‘Sabadell i els 50.000 habitatges socials’

Un element central de la política del president Salvador Illa ha estat l’anunci de fer 50 mil habitatges socials. S’ha fet una primera recapta de solars i se n’està elaborant una de segona. Aquesta primera fase ha obtingut un rendiment d’espai per a 14.762 habitatges, la qual cosa seria un 30% del previst. Hi ha dos camins d’execució: l’ajuntament obté finançament i executa el programa en els seus solars, o bé ho promou la Generalitat. Alguna part d’aquestes primeres promocions ja estaven en marxa i potser l’empenta final ha estat l’accés al finançament, però no tot era pas nova promoció. El cas de Sabadell ha optat per promoció pròpia i ha posat sobre la taula sòl per a la promoció de 347 habitatges.

Les grans xifres dels principals municipis consten a la taula següent.

En temes comparatius, podem començar per avaluar aquesta política. Els 50 mil habitatges equivalen a 1,25 habitatges per cada mil habitants i any al llarg de 5, si els repartim equitativament per tot Catalunya. Llavors, la demanda seria de més de 10 mil a Barcelona, i de més de mil als 4 municipis majors de 200 mil habitants i així aniríem seguint. Es pot establir, doncs, el dèficit entre allò que cal i el sòl ofert. La taula col·loca el llistat dels municipis, amb l’oferta feta, la població, la demanda a l’estàndard mencionat i el dèficit que en sorgeix. A la última columna hi ha el percentatge del sòl ofert respecte el necessari, cas per cas. Barcelona destaca per damunt de tot, amb un pendent de més de 7 mil, tot i que ha mobilitzat sòl per a més de 3 mil. El cas de Sabadell apareix també en dèficit, només per darrera de l’Hospitalet i de Badalona, amb uns 1000 habitatges, ja que ha ofert una quarta part del total que ens caldria. El cas de Terrassa ens supera en oferta, ja que ha mobilitzat més sòl, fins el 41% del que li pertocava.

Al costat d’aquests municipis, altres ajuntaments han superat de llarg la quantitat que els pertocava i consten a la taula següent, i tots ells han ofert sòl per a més de 200 habitatges.

Veiem, doncs, que la resposta no es correspon amb la demanda, ja que, potser per sort o circumstancies favorables, alguns ajuntaments han pogut anar més lluny que altres en aquesta cursa de construir 1,25 habitatges per mil habitant i any al llarg d’un quinquenni.

Queda clar que els municipis majors són els que plantegen la major part del problema en termes absoluts i segurament és on és més difícil resoldre-ho, però també són ajuntaments amb major capacitat de gestió urbanística. La Generalitat no demana resoldre tot el cas, només fer l’oferta de sòl. En aquest sentit, el cas de Sabadell, un municipi que històricament ha fet política d’habitatge, no ha quedat pas en les primeres posicions, sinó en una situació no pas lluïda. Ens en dolem.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.