ARTICLE D’OPINIÓ
Pere Vila, membre de Sabadell en Comú-Podem.
Tenim un riu que travessa la nostra ciutat: el Ripoll. Podríem dir que és la nostra espinada. Ens articula però no hi pensem si no ens fa mal. Fa anys que les administracions han fet política per millorar l’estat de la seva conca. Això ha
comportat canvis significatius: depuradores, restauració de l’entorn, cura del paisatge i recuperació de la vall per a l’ús ciutadà.
Durant la dictadura franquista ens va fer mal l’aiguat del 1962, quan el riu va treure les escriptures i ens va dir: per aquí passo jo, enduent-se centenars de vides dels nostres conciutadans. Després d’aquest desastre el riu seguia baixant del color que tocava segons els tints de les fàbriques del ram de l’aigua. Ara ja només passa quan una fàbrica de Castellar propietat d’un ilꞏlustre sabadellenc aboca sense prou control els seus residus tèxtils.
Avui se’ns proposa dedicar 30.000 metres quadrats de sòl públic inundable a fer una piscina d’onades artificials privada, amb restaurant, piscines adjacents, gimnàs i aparcaments al costat del riu. Aquesta proposta va acompanyada d’una altra: construir una rotonda a tocar del pont de la carretera B-140 i des d’allà repartir l’embús actual de la carretera de Mollet cap a Barberà, el camí de Can Quadras amb sortida a Sol i Padrís per la pujada de la Bassa i la Bv2432 cap a Torre Romeu i el carrer Tres Creus, passant pel davant del Pavelló cobert, la Bassa i l’estadi Josep Molins.
Ens mirem doncs un paisatge profundament humanitzat, on la ciutat construïda ha assecat part dels seus aqüífers, la llera al servei de la indústria tèxtil sense control fins fa quaranta anys, i un esforç públic i de la societat civil (la tasca de l’Adenc, dels Amics del Ripoll i dels seus voluntaris entre altres) per recuperar els valors paisatgístics i naturals. Què en podem de fer de tot això?
Sabadell té un dilema. El Ripoll com a pulmó verd de la ciutat pot fer compatibles els usos industrials, econòmics, de lleure ciutadà i de contribució a l’equilibri natural. Això vol dir un ús intel·ligent del nostre patrimoni. Des de Sabadell En Comú Podem, per exemple, proposem: reconversió d’espais industrials en desús en residencials al costat de Torre- Romeu, realització del parc de can Rimbles amb un circuit de cros internacionalment homologat (demanat des de fa molts anys per la JAS), un centre d’interpretació del riu adreçat al món educatiu, científic i als visitants, espais d’horta pública per al lleure ciutadà. Cal millorar l’accés de les persones a la vall del riu i a l’altre costat perquè no sigui una barrera. I això es pot fer amb ascensors. Deixant baixar l’aigua sense més asfalt ni murs de formigó.
O podem optar per acabar amb el poc de natura que li queda i urbanitzar-lo de punta a punta. Posar-hi vials pel trànsit de cotxes i camions, elevar murs de formigó per contenir un succedani de l’Illa Fantasia amb piscina d’onades hipotecant un dels pocs terrenys públics que queden a la conca del riu.
Lo riu és vida és el lema de la defensa històrica de l’Ebre contra els projectes de transvasament. Per tot això, diem sí a un Ripoll integrat a la ciutat amb seny i al servei de la cohesió entre la natura i les persones i diem no a ocurrències de cara a la galeria com el Surf City, que esguerra un espai natural i que va en direcció contrària a la situació d’emergència climàtica que vivim. Però una vegada més els adversaris són poderosos i com sempre caldrà lluitar-ho. Som-hi!
