ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Monge, regidor del PSC a Sabadell en rèplica a l’article ‘L’ombra allargada del bustisme‘, de Josep Asensio
Sr. Asensio, i li dic senyor perquè sempre sóc respectuós amb tothom, coneguts; companys; equip de feina… tret que és evident que vostè i jo no compartim, com tantes altres coses.
Com a fidel seguidor de l’iSabadell, algun cop he llegit els seus articles. De vegades he trobat reflexions que comparteixo i d’altres, com deia abans, no. Segurament, entre d’altres coses, deu influir la informació que vostè i jo tenim sobre un mateix tema. Del seu article es desprèn, paràgraf rere paràgraf, que no ha tingut temps d’informar-se com cal, o que no té cap interès en conèixer el posicionament de les parts, ni com s’ha arribat a aquest extrem, però “l’ambició i les ganes de venjança no tenen límit”, com vostè bé diu.
El PSC no denuncia la cessió, sinó una conducta, que d’haver estat d’un regidor socialista, molts, entre d’ells vostè, s’estarien esquinçant les vestidures. Són dues les denúncies i, pel que sé, s’adjunten proves. Són tantes les informacions falses que dona, que explicar-li una a una i desmentir les seves afirmacions se’m fa tediós i no paga la pena.
Voldria recordar-li que vostè va ser regidor del govern Bustos, cosa que segurament poca gent recorda, i sempre l’he respectat, malgrat conèixer el motiu del seu cessament.
Puc entendre aquest odi cap al PSC de Sabadell, perquè a ningú li agrada viure amb una hipoteca la resta de la seva vida. Puc entendre aquesta dèria en atacar-lo constantment per dissimular, o per fer veure ves a saber què. Puc fins i tot entendre l’animadversió cap al Josep Ayuso, persona que el va haver de substituir precipitadament al capdavant de la regidoria d’Esports. Però trobo especialment greu que difami als treballadors de l’Ajuntament amb aquesta lleugeresa. Informi’s quantes places d’administratius s’han opositat durant el govern Bustos, i rumiï una mica abans de desmerèixer l’esforç que suposa preparar-se unes oposicions.
Miri, el PSC és el partit amb més militants i simpatitzants de Sabadell. Veurà moltes cares socialistes a Can Llong i a molts barris de Sabadell, i potser algun va entrar en alguna promoció de VIMUSA, només faltaria que els militants socialistes no poguessin optar d’igual manera que la resta de sabadellencs. Li recomano que sigui molt més curós amb les seves afirmacions, per què diria que són querellables, i per part del PSC, i com a mínim meva, s’ha acabat continuar aguantant acusacions falses.
D’acord que, i com a mostra el seu article, “les fal·làcies i les difamacions només s’utilitzen quan ja no hi ha arguments”. Però la paciència te un límit. I també coincideixo en que les escoltes haurien d’haver començat abans, però no dos anys, ni tres, molts anys abans. Miri senyor Asensio, cada dia aprenc alguna cosa de la gent, però de vostè, lliçons, cap ni una.
