Contreras (Crida): “No tenir dret a vot és la punta de l’iceberg del racisme d’estat”

El nom d’Allan Contreras, qui havia de ser el número 5 de la candidatura de la Crida per Sabadell, no apareixerà a les llistes de la formació anticapitalista que trobaran els votants al seu col·legi electoral el pròxim 28 de maig. La Junta Electoral de Zona (JEZ) no ho ha permès perquè el sabadellenc encara està a l’espera de rebre el DNI, tot i portar nou anys a Catalunya i haver començat el procés per demanar la nacionalitat fa gairebé any i mig.

Després de denunciar públicament les traves burocràtiques que l’han deixat fora de les llistes de la Crida per Sabadell, Contreras explica com van ser els seus inicis a la ciutat, el procés que l’ha portat a donar el salt a la política de partit i qun serà a partir d’ara el seu paper a la formació municipalista.

Comencem per la teva arribada a Sabadell. Com va ser i per què prens la decisió de venir?
Abans de venir aquí, la meva mare ja portava anys vivint a territori espanyol, primer a Múrcia i després a Catalunya. Jo arribo a Barberà del Vallès fa nou anys i al cap d’un any ens mudem cap a Sabadell. Arribo a Catalunya per sentiments incòmodes amb la meva expressió de gènere i la meva homosexualitat. Hondures és un país on no està penat ser homosexual, però hi ha una gran condemna social, sobretot religiosa, pel tema del gènere. Abans de patir més aquesta violència, decideixo marxar i obrir-me un camí a nivell d’estudis i de preparació.

Fa anys que has estat associat a diferents entitats socials i veïnals. Com va començar?
El primer any va ser complicat, un any que passem la majoria dels migrants perquè has de deixar tota la teva xarxa d’amics, de família i de vincles que ja tens feta. I més quan arribes amb 15 anys, com és el meu cas, que s’ha de començar de zero. Jo sempre he estat una persona molt activa i crec molt en l’espai comú i en poder trobar-nos amb la resta de gent. La primera associació de la qual vaig formar part va ser Llibre Solidari, a la Creu de Barberà. He viscut sempre a Les Termes i aquell era un espai de trobada on podia fer voluntariat i ens ho passàvem molt bé. Allà venia gent de l’Obrera i un dia vaig decidir anar-hi, vaig preguntar què s’hi feia i em van dir que era un espai obert, antifeixista, feminista i antiracista. Vaig preguntar en què podia col·laborar i ja són gairebé set anys fent-ho.

Per què vas decidir entrar a la Crida per Sabadell?
Em va costar decidir-ho. Jo crec en la política com una eina que es fa des dels carrers, sense la política que es fa fora (de les institucions) no es pot fer política dins. Em proposen entrar a la llista de la Crida abans del 14 de maig de l’any passat, que és quan es va presentar. Llavors m’ho penso bastant. Des d’Hondures tinc una consciència política bastant arrelada per la meva àvia, que era part del partit Libre en un context de cop d’estat al 2009. Ella m’havia inculcat que havíem de ser part d’aquests moviments polítics i jo sempre he defensat que les persones migrades hem de ser capaces d’ocupar altres espais institucionals o directius per poder canviar les coses. És per això que decideixo ser part de la llista: les persones migrades som vàlides, tenim idees, tenim capacitat i podem aportar coses també en altres espais. Evidentment, la Crida és el partit que s’alinia més amb els meus principis ideològics de lluita i que integra tant el carrer com les institucions.

T’informen abans del 14 de maig de 2022, que és quan s’anuncia la llista de la Crida. En aquell moment, com estava el procés per adquirir la nacionalitat?
Jo havia sol·licitat la nacionalitat al gener del 2022. La meva advocada ja havia enviat la documentació i és un procés que per llei ha de trigar només dotze mesos. Quan m’ho proposen, comento que el tràmit ja està fet i que estic a l’espera de la resolució, però evidentment tots sabem com són els processos d’estrangeria i que no sempre es compleix allò que marca la llei. És una ruleta russa i es pot allargar. Amb sort, m’arriba la resolució de la sol·licitud al febrer de 2023, un mes més tard del que m’havia d’arribar. Amb aquesta resolució faig el jurament immediatament, amb una cita al notari i un cop fas el jurament has de tornar a enviar documentació al registre civil i aquí arriba una altra ruleta russa. En principi el registre ha de respondre en tres mesos, però ja estem al quart mes. Si els terminis s’haguessin respectat el mes passat hagués tingut aquesta documentació amb la qual em podria fer el DNI com ho fa qualsevol altra persona nacional.

Quan vas decidir entrar a la llista, t’esperaves que passés una situació així?
Era un escenari que podia passar. També hi havia un altre escenari que era que arribés a temps i que l’administració anés amb els seus ‘tempos’. Malauradament, no ha passat, però jo reivindico que, tot i saber que aquest escenari podia passar, jo havia de ser-hi i havia d’estar a la llista. Vam decidir conjuntament que havíem de tenir valentia de fer-ho. Agraeixo a la Crida també per la seva valentia. Ha passat l’opció que no volíem.

Què vas pensar quan vas veure que no et permetrien estar a la llista?
És una emoció contradictòria. És un gerro d’aigua freda perquè hi ha molta feina que estem fent. El que més maco de la Crida és que som molta gent i tant les tristeses com els malestars els patim col·lectivament. Hi ha un grup de gent molt vàlida que continuaran com a representants de la candidatura. Tot i així, no m’afecta gaire perquè jo continuaré a la Crida. Les meves idees, el meu treball i les accions que he fet fins ara les continuaré fent. Tant a dins com a fora, perquè la meva militància no és només la Crida, són la PAH, l’Obrera, els espais de defensa de la cultura catalana en la comunitat migrant… Continuaré aportant tot allò que sé fora de la llista.

Quin paper tindràs a partir d’ara a la candidatura?
No canviarà res. L’únic que canvia és que el meu nom no sortirà a la llista electoral el proper 28 de maig. David Fernàndez em representarà amb el seu nom. La feina que he fet continuarà sent la mateixa, participaré en els grups de treball dels barris, debats i activitats que faci falta.

El proper 28 de maig, una part important de la ciutat no tindrà dret a vot. Què en penses?
És un problema que hem de revertir. El fet de no tenir dret a vot és una part molt petita, la punta de l’iceberg, del gran iceberg estructural del racisme d’estat. En aquest cas estem parlant del tema del sufragi actiu i passiu, però també parlem que no se’ns garanteix en molts dels casos accedir a treballs pels quals estem qualificats per un tema de discriminació. O que se’ns nega molts cops l’accés a estudis superiors, sobretot aquells que no són privats. Ahir explicava els problemes burocràtics que havia tingut per entrar a la universitat (ara estudia Pedagogia) i la llista és llarga. En canvi, a altres estrangers que tenen els diners per invertir en fons voltors o construir grans immobiliàries tenen un visat gairebé automàtic. Estem parlant d’un tema de racisme amb classisme.

Foto portada: Allan Contreras, aquest dijous. Autor: J.d.A.