ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable de Política Municipal del PSC de Sabadell
L’actual govern, encapçalat per l’alcaldessa Marta Farrés, ho està fent bé, perquè sense tenir la majoria absoluta, ha sabut trobar punts d’acord amb partits de l’oposició i això ha permès recuperar dinamisme a Sabadell, visualitzar millores concretes i tenir perspectives de futur més favorables per afrontar els reptes actuals: efectes negatius de la pandèmia i del canvi climàtic, redefinició del model de ciutat amb criteris de sostenibilitat, construcció d’habitatge social i reducció de les desigualtats, per citar només els més importants.
La pandèmia ha marcat aquests dos anys de mandat i ha obligat a adaptar el pressupost municipal, així com el programa electoral del PSC, a una nova situació caracteritzada per una disminució rellevant d’ingressos i un increment significatiu de despeses. S’han hagut de posposar projectes importants per poder alliberar recursos i atendre necessitats més immediates relacionades amb la sanitat, els serveis socials i l’activitat econòmica. Tot i això, altres projectes continuen endavant, com el nou pavelló municipal dels Merinals, les obres del Portal Sud, la construcció d’habitatge social de lloguer, la inversió de 20,5 milions d’euros en millores en la via pública repartides per tota la ciutat i la pacificació del Centre amb la peatonalització d’un tram del carrer Indústria i la remodelació del Passeig de la Plaça Major, per destacar els més rellevants.
Davant d’aquests fets, es poden entendre les discrepàncies polítiques per raons ideològiques i les servituds que genera la pugna política pel poder, però és més difícil d’explicar que després de dos anys de mandat del govern municipal de coalició PSC-Podem, des de l’oposició Esquerra Republicana i la Crida mantinguin un discurs tan poc constructiu i farcit de tòpics, que impossibilita l’acord en qualsevol tema. La fragmentació de les opcions polítiques i el caire de proximitat de la política municipal fan necessari i també faciliten el pragmatisme per aconseguir consensos que es concretin en millores per a la ciutadania, però en aquest cas no ha estat així.
L’anterior govern municipal, autoanomenat de transformació, va pensar molt, però va planificar poc i va executar menys per diverses raons, entre elles el desig frenètic de qüestionar-ho tot, les divergències entre els quatre partits de govern o la falta d’experiència en la gestió. Ara bé, el fet irrefutable és que van perdre les eleccions, la qual cosa vol dir que no poden pretendre seguir governant des de l’oposició i a més a més amb molt poca predisposició a buscar punts d’acord. Després de dos anys, Esquerra Republicana i la Crida segueixen reivindicant l’aplicació de plans aprovats a l’anterior legislatura i el reconeixement explícit, com a mèrit exclusiu seu, de la major part dels projectes executats en la primera meitat de mandat.
Davant d’aquestes pretensions tan categòriques, l’actual govern té tot el dret del món a replantejar-se aquests plans, si considera que el context ha canviat, i a fer-se també seus uns projectes que en molts casos només eren un esbós que calia completar amb la part més complexa de la feina: planificar, licitar i executar.
Serveixi com exemple de forma correcta de presentació pública, la referència que l’alcaldessa va fer a l’anterior govern, com impulsor del projecte, en l’acte de col·locació de la primera pedra de la construcció de 32 habitatges de lloguer social al carrer Francesc Layret.
Llegint les declaracions dels seus portaveus i constatant l’estratègia política de confrontació d’Esquerra Republicana i de la Crida, cal pensar que segueixen ancorats en els lamentables fets del dia de la presa de possessió del nou govern, quan amb crits, insults i empentes es va boicotejar l’acte des del carrer amb una clara mostra de no acceptació del resultat d’unes eleccions democràtiques. No aporta res dir que “Sabadell està patint amb el govern actual” -si pateix ara mateix és pels estralls de la pandèmia-, que “no hi ha lideratge perquè és la suma de tres partits” -en el govern de transformació n’eren quatre i es van passar bona part de la legislatura discutint entre ells-, que “no hi ha projecte de ciutat” -és una acusació genèrica i buida, perquè al marge de documents més específics, un programa electoral és ja en si mateix un projecte de ciutat-, que “tornen a funcionar a cop de foto” -com si el govern anterior no hagués fet moltes rodes de premsa per explicar els seus plans- o que “són els hereus de la corrupció” -més enllà dels resultats electorals i de les sentències dels tribunals, aquest és un recurs fàcil i manipulable que s’utilitza quan no hi ha arguments més convincents-.
Aquests dos partits demanen diàleg, però com es pot dialogar amb algú que quasi sempre està a la contra i que més que el consens, el que busca és imposar les seves idees sigui com sigui? La relació del govern municipal amb altres partits de l’oposició és molt més fluida i serveix per demostrar que, al marge de les ideologies, és possible aconseguir acords concrets en benefici de la ciutat.
Caldria que Esquerra Republicana i La Crida ho tinguessin en compte pel bé de Sabadell.
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, sortint escortada de l’Ajuntament tot just ser investida, el 13 de juny de 2019. Autor: David B.
