La victòria del PSC el passat diumenge és tan incotestable que ha significat una autèntica marea vermella. El PSC de Marta Farrés ha guanyat els set districtes i al 96 per cent de les 160 seccions censals. L’anàlisi territorialitzat dels vots mostra com uns partits s’extenen, altres reculen i altres es concentren a l’espera de temps millors.
El PSC només s’ha deixat la victòria en sis seccions censals. Ha guanyat a tot arreu, també a barris no habituals com Gràcia, La Creu Alta o el Centre. I ha arrasat als seus graners de vot: 60 per cent al nord i més del 50 per cent al sud. Molt significatiu el 57 per cent de vot socialista al districte 4, el segon més gran.
De les 160 seccions censals, Farrés només n’ha perdut sis. Tres guanyades per la Crida (al sector Creueta del Centre i a Gràcia) i tres per a Junts per Sabadell (al rovell de l’ou, el que vindria a ser la Sabadell preindustrial). La victòria de Farrés té els fonaments als barris de sempre (al nord i al sud, on arrasen). Però és especialment destacable el suport que han obtingut a Can Rull, la Concòrdia, Can Llong i Castellarnau, on s’han acostat als 9.000 vots, multiplicant per 7 els suports del segon al districte, Sabadell En Comú Podem. Una autèntica exhibició en un districte creixent i que cada cop aporta més electors al global.
El gran damnificat de la jornada (Ciutadans a banda, que ha desaparegut, segurament per sempre) és Esquerra Republicana. Van imposar-se fa quatre anys al districte 1, el més poblat, al districte 2 (La Creu Alta) i tenien un graner de vots al districte 5 (Gràcia i Can Feu). Doncs bé: ara no han guanyat a cap districte ni a cap secció censal. Al districte 1 són tercers (per darrera de Farrés, de Junts i frec a frec amb la Crida). Tercers també al districte 2. Sí mantenen la segona posició al districte 5. Malgrat els intents d’ampliar la base, ERC no compareix amb solvència als barris perifèrics: per sota del 10 per cent, amb un testimonial 5,6 per cent al nord. Aguanta més al sud, on hi ha un històric vot catalanista, abans de CiU ara d’ERC, en les zones d’eixample al voltant de l’avinguda de Barberà. Però tot plegat, insuficient per governar algun dia. Molt menys per guanyar les eleccions.
A nivell territorial, la Crida beu del districte 1 en un 45 per cent. Gairebé la meitat de vots els hi venen del Centre, Covadonga i Eixample. Tenen suports al voltant del 15 per cent al districte 2 i 5 (La Creu Alta i Gràcia). A la resta de la ciutat, nord, sud, est i oest volten el 5 per cent, malgrat que la importància poblacional del districte 4 els aporta un 12 per cent dels vots al seu sac.
Junts pel Centre
Els quarts van ser Junts. Junts pel Centre, en veu de l’humorista Oriol Cruz. Un gag, un mem, que té base real. El fenomen lluny d’anar a menys ha augmentat en aquesta ocasió. El 75 per cent dels seus vots estan al districte 1 i al 2. Sis de cada 10 vots només al districte 1. A la resta de la ciutat, un 3 per cent de vots al sud i un 1,4 per cent al nord. Testimonials. Matas no ha sabut convèncer que el seu discurs per humanitzar la Gran Via anava a tota la ciutat i no només al Centre. 20 persones han votat Junts al districte 7, on viuen uns 7.000 veïns. Malgrat tot, el gen convergent ha sobreviscut en un context difícil.
En Comú Podem i PP, petits però extesos
Sabadell En Comú Podem manté una certa capilaritat a la ciutat, malgrat un resultat modest. Treuen més vots als districtes més poblats (districte 1 i districte 4), estan al voltant al 7 i el 8 per cent al nord i al sud i una mica per sota als districtes 1, 2 i 5, però amb els suports bastant repartits. Menció a part el 20 per cent de vot a Torre-romeu, producte clar de ser un districte petit i de la vinculació de Joan Mena amb el seu barri de naixement. Dit això, Sabadell En Comú Podem haurien d’estar preocupats. Ja no només el PSC es queda la part del lleó del vot als barris obrers. Ara ha entrat com a segona força l’extrema dreta. Ja va passar a les banlieus franceses fa dues dècades i el Partit Comunista Francès no va acabar bé.
El Partit Popular obté una representació bastant homogènia, una mica en la línia de Sabadell En Comú Podem. Un partit de percentatges de vot baixos però distribuïts pel set districtes. On estan millor és al sud, al voltant del 8 per cent. On rasquen més vots a nivell absolut és en el districte 1 i al 4, els dos més poblats.
La Sabadell de Vox
Vox suca una mica a tot arreu, excepte al districte 1 amb un testimonial 3,5 per cent de vots, però sobretot als barris del nord i també al sud, on són la segona força, només queden per darrera del PSC. 10 per cent de vots al sud i al nord. A nivell absolut, prop de 1.200 vots a la Concòrdia, Can Rull i Can Llong, amb millors resultats a l’entorn de la plaça d’Espanya i la Concòrdia. Resultats més discrets al voltant del 5 per cent al districte 2 i 5 però amb matisos. Són segona força a Can Puiggener i especialment al Pla, més conegut com El llano.
Pingback: Per què va arrasar Marta Farrés? Sis opinions per tractar d'esbrinar-ho