Núria Aymerich. Autor: David B.

‘Salut, ocupació i compromís social. Tres prioritats per afrontar el futur’, per Núria Aymerich (Gremi de Fabricants)

ARTICLE D’OPINIÓ
Núria Aymerich. Secretària general del Gremi de Fabricants de Sabadell

Són milers els gurus, o els que es consideren gurus, que s’atreveixen a dir com serà el món després de la pandèmia.

Com serà el futur està per veure. Alguns diuen que la pandèmia ens servirà per tenir actituds més ètiques i més respectuoses amb les persones i la natura. Altres diuen que per sobreviure, la societat serà més competitiva. Tot hi serà present, una cosa i l’altra.

Però hi ha realitats que no són prediccions de futur; la pandèmia deixarà dolor, morts, tristesa, soledat i atur. L’atur suposa viure de subsidis, sempre insuficients, amb incertesa i molt patiment.

És prioritari protegir la salut i la vida de les persones, i és temps per posar el focus en el manteniment i en la creació de llocs de treball. Per això resulta demagògic emetre missatges fent escollir entre la salut i el treball. Hem de viure, tenir salut i treballar; hem d’integrar aquells que més ho necessiten i evitar l’exclusió social. Aquest és el repte.

Catalunya és un país de pimes. Al seu capdavant estan petits i mitjans empresaris amb experiència, que han hagut de superar les diferents crisis i els efectes de la globalització. S’han adaptat, han innovat, han après i s’han internacionalitzat. Si no fos així haurien desaparegut.

Durant aquestes setmanes de pandèmia han sigut moltes les empreses que han mostrat aquesta capacitat. Tot i l’anonimat, són molts els casos d’èxit que, transformant-se en poques hores i difícils condicions, han produït material sanitari i han proveït als serveis essencials.

Les indústries tèxtils són un exemple d’adaptació per donar resposta a les demandes provocades pel coronavirus. Tot i que en massa casos no se’ls ha donat visibilitat, ho han fet des de la innovació, la reconversió i la voluntat de servei, malgrat els límits que s’han trobat amb els processos de certificació i homologació dels productes.

En d’altres empreses aquest canvi no ha pogut ser. No per falta de voluntat, sinó perquè les eines de les que disposaven no els ho permetien. La seva maquinària, els serveis que oferien o els productes que demanava el mercat fins el dia abans de la pandèmia no podien donar resposta a les necessitats generades per la Covid-19.

La pandèmia ha actuat com un tsunami, i moltes de les nostres pimes no podran seguir l’ activitat que feien o tal com la feien fins ara. En aquest moment senten que estan dintre d’una “esfera, gris metàl·lic i freda”, en la que no veuen que hi ha camí.

El seu dolor i el seu sentir són comprensibles. Tenen al davant plantilles sense feina que oferir-los, sous per pagar i l’aplicació d’Ertes dolorosos. S’enfronten a pèrdues econòmiques, crèdits, materials comprats i compromisos que els queden pendents de pagar.

Ara és temps per reinventar-se i per innovar, i els que més ho sabran fer són els empresaris, que durant anys han resistit les crisis més ferotges. Són emprenedors que amb el seu equip tornaran a començar. Els governs i la societat els hem d’escoltar i creure, i els hem de donar el que necessiten: ajudes directes, diners sense l’obligació de retorn, crèdits tous, agilitat administrativa i acompanyar-los en les oportunitats. Només els hem de demanar projecte. Fem-los-hi fàcil.

No es pot dissenyar una societat empresarial post-Covid des d’un despatx. Qui en saben són els protagonistes. Fins i tot, pot ser ofensiu que persones desconeixedores del món empresarial els diguin als empresaris el què han de fer, quan no han tingut mai l’experiència de ser-ne.

Ara és temps per comprometre’s amb les pimes, ajudar-les i confiar-hi realment. Perquè en definitiva són les que han mostrat la capacitat de resiliència al llarg dels anys, són les veritables creadores d’ocupació, i només així tindrem una societat formada per persones amb una vida digne, tant pels que estan en actiu i com pels que hem ajudar.