ARTICLE D’OPINIÓ
Marta Morell, portaveu municipal de Podem a l’Ajuntament
Una mentida repetida mil cops no es converteix en veritat, només en un fals relat sobre uns determinats fets. Això és justament el que ha passat amb el relat que s’ha difós sobre el posicionament de Podem a la Junta de Portaveus de divendres dia 15 d’abril, convocada per tractar el posicionament de l’Ajuntament de Sabadell, com a acusació particular davant l’execució de la sentència de la peça 30 del cas Mercuri contra l’excalcalde Manuel Bustos.
Quina és la mentida que s’ha difós mitjançant articles en premsa escrits per persones de l’entorn d’ERC i la Crida? I també mitjançant filtracions periodístiques fetes per determinats grups municipals? Que Podem es va abstenir en el procés de decisió sobre el posicionament que havia d’adoptar l’acusació particular. S’ha arribat fins i tot a intentar fer creure, a través de les xarxes socials, que va haver una votació dels grups municipals que mai va existir.
Quins són, en canvi, els fets? El 2 de desembre de 2014 els grups municipals del ple de Sabadell van aprovar una moció que establia que totes les actuacions que l’Ajuntament de Sabadell portés a terme en la causa del cas Mercuri com a acusació particular s’haurien de consensuar a la Junta de Portaveus. El mandat era molt clar: consensuar – no votar- cada posicionament entre els diferents grups que formessin el Ple.
D’acord amb aquest mandat, quatre grups municipals van demanar convocar la reunió ja esmentada de Junta de Portaveus del passat dia 15. En el seus plantejaments inicials, els grups van manifestar posicions que anaven des de rebutjar que l’acusació particular no adoptés cap posicionament respecte a l’execució de la sentència, fins a demanar el compliment íntegre de les penes. Podem va reclamar una sentència exemplar.
“Exemplar”. Un adjectiu que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix com “que pot servir d’exemple, de lliçó”, tot afegint, per il·lustrar-ho, la frase “un càstig exemplar”. És una paraula que no deixa marge a confusions i que he fet servir altres vegades. Per exemple, el dia 16 d’abril, per referir-me a la condemna dels responsables de la violació múltiple de Can Feu, amb penes de fins a 31 anys de presó, que vaig qualificar de “sentència exemplificadora”. Tothom va entendre el que estava dient Podem, però d’aquesta Junta de Portaveus es volia una altra cosa.
Primer, evitar haver de fer el que els propis grups de l’oposició convocants havien demanat, és a dir, debatre i acordar una posició de consens. I com que els grups municipals no van voler consensuar res, la Junta va acabar sense acords. Segon, traslladar a l’opinió pública un relat fals del que va succeir, amb interessos clarament partidistes, i utilitzar-lo contra Podem per acusar-lo de blanquejar la corrupció, la qual cosa és rotundament falsa.
En l’àmbit de la ciència, es coneix com ‘efecte Woozle’ la repetició d’una afirmació no sustentada en l’evidència. Aquesta és una pràctica que també ens trobem, amb freqüència, a la política. En política es designa amb el concepte anglosaxó de “factoid” la narració d’un fet de forma completament falsa o clarament distorsionada, amb l’únic objectiu de manipular l’opinió de la ciutadania. A Sabadell no és el primer cop que passa, ni tampoc la primera vegada que s’utilitza contra nosaltres. És l’estil fake news, tant de moda actualment: una forma molt bruta de fer política i molt allunyada dels valors de l’esquerra.
I perquè quedi clar, ho direm un cop més: nosaltres volem que l’execució de la sentència sigui exemplar i sobretot, dissuasòria, perquè fets com els del cas Mercuri no es tornin a produir ni al nostre ajuntament ni enlloc.
