Durant les darreres setmanes, el caos de Rodalies ha deixat tirats prop de 400.000 catalans cada dia. Una situació que ha omplert titulars i tertúlies amb un mateix ritornell: la culpa és de la manca d’inversió.
Tanmateix, hi ha un fet que crida poderosament l’atenció: ningú assumeix responsabilitats polítiques. S’han cessat dos càrrecs tècnics —amb un marge real de responsabilitat més que discutible pel poc temps que feia que ocupaven el càrrec— i amb això sembla que es dona per tancat el problema. Però la ciutadania no necessita caps de turc: necessita solucions i, sobretot, explicacions honestes.
Perquè convé recordar una evidència: Pedro Sánchez porta gairebé nou anys a La Moncloa. De debò ningú al Govern ni entre els seus socis considera que existeix alguna responsabilitat política en el deteriorament del servei?
Si analitzem les incidències recents, el patró és clar: fallada d’un mur de contenció, caiguda d’un arbre sobre la catenària, despreniments a la infraestructura i problemes al centre de control. No estem parlant únicament de grans obres pendents. Estem parlant de manteniment bàsic.
Fa uns dies preguntava a un paleta per què falla un mur de contenció. La resposta va ser immediata: per un mal drenatge. És a dir, per manca de revisió, de prevenció i de conservació. I això és precisament el que molts professionals del sector —incloent-hi maquinistes— fa anys que denuncien: una conservació negligent i una manca d’escolta sistemàtica.
Que falta inversió a Rodalies és evident i així ho hem reconegut al ple. Però reduir tot el problema a una qüestió pressupostària és, senzillament, incomplet. Mentre se’ns diu que no hi ha recursos, veiem com se soterren vies a L’Hospitalet, avança el desdoblament Barcelona-Vic, s’executa el soterrament de Montcada i s’impulsa el tercer carril del Corredor Mediterrani. Per tant, diners n’hi ha quan hi ha voluntat política.
Si baixem al terreny local, l’exemple és claríssim: l’estació de Can Llong-Castellarnau continua sent una reivindicació pendent per a Sabadell. Un barri en creixement, amb milers de veïns, que necessita millors connexions ferroviàries per reduir temps de desplaçament i oferir alternatives reals al vehicle privat.
Aquí és on hem de ser coherents: si volem que la gent deixi el cotxe, primer hem d’oferir transport públic eficaç, fiable i proper. No es pot demanar als ciutadans que canviïn els seus hàbits de mobilitat mentre fallen les freqüències, es multipliquen les incidències i les infraestructures pendents s’eternitzen. La mobilitat sostenible no s’imposa; es fa atractiva i funcional.
Des del nostre grup ho tenim clar: cal apostar decididament pel transport públic. Però apostar de veritat significa millor manteniment de Rodalies, més fiabilitat en el servei, noves infraestructures on calen i impuls decidit a projectes com Can Llong-Castellarnau. El que no funciona és l’estratègia que estem veient massa sovint: posar traves al vehicle privat sense haver reforçat abans les alternatives públiques. Aquesta política només genera frustració i desigualtats entre barris.
Al ple municipal, davant la moció d’En Comú Podem, ja ho vam dir amb claredat: compartim la preocupació pel deteriorament del servei ferroviari i la necessitat urgent de millores a Rodalies. Però no podem acceptar un relat que dilueixi responsabilitats o que penalitzi el ciutadà que avui no té una alternativa real al cotxe.
La conclusió és incòmoda però necessària: quan els serveis públics fallen de manera reiterada, quan les infraestructures es retarden i quan es demanen sacrificis als ciutadans sense oferir alternatives reals, creix la desafecció social.
A Rodalies no només ha faltat inversió. Ha faltat diligència, planificació i respecte pels usuaris.
