ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable de Política Municipal PSC de Sabadell
És cert que a finals dels anys 80 els agermanaments de Sabadell amb Matagalpa (Nicaragua) i amb Argub (Sàhara Occidental) es basaven en criteris de cooperació i solidaritat amb un rerefons polític de caire progressista, que buscava donar suport a la població d’aquestes ciutats en la seva lluita per aconseguir una societat més justa, en un entorn internacional encara condicionat per la ‘guerra freda’, i també és cert que aquests agermanaments tenien una base social en el teixit associatiu de Sabadell, que anava més enllà dels partits polítics presents al consistori. En aquells moments la globalització neoliberal s’estava expandint i la dissonància Nord-Sud marcava l’agenda internacional, mentre que en els països desenvolupats una part significativa de la població pensava que vivia en una bombolla protegida de les desgràcies de la resta del món.
De forma encertada, la Comissió Sabadell Solidari, organisme predecessor de l’actual Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, va utilitzar la figura dels agermanaments com a instrument per desenvolupar la seva tasca, fomentant la justícia social i la transformació política, però això no condiciona el present per dos motius:
- Els agermanaments són una eina per enfortir les relacions entre ciutats, que també es pot utilitzar per establir lligams de cooperació més transversals entre municipis de països desenvolupats i en el nostre entorn en tenim molts exemples.
- La base fonamental dels agermanaments radica en els vincles creats entre les persones, que estan per sobre dels condicionants polítics. En aquest sentit, quan el 1990 el sandinisme va perdre les eleccions a Nicaragua, vaig viatjar a aquest país amb l’encàrrec de l’alcalde Toni Farrés d’expressar la voluntat de la nostra ciutat de continuar agermanada amb Matagalpa, al marge del perfil polític del govern del país o de la ciutat.
Transcorreguts més de 30 anys, el món ha canviat i el context actual és molt diferent. Per un costat i més enllà de les bones intencions i de l’ajut humà i material canalitzat, l’experiència dels dos agermanaments de Sabadell és ambivalent, perquè si bé es pot considerar un èxit el manteniment de la resistència del poble sahrauí en la defensa dels seus drets, cal parlar de fracàs a Nicaragua, on un dels principals líders de la Revolució Sandinista dels anys 80, Daniel Ortega, s’ha convertit de fet en un dictador, que reprimeix qualsevol discrepància i persegueix als seus antics camarades. Per un altre costat, l’increment vertiginós dels moviments migratoris i el fort augment de les desigualtats, també en els països desenvolupats, com a conseqüència d’una globalització injusta, han diluït les fronteres entre països i ens han fet assumir en primera persona els greus problemes que afecten al conjunt de la humanitat.
D’acord amb aquestes explicacions i en relació amb el debat que es va produir en el darrer ple de l’Ajuntament sobre la proposta d’agermanament amb San Sebastián de los Ballesteros, considero oportú fer les següents reflexions:
- Enlloc està escrit, com va insinuar Esquerra Republicana, que els agermanaments de Sabadell hagin de respondre únicament a les premisses d’ara fa 30 anys, ni que siguin d’ús exclusiu de l’àmbit de la cooperació i la solidaritat internacional, per la qual cosa el govern municipal té la potestat d’utilitzar aquesta eina de relacions intermunicipals de la forma que consideri més oportuna, sense haver de justificar cap canvi de criteri.
- El fet que només 116 persones de San Sebastián de los Ballesteros s’instal·lessin a Sabadell no és motiu per argumentar, com va fer Esquerra Republicana, que si ens agermanem amb aquesta ciutat, a partir d’ara qualsevol ciutat amb un número similar o superior de residents a Sabadell podrà demanar també l’agermanament i ens posarà en un compromís. Aquesta argumentació és una forma indirecta de menysprear l’important treball associatiu que des de fa 45 anys està fent a Sabadell l’entitat Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros, que ha contribuït a la integració dels nouvinguts i a l’enfortiment dels lligams entre Sabadell i Andalusia.
- Afirmar, segons la Crida, que aquest agermanament es va decidir a correcuita en un sopar, és obviar que es venia sol.licitant de forma reiterativa des dels anys 80 i mai s’havia donat una resposta per part dels governs municipals precedents, inclòs el govern quatripartit de l’anterior legislatura.
Aquests han estat els punts de debat d’Esquerra Republicana i de la Crida en un intent forçat per donar el seu suport l’agermanament i al mateix temps separar-se al màxim de la proposta formulada pel govern municipal, seguint la seva estratègia de prioritzar sempre la confrontació i d’intentar governar l’Ajuntament amb una visió assembleària. Està clar que políticament no podien ‘sortir a la foto’ donant un sí sense matisos a una proposta raonable presentada pel PSC.
Foto portada: la romeria de Sant Isidre Llaurador, al maig de 2019. Autor: David B.
