En un pamflet intitulat ‘De monstres i gramscis retrògrads‘ publicat al iSabadell el 27 setembre de 2013, llevat dels tòpics sobre Gramsci, Antoni Dalmases demostra desconèixer que la gran aportació de Gramsci fou la d’anteposar l’hegemonia cultural a la política, és a dir tot el contrari del que fa Dalmases en el pamflet d’esment, al qual desbarra políticament amb barroeres abstraccions i generalitzacions.
A Ciutadans només ens donem per al·ludits quan Dalmases es refereix al nostre lema, ‘Mejor Unidos’. Doncs sí: millor unides les persones per damunt de les tribus i dels territoris i en aquest sentit, el futur és una Europa de ciutadans amb responsabilitats compartides.
Ara bé, mentre anem vers aquest futur europeu, donat que Europa va a pas de tortuga -però amb l’avantatge de que mai retrocedeix- s’han de reformar unes institucions, tant catalanes com les de la resta d’Espanya, estructuralment podrides.
La neteja d’aquestes institucions passa per un pla anticorrupció en el qual la corrupció es pugui denunciar dintre dels partits polítics i una nova llei electoral, dos de les propostes, entre d’altres, amb les que l’Albert Rivera va condicionar el seu suport a la investidura de l’Artur Mas com a president de la Generalitat.
Ambdues propostes van ser refusades perquè la corrupció i una antidemocràtica llei electoral són dos dels puntals de la Generalitat.
A Dalmases no l’ha quedat cap insult-acusació que reproduir, això si, tots vomitats amb una poruga falta de voluntat de demostrar res. És evident, doncs, que no és capaç d’imputar-nos més que acusacions genèriques que no tenen ni cap ni peus.
Quan Dalmases parla de ‘fabricants de barbaritats’, de ‘perversos personatges que ens burxen amb animalades, amenaces, infàmies, bestieses, insults i salvatjades’, ens ve a la memòria un dels set principis dialèctics de Goebbels, que era el de descontextualitzar el context. En què fonamenta Dalmases les seves acusacions de sembrar odi?
Per què Dalmases no fa una cita ni posa un sol exemple de tot aquest repertori d’infàmies? Pot ser aquestes infàmies són producte d’un cervell profund o reptilià? D’un cervell tan emocional com irracional?
I quan ens qualifica de “monstres amb unes interioritats deformes fins a l’indicible”, Dalmases dóna el pas que no pot donar el dret, al preservar l’interior de la persona com també fa l’Església catòlica (“De internis nec Ecclesia”).
El fanatisme de Dalmases li impedeix veure la realitat i així es com acusa a Ciutadans “de no perdre privilegis, influències o poders”. A quin món viu l’Antoni Dalmases?
A Ciutadans ens boicoteja tant la Generalitat com el govern de Madrid i hem d’anar a tots el mitjans de comunicació possibles sempre que no ens retallin la nostra llibertat. Estem vetats per la televisió i la ràdio de la Generalitat malgrat contribuir també amb els nostres diners a les seves escandaloses despeses; també estem vetats per la majoria de la premsa escrita de Catalunya, quasi totalment subvencionada i controlada i, per tant, capaç de fer un editorial únic com a prova d’un protototalitarisme envernissat de democràcia.
Finalment, a la semblança de l’iSabadell sobre Antoni Dalmases es pot llegir que és ‘professor de llengua catalana’. Doncs bé, això no es demostra en aquest escrit sense plantejament, desenvolupament, ni conclusió, desqualificant-se del tot.
