Ja fa temps que els veïns i veïnes del Centre denuncien la situació insostenible que viuen durant les matinades dels caps de setmana. Darrerament, la gravetat dels fets ha incrementat i hem pogut veure a través de les xarxes socials la situació que pateix el veïnat amb les conseqüències per la salut física i mental que això comporta. Malauradament, és un conflicte que no és nou a la ciutat, els veïns i veïnes de Gràcia ho van patir durant molts anys com a conseqüència de les discoteques de la Zona Hermètica. És evident, doncs, que Sabadell té un problema endèmic en la gestió de l’oci nocturn.
En aquell moment, durant el govern de transformació (2015-2019), es va prendre la decisió política de reordenar els usos dels locals de l’Hermètica, fet que va portar al tancament de la gran majoria de locals. Aquella acció, que anava acompanyada d’un pla d’oci nocturn que va quedar-se a mig camí, va resoldre el conflicte pel veïnat i, a la vegada, pretenia iniciar un procés estratègic de definició de la distribució de llicències de pubs i discoteques a la ciutat en la línia de mantenir les possibilitats d’oci i fer-ho compatible amb el descans del veïnat. Ara, doncs, ens tornem a trobar amb el mateix conflicte a alguns carrers del Centre i el veïnat pateix les conseqüències d’una manca clara de planificació en diversos àmbits vinculats al dret al descans, a la gestió de la nit i a l’oferta d’oci, aspecte molt vinculat a la joventut.
Primerament, és evident que cal actuar urgentment al focus del conflicte, al carrer. En aquest cas, caldria que l’Ajuntament activés tots els mitjans en termes d’intervenció comunitària amb personal especialitzat al carrer dissuadint les conductes que generen conflicte i fent pedagogia entre els ciutadans i ciutadanes que fan estada o es desplacen pels carrers i les places de la zona. Amb tot, és evident que cal actuar immediatament també sobre les actituds violentes i delictives que el veïnat de la zona relata. Tant en un cas com en l’altre, ha d’obrir el debat sobre model de policia municipal que tenim actualment i es fa necessari un treball de coresponsabilitat entre els locals nocturns i l’administració municipal. Cal, doncs, que el govern de la ciutat detalli amb urgència quines són les mesures que activarà en aquests dos aspectes així com en termes de neteja de l’espai públic.
En segon lloc, cal establir estratègies per revertir la concentració massiva en unes zones concretes de la ciutat. D’aquest manera, s’eviten aglomeracions i el desplaçament de veïns i veïnes. En aquest sentit, fa falta que Sabadell millori en termes de planificació de l’oci nocturn no des de la criminalització, si no des de propostes constructives que permetin la socialització, la festa i l’accés a la cultura d’una forma més sana tant pels mateixos usuaris com pel veïnat. Això implica diversificar l’oferta, establint propostes de lleure més enllà de discoteques i bars i facilitar l’accés a altres models.
A Sabadell comptem amb un gran teixit associatiu i cultural que dinamitza la ciutat i centenars de propostes que haurien de poder dur-se a terme a tots els racons de la ciutat. I aquest darrer element, és imprescindible quan parlem dels i les joves de la ciutat, la franja d’edat que més reclama un oci viu: què ofereix Sabadell? Quines oportunitats troben per l’autogestió del seu oci? Quins espais de participació existeixen per implicar-los activament a la vida de la ciutat i permetre’ls assumir també responsabilitats en matèria de convivència i benestar col·lectiu? Mentrestant, el govern de Marta Farrés no hi mostra el més mínim interès, reduint recursos en mediació, evitant el debat sobre la policia de proximitat o amb Pla de Joventut caducat que ha calgut prorrogar. Esperem que almenys, després de l’organització i la campanya veïnal, el govern deixi de donar pel seguit als afectats i posi fil a l’agulla a un problema estructural de la ciutat.
