repte és fa més necessari que mai unir esforços per aconseguir recuperar el territori i una altra manera de fer.
A la nostra ciutat ja hi hagut un primer contacte amb diferents entitats; associacions de veïns, defensores del transport públic, en defensa dels espais naturals… perquè els recursos energètics siguin de propietat pública, per un nou model de mobilitat o per recuperar espais per les escoles. Nosaltres creiem que ara es necessita unir esforços més enllà de les reivindicacions sectorials que fins ara ens ha portat a sortir a reclamar el carrer.
Des de fa uns quants anys que els científics ens estan avisant, que ja tenim a tocar el canvi climàtic, davant aquesta emergència i sumats als canvis provocats per la pandèmia creiem que cal actuar i afrontar els nous reptes, o canviem el model econòmic o la nostra societat es veurà abocada a nous desastres, noves pandèmies, grans fenomens extrems. I tal com recentment hem vist pressionar entorn el nou govern de la Generalitat a tot el poder econòmic en un acte de demostració de força, a nosaltres ara ens toca també adaptar-nos, unir forces i plantar cara.
