ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable de Política Municipal del PSC
La compra de l’edifici de l’Artèxtil durant l’anterior mandat a un preu desorbitat per part de l’anomenat “govern de transformació”, que va arribar al poder amb la voluntat de sacsejar l’Ajuntament de Sabadell de dalt a baix per canviar-ho tot, ha estat arxivat per la fiscalia, si bé ha fet constar en el seu informe que hi va haver una gestió deficient. Aquest edifici es va comprar per 3,2 milions d’euros, quan un any i mig abans havia estat adquirit per 500.000 euros amb la participació d’una persona propera a la família Montero-Jodorovich, relacionada amb el tràfic de drogues i el blanqueig de capitals.
La “gestió deficient” que fa referència la fiscalia es fonamenta en dos punts rellevants:
- Si pel seu valor patrimonial l’interès de compra de l’immoble per part municipal era evident des de feia temps i l’empresa propietària era deutora de l’Ajuntament, per què en el moment que aquesta empresa va entrar en concurs de creditors en el 2017 no es va fer cap gestió per efectuar la compra, primer, quan la mateixa empresa va manifestar al consistori el seu interès per vendre, i després, quan el jutge va autoritzar la venda a dos privats a un preu força reduït. Cal tenir present que l’Ajuntament tenia instruments per conèixer l’operació, al marge que prèviament li fos comunicada o no pel jutjat.
- Com és possible que l’octubre del 2018, quan l’Ajuntament va comprar l’edifici a un preu molt més elevat, fixat d’acord amb la normativa patrimonial de les administracions públiques, es desconegués o no es tingués en consideració en cap moment que un any i mig abans el venedor l’havia adquirit a un preu força inferior.
Cal clarificar i reconèixer que quelcom va fallar en la dinàmica municipal quan es va perdre l’oportunitat de comprar a un preu molt més favorable un bé patrimonial tan rellevant per a la ciutat, perquè estem parlant de diners públics, que són limitats i que el govern de torn té la responsabilitat de gestionar amb la màxima eficiència. Si no es fa, hi ha el risc que pugui tornar a passar i que quedi la sospita entre la ciutadania que l’administració municipal actua amb poc rigor, prioritzant en aquest cas a més a més la reducció del superàvit pressupostari per sortir bé a la fotografia de tancament d’any, abans que realitzar una operació compra de patrimoni a un preu força més ajustat. No actuar així equivaldria a reconèixer de forma indirecta que el que és de tots en realitat no és de ningú en concret i que per aquest motiu
es pot ser menys estricte en la seva gestió.
La Crida i Esquerra Republicana porten tot el mandat donant lliçons de bon govern des de la banqueta, posant pals a la roda a l’activitat municipal i reclamant l’autoria de tots els projectes de millora que s’executen. Potser seria millor que dediquessin una part del seu temps a analitzar amb més profunditat el que van fer durant la seva curta experiència de
govern en el mandat anterior. Podrien començar per reconèixer que les condicions de compra de l’Artèxtil no van ser les més adequades, continuar esbrinant per què tants projectes que reclamen com a seus els està executant un altre govern i acabar preguntant-se per què realment van perdre les eleccions. L’autocrítica és un bon recurs per aconseguir
millorar.
