El dia 25 de juliol 1992, aquest any es compliran els 30 anys de l’esdeveniment. Es van inaugurar els Jocs de Barcelona, els jocs de la 25ª olimpíada de l’era modera, segons el llenguatge olímpic.
Barcelona feia realitat la proposta efectuada davant del CIO a Moscou el 1980 i que un any més tard era aprovada pel ple de l’ajuntament de la ciutat, que després poc a poc va anar prenent forma fins a la votació definitiva a Lausanne el 17 d’octubre de 1986. Sabadell va ser una de les subseus dels Jocs, concretament en futbol a la fase prèvia. Aquests van ser els partits que es van disputar:
- Egipte – Catar 0-1 24 de juliol de 1992
- Ghana – Austràlia 3-1 ,26 de juliol de 1992
- Colòmbia – Catar 1-1, 27 de juliol de 1992
- Suècia – Marroc 4-0 ,28 de juliol de 1992
- Colòmbia – Egipte 3-4 29, de juliol de 1992
- Mèxic – Ghana 1-1 30, de juliol de 1992
Però els Jocs no van tenir a Sabadell la brillantor que per la nostra història esportiva mereixien. Els dirigents municipals de l’època no van prendre en consideració l’oferta de ser també subseu en voleibol, per això calia modificar el pavelló de Sol i Padrís, per un motiu d’alçada. Les obres corrien a càrrec del COOB 92, però no va arribar a fructificar el projecte.
El recorregut de la flama olímpica va ser més aviat discret, si atenem al que va passar en altres subseus i poblacions catalanes, però, al cap i a la fi vam estar al mapa dels jocs, no potser amb la brillantor que a molts ens hagués agradat, però hi érem. Els nostres veïns de Terrassa sí que es varen bolcar i fins i tot van donar el nom de voluntaris olímpics a un carrer proper a la zona esportiva.
L’any 2017 es va celebrar el quart de segle dels Jocs de Barcelona. A Sabadell una foto amb alguns protagonistes locals a la Nova Creu Alta, va servir per donar constància de l’efemèride. Aquest any ni tan sols això.
El pas del temps sembla haver minimitzat la importància que va tenir per a Barcelona i les ciutats subseus un fet que va transformar la imatge de la ciutat comtal al món. Des de llavors fins ara es troba en l’objectiu dels grans esdeveniments esportius, l’últim la Copa Amèrica de Vela, que malgrat que els seguidors d’Ada Colau el van titllar d’elitista, l’alcaldessa celebrava l’elecció de la ciutat i vol organitzar “la millor Copa de la Història” recordant la frase amb què Samaranch, ànima del 92, va qualificar els Jocs.
Doncs bé Sabadell, no té previst fer cap acte commemoratiu. Ens ho confrma Laura Reyes, regidora d’Esports, que ens va explicar els seus records personals del 92.
“Jo tenia 14 anys, la meva germana sí que els va viure com a voluntària a l’aeroport de Barcelona, recordo… doncs el que vaig veure per la televisió”.
Els Jocs del 92, els guarda a la memòria d’adolescent. Però em temo que el cas de Sabadell no és únic. Altres ciutats del Vallès, subseus del 92, passen sigil·losament de la commemoració olímpica. I això que aquests mesos el tema dels Jocs d’hivern ha refrescat el gran passat olímpic de Barcelona.
La responsable municipal d’esports coneix bé el projecte dels Jocs d’hivern Barcelona Pirineus, ja que va assistir a les jornades desenvolupades a la Fundación Olímpica.
“Hi ha dos sabadellencs implicats als Jocs d’hivern, Queralt Castellet com a esportista en actiu i Monica Bosch com a Directora de Projecte, així que d’alguna manera estarem vinculats a l’esdeveniment.”
Ja fa temps, Sabadell i la pista coberta d’Atletisme va entrar al llistat de ciutats catalanes que podien ser escenari alguna prova dels Jocs d’Hivern, lògicament les proves de pavelló. Recentment, el tema ha tornat a l’actualitat, perquè davant la negociació dels despropòsits per part del Govern d’Aragó, es replanteja una de les instal·lacions properes a Barcelona.
La reacció social de la Cerdanya al costat de la posició d’algunes formacions polítiques, que es van manifestar a Puigcerdà fa setmanes, no són el millor presagi perquè l’esdeveniment Barcelona Pirineus 2030 fructifiqui. De fet Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol s’ha donat de temps fins divendres dia 20 per seguir confiant en els Jocs, i buscar el consens Catalunya-Aragó després de llargs mesos de distanciament i controvèrsies. El curiós és que els problemes són dels polítics, perquè els tècnics de les dues comunitats havien consensuat un programa de competició.
Thomas Bach, president del CIO, tenia previst visitar Barcelona al juny, reunir-se amb l’alcaldessa Colau i amb el Comitè Organitzador dels Jocs. La visita ha caigut de l’agenda.
Sabadell és una ciutat d’esportistes, i de múltiples disciplines. Al 92 vam poder tenir més presència al programa olímpic, però, potser seria positiu que no es perdés aquell esperit i s’expliqués els nens que practiquen esport a les entitats de la ciutat.
Laura Reyes reconeix que les ajudes que l’ajuntament pot brindar al món de l’esport local són molt exigües per un problema pressupostari, i es centren en les entitats més que no pas en esportistes individuals. Ara com ara la ciutat no està per organitzar un gran esdeveniment internacional, per les exigències econòmiques.
La regidora es congratula del bon moment del Centre d’Esports Sabadell, i sobretot del pes específic que el futbol té a la ciutat amb multitud d’equips, però, sense desmerèixer que hi ha una pràctica esportiva molt diversificada en múltiples disciplines. Per descomptat, ara com ara el Club Natació és l’entitat local amb més projecció internacional. Una àmplia representació de l’ajuntament va estar a Atenes a la final de l’Eurolliga femenina.
Si els Jocs Olimpics són la gran meta de tot esportista, potser seria convenient que la que va ser qualificada Ciutat Pilot de l’Esport Espanyol inculqués els valors que comporten els Jocs als seus joves a les escoles.
