Falta un any clavat per a les eleccions municipals. Com estableix la Llei de Règim Electoral, s’han de fer el quart diumenge del mes de maig. És a dir, seran el 23 de maig de 2027. Així que comença el compte enrere per als propers comicis. Les eleccions arribaran amb la principal incògnita de si Marta Farrés aconseguirà reeditar la majoria absoluta que va aconseguir l’any 2023. És la disjuntiva a jugar. I després, altres qüestions: fins on arribarà l’extrema dreta o millor dit les extremes dretes? Quin paper tindrà l’independentisme en el nou consistori?
Com hi arriben els partits? Quins candidats han estat ja ratificats? Ho fan així.
PSC
No és oficial però ningú dubta que Marta Farrés aspirarà a un tercer mandat com alcaldessa. És coneguda i reconeguda per bona part de ciutadania, entre totes les franges, des dels nens fins la gent gran. A peu de carrer i a les xarxes socials. Alcaldessa i influencer. El PSC va obtenir 10 regidors l’any 2019. Però Farrés va aconseguir la majoria absoluta, amb 14 edils, l’any 2023. La principal disjuntiva de les pròximes municipals és precisament si els socialistes reeditaran els seus suports. Les anàlisis dels resultats es faran a partir d’aquesta premissa. De moment, en el segon mandat i amb majoria absoluta, no han tingut gaires crisis, més enllà del malestar pel sablazo impositiu, la doble taxa de residus l’any 2023 i alguna relliscada amb la gestió de la sequera i els ànecs del parc Catalunya. I és que en la política actual no fer errors és gairebé tan preuat com encertar-la. La recepta Farrés és la tradicional del socialisme / municipalisme: carrers, places, bancs, parcs, fanals, obra pública, un ull a les preocupacions ciutadanes (aparcament, neteja) i una capacitat d’adaptació al context superlativa.
Farrés haurà d’afrontar un cert relleu generacional en el seu equip, després de vuit anys. Es dona per fet que alguns dels veterans passaran a la reserva, però l’espina dorsal del seu govern té números de seguir. Està formada per companys de govern des del 2019 -Eloi Cortés, Mar Molina, Montse González- més els fitxatges d’Adrián Hernández i Antonio Rodríguez Galián al 2023, amb Sílvia Garcia fent números a mig i llarg termini. No obstant, a vegades les coses són més fàcils: l’executiu es basteix a partir de l’hiperlideratge de l’alcaldessa, qui n’és el pal de paller.
En termes històrics, l’alcaldia Farrés (Marta, que no Toni), va guanyant pes: ha superat la longevitat d’un alcalde important com Antoni Llonch i acabarà el mandat superant la d’Esteve Relat. Farrés arribarà al 2027 sent la cinquena alcaldessa més longeva de la ciutat, només darrere de dos mites contraposats, el comunista Antoni Farrés i el franquista paternista Josep Maria Marcet, i dos alcaldes amb final agre: el socialista Manuel Bustos i el falangista Josep Burull, a qui superarà si compleix tres mandats com alcaldessa.
ERC
La segona formació en vots l’any 2023, Esquerra Republicana, ha patit una crisi interna al llarg d’aquest mandat. En va marxar el seu portaveu, Gabriel Fernàndez, qui va encapçalar l’equip que va passar de set a tres regidors l’any 2023. Des de la tardor passada, la portaveu municipal és Sílvia Renom, que va ser ratificada com a cap de llista per al 2027. Un perfil pactista, de caire gestor, lluny d’estridències, per a la nova etapa republicana, ben connectada amb la direcció d’Oriol Junqueras a través del seu secretari de Municipalismes, el regidor Santi Valls.
ERC reclama, conscients que ho faran sense èxit, al seu antic cap de llista, i futur alcaldable d’una coalició electoral amb Junts, que torni l’acta de regidor que s’ha quedat per ell des del passat mes de setembre. “Transfuguisme de llibre”, assegura Valls. Les enquestes nacionals no els donen l’esquena i diuen que els republicans han tocat terra després d’un cicle electoral nefast. Si no erren massa, s’estabilitzaran o enlairaran.
Crida
La Crida per Sabadell no només té cap de llista sinó la primera mitja dotzena de candidats. Liderarà la candidatura anticapitalista Oriol Rifer, regidor des de l’any 2023, seguit de Sandra Alcaide, Guillem Fuster i Diana Rodríguez Grimau, entre altres. La Crida farà clarament oposició d’esquerres a Farrés i al llarg del mandat -on han mogut bastant la banqueta ja que han estat portaveus tant les exregidores Nani Valero com Anna Lara i ara Oriol Rifer- s’han oposat a la majoria dels projectes singulars dels socialistes, des de l’ampliació d’usos industrials al Ripoll, el projecte del Sabadell Centre de Cultura de la Fundació Banc Sabadell o el pàrquing del Passeig. No obstant, ho han fet de forma més centrada i oberta que en altres ocasions. Critiquen que les polítiques socials, ambientals o habitacionals dels socialistes queden molt curtes en un moment d’emergència.
Junts
El partit juntaire protagonitza una batussa sense precedents a la política municipal. Lluís Matas va obtenir dos regidors l’any 2023. El pitjor resultat de la història per a l’espai postconvergent (5 regidors el 2007, 4 el 2011 i 2015, 3 al 2019 i 2 el 2023). Malgrat la majoria absoluta socialista va aconseguir entrar al govern, el seu gran propòsit. El relleu a la direcció local li va canviar el pas, Matas no va saber acostar posicions i ha acabat protagonitzant una batalla amb Francesc Baró i la direcció nacional del partit, que l’ha suspès de militància.
Sense Matas, ni cap altre candidat millor, Junts s’ha sumat a la proposta de l’exrepublicà Gabriel Fernàndez per impulsar una candidatura àmplia independentista, i li ha ofert encapçalar una llista electoral de coalició. Una proposta arriscada per un partit que, a més a més, es troba en dificultats davant l’auge d’Aliança Catalana, que es presentarà també a Sabadell amb bones expectatives i en les properes setmanes tindrà candidat o candidata.
Sabadell En Comú Podem
No hi ha confirmació oficial però tot apunta que Joan Mena -regidor entre 2007 i 2015 i des de 2023 fins ara, entremig diputat al Congrés i abans al Parlament- encapçalarà de nou la coalició d’esquerres, en principi de la mà de Podem. Sempre i quan sigui una coalició i no salti tot pels aires. Res està escrit. Podem i Catalunya en Comú (amb Sumar) es van presentar a les europees de l’any 2024 per separat, amb millors resultats per als podemites a Sabadell. Les dues parts són coneixedores de la realitat: les expectatives electorals no són per tirar coets i anar per separat seria tot un suïcidi polític. Ho van tastar l’any 2019, quan Sabadell en Comú va quedar fora del ple i Podem va entrar-hi pels pèls. Però és que ara per ara, amb la que està caient, ni la unitat a les esquerres garanteix resultats. La mostra: Andalusia, on Sumar, IU i Podem han anat de la mà i s’han quedat com estaven.
Vox
El partit d’extrema dreta espanyolista va obtenir dos regidors fa tres anys i protagonitza una oposició total no només a Farrés sinó a la majoria de consensos del plenari. Han protagonitzat diverses incidències amb intents de revolta al sud de Sabadell, on són la segona força més votada. Electoralment són els que més han preocupat als socialistes durant el mandat, per la seva penetració als barris. I és que són forts al nord i al sud -on són segona força- i en general als barris perifèrics i populars. També entre la població jove.
No està clar si el tàndem Nuria Acacio – César Gil repetirà -seria el més lògic-, o s’apostarà per un perfil més irredempt tipus el que tenen a Terrassa, on la seva portaveu, Alicia Tomás, protagonitza dia si dia també enganxades amb l’alcalde Jordi Ballart. No es descarta que l’extrema dreta espanyolista pugui ser segona força a Sabadell.
PP
Sense confirmació oficial, però sense risc d’error, Cuca Santos tornarà a ser la cap de llista del PP. La regidora d’origen madrileny va recuperar la presència institucional del PP, que va quedar fora de Sant Roc entre 2019 i 2023. Ho fa fer amb sabor agredolç ja que Vox va superar el PP a la ciutat. En aquests tres anys, Santos ha donat suport no poques vegades al govern municipal, buscant un posicionament més central en la política sabadellenca. De la mateixa manera, ha donat suport a propostes de Vox quan les ha vist positives. Santos ha apostat pel seu branding i s’ha fet una certa marca personal. A nivell intern, important sempre, ha cuidat el partit, que ha crescut en militants i simpatitzats, i ha recuperat tant la seu pròpia com les Noves Generacions.
