Després de dos anys de titulars el govern municipal del PSC i la Fundació privada Banc Sabadell han signat un conveni de col·laboració per a la realització d’un Museu d’Arts a la ciutat a la Casa Grau i al Casal Calvó de la Plaça del Gas i va passar pel Ple municipal sense saber ben bé en què consisteix.
De fet el conveni no comença massa bé, amb una mostra de cinisme absolut: correspon a l’Ajuntament de Sabadell la preservació del patrimoni històric, artístic, arqueològic, tècnic i científic de la ciutat de Sabadell, obviant que el mateix govern que signa el conveni és el responsable de que bona part del patrimoni històric i arquitectònic “protegit” i de propietat municipal es trobi en perfecte estat de ruïna.
Darrere del conveni no hi ha el més mínim projecte, ni cap contingut fruit d’una reflexió sobre la cultura, els museus o els equipaments que la ciutat pugui necessitar. On és el resultat del grup de treball que el PSC va anunciar per definir el “projecte”? De fet ni el propi govern sap què vol: primer va anunciar un Museu de la Ciutat, després un Centre Cultural i ara un Museu d’Arts. Dona la sensació que el més important són els 5 milions que aporta el Banc Sabadell i ja parlarem què fem.
En realitat no hi ha una definició del què es vol fer perquè no hi ha projecte cultural ni projecte de ciutat que proposi quin futur es vol per Sabadell, quines polítiques, quins equipaments i quins finançaments seran necessaris per impulsar projectes estratègics de ciutat.
Aquesta manca de capacitat política per impulsar projectes propis que dinamitzin la ciutat i resolguin dèficits, el PSC els supleix cedint, venent o regalant el patrimoni públic a privats o altres institucions: l’Artèxtil, la Caserna, al Mercadona sòl d’equipament, sòl residencial a privats o construint aparcaments il·legals a l’Eix Macià en el lloc on s’hauria d’estar impulsant el Conservatori de Música i els nous Jutjats. Ara el regal li ha tocat al Banc Sabadell. En canvi projectes estratègics aprovats i llargament reivindicats des de fa anys com el Museu de la Indústria Tèxtil al Vapor Pissit estan menystinguts i arraconats.
Que la Fundació Banc Sabadell vulgui deixar a Sabadell la seva col·lecció privada d’art no deixa de ser una bona notícia, però una institució amb uns dividends anuals més que generosos, podria deixar una millor empremta a la ciutat que la va veure néixer i créixer, construint un equipament propi que aportés valor cultural i arquitectònic, com altres entitats financeres han fet en altres ciutats, enlloc d’apostar per una operació de poca volada, més pròpia d’una institució petita, aportant 5 milions d’euros per a condicionar dos immobles de propietat del poble.
Sabadell es mereix alguna cosa més que aquest tipus d’operacions si vol destacar en alguna cosa més enllà de ser coneguda pel Llaminer i si vol recuperar ser la ciutat capdavantera que havia estat. Rebre 5 milions d’euros d’una entitat financera perquè posi la seva col·lecció privada en dos edificis municipals no resolt el problema de fons perquè el problema no és econòmic sinó polític.
Cal en primer lloc un projecte de ciutat i definir un projecte cultural a llarg termini, amb visió de futur, que superi la política del dia a dia, el clientelisme i que no estigui condicionada pel punt de mira electoral. Un projecte cultural que defineixi quins equipaments són prioritaris per resoldre les necessitats de la ciutat i quins projectes estratègics volem que aportin valor afegit.
Però també és necessari afrontar d’una vegada la situació de bona part de la nostra història i del nostre patrimoni històric i arquitectònic que s’ha deixat caure en la ruïna: masies de Can Rull, Ca n’Oriac, Can Gambús, Can Borrell de Sant Pau de Riu-sec, el Vapor Turull, els Molins d’en Torrella i d’en Font, la Casa Maternitat, etc. edificis “protegits” de propietat municipal que, a banda de ser un delicte penal deixar caure el patrimoni, diu molt poc d’una ciutat que vol ser capital.
Cal una mirada llarga, un debat ciutadà obert, ambiciós i innovador i definir el projecte cultural del Sabadell d’avui i sobretot del demà.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
