James Ross

James Ross, nou director de la Simfònica del Vallès: “sóc un explorador de la música”

Amb simpatia desbordant, James Ross, flamant director de l’Orquestra Simfònica del Vallès, es presenta al públic sabadellenc amb l’objectiu de donar-se a conèixer i presentar les seves credencials.

Des de la seu de l’OSV, al carrer de Narcís Giralt, el passat dimarts a la tarda el futur director de l’OSV, James Ross, aten per primer cop un mitjà de comunicació des que es va anunciar el seu fitxatge.

Nascut a Boston al 1959, Ross va estudiar a la Universitat de Harvard, al Curtis Institute of Music de Filadèlfia i a l’Acadèmia der Künste de Berlín, entre d’altres. A més, ha estat director adjunt a l’Orquestra Simfònica de Boston i del director William Christie en el conjunt ‘Les Arts Florissants’. Com a músic ha desenvolupat una carrera com a trompa solista sota la direcció de Kurt Masur a l’Orquestra Gedwandhaus de Leipzig.

Com va ser el seu primer contacte amb la música?
Recordo que tindria tres o quatre anys. El meu pare tocava el piano i la meva mare cantava al cor de l’església. Cap dels dos no era músic però tenien una sensibilitat especial per aquesta disciplina artística. El meu primer instrument va ser el piano i després la flauta dolça: amb deu anys vaig seguir amb la guitarra, la trompeta i la trompa.

James Ross
James Ross durant l’entrevista. Autor: David B.

En quin moment decideix seguir la carrera musical?
No hi ha un moment concret i tampoc no ho va ser quan ja vaig esdevenir famós amb la trompa. Crec que va ser quan vaig actuar en un musical anomenat The Music Man en el paper d’un dels protagonistes, Harold Hill. Tindria tretze o catorze anys i per a mi va ser impressionant ser el centre d’atenció de tanta gent que em mirava.

Què creu que fa que un director sigui excel·lent?
Cadascú té la seva pròpia recepta, evidentment, però crec que la base es troba en transmetre alguna cosa dins la música clàssica. Per a mi és fonamental. A més, la capacitat per saber liderar gent que inclogui l’interès per la qüestió psicològica de la relació d’una sola persona amb el grup. El director ha de conèixer tant el grup com cadascuna de les seves individualitats.

D’alguna manera, creu que hi ha una unitat global entre tots els músics?
Jo diria que un músic espanyol s’entendrà més fàcilment amb un islandès o amb un coreà i viceversa, ja que tenen en comú la necessitat d’aconseguir alguna cosa, amb la idea de que sempre pot ser millor, més comunicatiu i més profund. Els músics de l’Europa de l’Est estan connectats pel mateix repertori, més clàssics, però si que és cert que els músics que jo conec tenen en comú l’objectiu de la perfecció.

Tot i que dirigirà el primer concert amb la Simfònica el 17 de febrer de 2016, ha tingut ja temps d’aproximar-se als músics?
Jo ja conec una mica l’OSV, doncs l’he dirigida en quatre ocasions. Hem triat junts el repertori d’aquell concert. El Stabat Mater de Salvador Brotons l’he escoltat i tot i que no he vist la partitura m’ha donat bones sensacions. La Flor más grande del mundo, d’Emilio Aragón forma part d’un projecte amb discapacitats i l’estem assajant en aquests moments. Em sento molt feliç i orgullós de poder col·laborar en un projecte d’aquest tipus.

Quins objectius es marca en aquesta nova etapa de la Simfònica que vostè dirigirà?
En principi, ser flexibles, molt oberts a tot el que és novell i llestos per a esbrinar si podem moure’ns en aquesta direcció. Volem fer la música més important per a més gent. Els propietaris de l’orquestra són els membres de l’orquestra mateixa i això ho canvia tot. A tot arreu l’orquestra treballa per a una administració; és jeràrquica. Aquí és a l’inrevés. És com un arbre invertit.

James Ross
James Ross,  a la seu de l’OSv. Autor: David B.

Hi ha fórmules per acostar un públic més jove als concerts de la Simfònica?
De fet, ja han començat, ampliant els estils de música que s’ofereixen, jazz, música de pel•lícules…

Hi ha diferències entre les orquestres europees i les nord-americanes?
Sí, és clar. Als Estats Units hi ha una obsessió per la precisió, la correcció i l’afinació. Tinc la sensació que aquí, a Europa, no és el primer de tot. Prefereixen que la música serveixi per a descobrir alguna cosa, per trobar la poesia que s’hi troba a l’interior de cada peça, donant èmfasi al seu impacte.

Pensa seguir la fórmula innovadora de Rubén Gimeno?
Honestament, és el que més m’ha atret per incorporar-me a la Simfònica. Sóc un explorador i l’orquestra porta explorant molt de temps i els nostres camins s’han creuat i han de conjuntar-se els anys vinents, sempre en aquest sentit.

Com s’imagina l’OSV després del seu pas?
Em conformo amb haver aconseguit grans moments de felicitat i també amb el fet d’haver crescut una mica en el terreny musical i teatral, gràcies a aquesta feina de conjunt.

Una obra que no ha dirigit i que li agradaria fer-ho.
Si haig de triar-ne una,una òpera de Mozart.

Foto portada: El nou director de la Orquestra Simfònica del Vallès, James Ross. Autor: David B.

Comments are closed.