L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha defensat aquest dimarts el projecte privat per construir una piscina d’onades per fer surf en un solar municipal davant un centenar de persones a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach. És la segona volta del cicle al voltant del Sabadell SurfCity i en general el Ripoll organitzat per la FBC i la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAV).
Marta Farrés no s’acostuma a amagar. El desembre de 2019 es va plantar sense avisar en una assemblea contrària amb 150 persones per defensar i desescalar el tancament del Mercat de Campoamor. Aquest dimarts ha comparegut amb claredat per ratificar el posicionament municipal en relació al “possible projecte” que vol convertir el solar del costat de la Bassa en una piscina d’onades artificials per fer surf. Dona per fet que l’impacte ambiental i a l’entorn de la zona esportiva de Sol i Padrís i el Ripoll és assumible. No obstant, hi ha dos “dubtes”.
“Un és el risc que mentre facin les obres no les finalitzin i deixin el projecte a mitges. Que ens quedi un mamotreto sense funcionar. Per això estem mirant de demanar a l’empresa una fiança, del màxim import que ens permeti la llei, per recuperar la situació anterior i retornar al punt d’origen. El segon risc és que d’aquí a cinc anys, 10 anys, 20 anys, l’empresa marxi perquè la piscina deixi de ser viable. És un risc que podem assumir. En el pitjor dels casos ens seria relativament senzill integrar aquesta peça a la Bassa i fer una instal·lació més gran i més potent encara de la que ja tenim, que és un referent”.
Farrés ha recordat que el solar municipal té qualificació d’equipament esportiu. “No és urbanisme a la carta; està catalogat com equipament esportiu des de fa anys i, per entendre’ns, s’hi podria haver fet un pavelló”, ha insistit.
“Que vinguin empreses a la ciutat em sembla bé. Els càlculs de viabilitat econòmica els ha de fer l’operador privat. Entenc que els números els han de tenir ben fets. Però tot i així els hem demanat viabilitat econòmica. El que hem de garantir és que l’impacte en natura i entorn sigui assumible. A partir d’aquí 14 milions d’inversió, llocs de treballs, referenciar més encara Sabadell en el món de l’esport i donar sortida a una pràctica esportiva interessant”, ha resumit. “Si no es compleixen els requeriments, el projecte és inviable i no es farà”, ha insistit diverses vegades, i ha revelat que a l’inici la inversió era de vuit i ara “ja va per 14 milions a causa dels requeriments”.
En clau general, Farrés sosté que la ciutat ha de canviar la seva relació amb el riu i obrir-se al Ripoll com Barcelona va fer amb el mar a partir dels Jocs Olímpics.
Bonada (Xarxa Onion): “hauria de ser una injecció de moral”
Farrés ha pres part en una taula rodona amb altres posicionaments i enfocaments. Per la seva part l’economista i el president de la Xarxa Onion, Arnau Bonada, ha fet una defensa aferrissada del projecte, partint de la base que Sabadell és un municipi amb “poca activitat econòmica” i que té manca d’oferta de llocs de treball perquè “hi ha 20.000 persones que surten de la ciutat cada dia per treballar fora més de les que entren”. “Ens podem permetre dir no a tot?”, s’ha preguntat.
“La inversió de 14 milions d’euros hauria de ser una injecció de moral i ens trobem amb actituds contràries. Posem en valor una inversió històrica!”. Hi ha tecnologia al darrera, quadra amb el teixit esportiu, genera llocs de treball, és una pràctica esportiva en auge, “un espai generador de bones notícies on passaran coses”, pot sumar turistes de Barcelona, es cobrarà un cànon i impostos i pot ser un projecte “tractor”. “És elitista una entrada de 30 euros?”, insisteix. “Vindran 200 vehicles al dia com a molt; per la Gran Via en passen 20.000”, ha seguit.
L’únic punt negatiu exposat per Bonada és que l’aparcament és tan gran com la piscina. El risc és que la piscina funcioni com una illa, com un ens autònom apartat del nucli urbà i no es relacioni l’activitat amb la resta de la ciutat.
Recels ambientalistes
La presidenta dels Amics del Ripoll, Mercè Argemí, ha fet un extens repàs per la història del riu. “És el nostre pulmó verd, si no el tinguéssim l’hauríem d’inventar”, ha assegurat. Segons Argemí, el repte va en línia contrària a la piscina d’onades: és “renaturalitzar” el Ripoll, que va arribar al “col·lapse” durant la industrialització, les fàbriques i les xemeneies fins al darrer terç del segle passat.
“La Bassa ja és un gran impacte que tenim. Fa anys que la tenim i ens l’hem menjat amb patates, però no podem trobar un altre espai per aquesta piscina d’onades? Cal tornar a baixar el ciment a la llera del riu?”, ha finalitzat.
Des del punt de vist ambiental, l’ambientòleg Gerard Codina (ADENC) ha explicat l’enorme “biodiversitat” de flora i fauna del riu. 186 espècies d’ocells, per exemple, i a la zona de Sant Oleguer, 144, que nidifiquen en aquesta zona i “qualsevol alteració pot alterar-les”. “L’aparició de projectes que fragmenten el riu són un risc per la biodiversitat de la flora i la fauna”, ha finalitzat: “cal seguir amb la restauració ecològica, millorar la qualitat de l’aigua, aturar la urbanització del riu”.
La trobada, moderada per la directora de la Fundació Bosch i Cardellach, ha aplegat un centenar de persones a la seu de l’entitat acadèmica, dins l’Espai Cultura.
Més informació:
Foto portada: Mercè Argemí (Amics del Ripoll), l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, el cap d’Urbanisme, Toni Serra, i el president de la Xarxa Onion, Arnau Bonada, aquest vespre a la Fundació Bosch i Cardellach. Autor: J.d.A.
Pingback: El meu diari (Abril de 2022) | Bloc de Joan Brunet i Mauri