ARTICLE D’OPINIÖ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista

Les dades demogràfiques ens diuen que Terrassa i Sabadell són la tercera i cinquena població catalana, respecte Barcelona, l’Hospitalet i Badalona, i en els propers anys Sabadell superarà Badalona. Aquest fet senyala una inèrcia traçada al segle XIX, amb la industrialització, que no ha estat desbancada. Cert que actualment les dues capitals del Vallès Occidental són la meitat del conjunt de la seva població, quan havien estat més proporció.

Però sense el pes de Terrassa i Sabadell no s’explica l’arribada del ferrocarril elèctric (avui FGC) ara fa un segle, perforant Vallvidrera i enfilant des del centre estricte de Barcelona cap a elles dues. Un fet que després ha consolidat els nuclis de Sant Cugat, Rubí i la UAB. Les dues capitals industrials expliquen també que l’any 70 l’autopista fos gratuïta de Barcelona a Terrassa, feta per iniciativa del ministeri, en un moment que totes les altres eren de peatge, com actual AP7 i inclosa la C32 del Maresme.

També a finals dels seixanta, en el primer avanç de pla regional, es pensà descentralitzar Barcelona, que era viscuda com caòtica, i fer-ho cap a diversos llocs, un dels quals era la polaritat Sabadell-Terrassa, amb d’altres com Gallecs o Martorell, però no es pensava encara en la B30, entre Sant Cugat i Cerdanyola, que fou posterior, un cop descoberta la façana creada per l’autopista.

Un altre fet que explica la nostra relació amb Barcelona és molt directament geogràfica. Les dues capitals basculen a banda i banda del límit de les vessants Llobregat i Besòs (el camí dels monjos) i queden amagades just darrera Collserola. Barcelona es relaciona amb el conjunt interior del país a través dels dos grans canals del Llobregat i del Besòs. En termes de Vallès, l’Oriental és conca de Besòs, però Terrassa és Riera de Rubí i Sabadell és Ripoll, que s’uneix al Besòs just a la porta del Pla de Barcelona.

D’aquest conjunt de fets n’apareix com una gran simetria: dues grans conques vers Barcelona i dues ciutats situats en l’eix de simetria, amagades darrera Collserola i amb unes infraestructures en sentit contra geogràfic, com són el ferrocarril elèctric i la mateixa autopista que salta el coll de Montcada. El Vallès Occidental i les dues capitals podrien ser un racó amagat, lateral als grans eixos de Barcelona, un lloc més despoblat i, per contra, apareixen destacades, situades amb simetria, reforçades per infraestructures decantades a elles. Terrassa i Sabadell i els seus sistemes urbans no són com la Riera de Caldes, ni com el Tenes, o el Congost, són més fortes.

Així, doncs, les inèrcies són presents, però solament d’inèrcia no es pot viure, si les dues ciutats, simplement, no volen perdre pistonada. Tothom al Vallès, en aquesta part de la regió de Barcelona que és diferent del Maresme o del Baix Llobregat, té un paper territorial a exercir i algunes poblacions el tenen destacat, com totes les de les façanes del corredor prelitoral: Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola… i fins Mollet.

Terrassa i Sabadell han mantingut una capitalitat d’entitats i institucions que les noves polaritats no poden emular. Un capital que tampoc és el que fou abans de la crisi del tèxtil i la pèrdua de base econòmica, però que encara hi compta.

La polaritat de més 400 mil habitants de les dues capitals i de 500 mil que ho seran d’aquí  no massa lluny, demana una certa ambició de futur i una col·laboració que mantingui la simetria respecte Barcelona, simetria que configuren els FGC amb una relació directa amb el centre de Barcelona. Per això, que resoldre la millora d’un nou túnel ferroviari, des de Sant Cugat al centre barceloní, sigui una oportunitat a defensar, com més simètrica millor, al servei de les dues ciutats, les quals sumades són molt més que soles.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.