- “Junqueras m’enviava molts missatges i em trucava molt a la segona volta del Congrés del partit; després ens ha ignorat”.
- “Si algú pensa que vull formar un partit propi, que s’ho tregui del cap”.
El portaveu d’ERC a l’Ajuntament el darrer quinquenni, Gabriel Fernàndez, ha trencat el carnet del partit a causa de la “mutació” ideològica i nacional de la direcció republicana. Deixa ERC i passarà a ser regidor no adscrit a partir del proper ple municipal. La seva fins ara formació li reclama que torni l’acta de regidor: no ho pensa fer. “Jo dic i penso el de sempre; qui ha canviat és ERC”, diu.
48 hores després de fer pública la decisió, Fernàndez assegura que se sent “alliberat” i “comprès” per la ciutadania. Manté que la direcció d’Oriol Junqueras va “sense rumb” nacional ni ideològic, sostenint un PSC/PSOE que “no compleix”. A escala local, s’ha sentit boicotejat per l’executiva i no pensa tornar l’acta de regidor: “jo penso i dic el que he dit sempre; és Esquerra qui ha canviat”, sosté en la seva primera entrevista després d’estripar el carnet.
Molts dels elements que vostè critica ara com l’acostament al PSOE es van començar a gestar fa anys. Per què plega ara? Què ha passat els darrers dies, les darreres setmanes per fer el pas ara?
Ara comença el curs polític i és un bon moment per posar les cartes sobre la taula i començar a caminar alliberat.
Fa un any de l’arribada de la nova executiva a Esquerra. Els pitjors auguris s’han confirmat. Vaig tenir un paper destacat en Foc Nou. L’executiva nacional va guanyar per molt poc, per poc més del 50 per cent. Les pitjors previsions s’han acomplert tant a nivell nacional com a nivell ideològic. El partit segueix parlant de coses que no passaran i Esquerra continua sostenint el PSOE malgrat que no compleix. Hem perdut el rumb. Ja alguns dirigents parlen indissimuladament d’aliances no centrades en Catalunya.
L’acord entre “l’esquerra perifèrica” de Gabriel Rufián?
El terme és desafortunat al màxim. Demostra quan una persona no està centrada en el país. Catalunya no és perifèria de res si estàs centrat a Catalunya. Si estàs centrat a Madrid, és normal tenir aquesta visió. El mateix que el Tardà quan parla de fronts amplis que no tenen gaire a veure amb els que han funcionat, com els de l’Uruguai o el de Bildu. Totes aquestes coses, sumades a elements propis locals, fan que ja no tingui sentit que jo segueixi a Esquerra.
Com ha tractat la direcció de Junqueras a les persones que van liderar Foc Nou?
Tenien moltes ganes de sentir-nos fins a la segona volta del Congrés. Però un cop que van guanyar ells, ja no hem tingut cap missatge més. Refredament total. Ens han ignorat.
Quant fa que no parla amb Junqueras?
A la segona volta del congrés m’enviava molts missatges i rebia moltes trucades.
Per integrar-se amb ells?
Sobretot volien que Foc Nou no donéssim suport a NEN (Nova Esquerra Nacional). Després mai més.
Des de dilluns algú de la direcció nacional o local s’ha posat en contacte amb vostè?
He rebut un centenar llarg de missatges de militants d’ERC de diferents llocs del país. Els hi estic agraït. Però cap missatge de cap dirigent nacional de l’executiva de l’Oriol Junqueras. Ni tan sols per preguntar-te humanament ‘Gabriel, què ha passat?’.
I Juli Fernàndez, que va ser regidor i alcalde de Sabadell, després conseller. Vostè va fer tàndem durant uns anys amb ell.
Res, res.
No tenen relació?
Fa temps que no parlem. Ens hem saludat algun cop però fa temps que no parlem de política. Caldria preguntar-li a ell els motius perquè jo segueixo sent el mateix i penso el mateix que abans.
En el seu comunicat assegura que l’executiva local actual ha “boicotejat” el seu projecte i visió de ciutat. De quina forma? Posi’n exemples.
Quan ha marxat molta gent del meu entorn, quan la meitat de l’executiva electa ha dimitit, això vol dir alguna cosa.
Boicot és una paraula forta. Li demanava exemples.
M’he sentit sol en molts moments, poc acompanyat en algunes qüestions, maltractat de formes que no tocaven. Coses no agradables. Mesquines, fins i tot. Però no em vull concentrar aquí.
No vol fer sang.
La meva dimissió se centra en elements fonamentals, de fons. Ningú d’ERC està recollint el guant.
Què passa a nivell nacional? Per què ERC ha deixat de ser reconeixible? Per què hem perdut el discurs de classe? Per què parlem de coses esotèriques que la gent no entén? La meva marxa no va de qüestions personals.
És una escissió en un partit amb una història plena d’escissions?
Marxem un col·lectiu de gent. No marxo sol. És una escissió, sí. Qui digui que això només és la marxa del Gabriel menteix.
En declaracions sense atribuir del seu ja expartit al Diari de Sabadell, es valora el seu moviment com una “maniobra personal” perquè vostè volia seguir l’any 2027 i sap que perdria les primàries.
Són misèries. No és una qüestió rellevant. No entraré en aquestes misèries. Em sento alliberat i el meu gest no és només personal sinó en representació d’un conjunt de persones. La meva mare em va ensenyar una cosa: quan passen coses com aquestes desitjo ‘que dios les ayude y a mi no me desampare’. No entraré en el fang.
Vostè fa dos anys va liderar la llista d’ERC a Sabadell. Tenim el sistema electoral que tenim: llistes tancades i de partit. Si marxa d’ERC i vol ser coherent, per què no deixa l’acta de regidor?
La llei diu que la credencial de regidor és personal, nominal i intransferible. Vaig ser el candidat a l’alcaldia i tothom sap que a les municipals la gent vota més aviat a les persones que no a les marques. Les municipals són presidencialistes. Em van votar a mi. Si el candidat no té cap responsabilitat, perquè fem llistes amb candidats? Tothom mira qui és el candidat a l’alcaldia. Vaig ser la segona persona més votada per ser alcalde. A una distància molt gran de la Marta [Farrés]. Però la segona persona més votada. Si no compten les persones, podríem fer llistes sense persones o posar la mona Chita de candidata, no? Molta gent que va votar ERC, i ho estan dient a les xarxes, van votar Gabriel per sobre de la marca. No els trairé. Acabaré la feina i seré la seva veu al ple.
He fet un gest. Deixo un sou, me’n vaig a l’atur, deixo de ser el portaveu i perdo un estatus real. Però hi ha una cosa que no els donaré a aquells que volien acabar amb la meva visió: que marxés a casa. No. No marxaré a casa. A més, jo no he canviat; qui ha canviat és ERC.
Una nova divisió de l’esquerra local i l’independentisme no afavoreix a qui vostè diu que és el seu principal adversari polític, el PSC/PSOE?
Les divisions mai són bones. Però la meva voluntat és que un cop alliberat de certes lògiques partidistes molt mesquines a vegades hi hagi gent que podem invertir el nostre capital humà a sumar per la ciutat i el país.
Què vol fer els dos anys que queden de mandat?
El mateix que feia fins ara, però alliberat. Treballar. Ser als barris. Presentar mocions. Fer propostes. Treballar amb la gent. Intentar influir malgrat que hi ha majoria absoluta. La gent que em coneix sap que treballo i ho faré acompanyat amb la gent que em vulgui ajudar.
En la seva declaració de dilluns es va mostrar acompanyat de familiars i persones del seu entorn. També per Pere Farrés, que va ser regidor i president local d’ERC, Joan Carles Doval, que va ser-ne el primer candidat l’any 79, Carme Garcia o Manel Cunill, conegut entre l’ecologisme i les esquerres. Semblava que més que un comiat naixia un moviment o una plataforma. Què vol fer de cara a 2027?
La feina de regidor és dura. Si t’ho prens seriosament. Has de llegir, trepitjar territori, connectar amb gent. Aquesta col·lectiu tindrà un portaveu, un càrrec electe. Tindrem un mínim d’organització. De moment estem aquí sense més. M’ajudaran.
I el 2027? Descarta presentar-s’hi?
No estem aquí. Ara tot és més modest. Fer possible que aquesta veu que ha sortit d’ERC segueixi fent política, cosa que ens apassiona. Ser útils.
Com veu formacions polítiques com Alhora?
Soc poc amic de partidets i fragmentacions. Com a independentista la meva prioritat serà que l’independentisme torni a estar fort. Caldrà molta unitat. Si puc ajudar, ajudaré a tendir ponts entre forces independentistes. Sabadell demogràficament és com és i l’independentisme ha de picar molta pedra. Si algú pensa que vull formar un partit propi, que s’ho tregui del cap. No és la meva idea. De moment tenim un compromís que vam contraure l’any 2023. El programa me’l sento molt meu i intentarem que algunes d’aquelles coses siguin reals a la ciutat.
Com es veu d’aquí a 5 anys?
Els que no tenim diners ni propietats només tenim el nom. I per nosaltres el nom és molt important. Vull passejar per la ciutat amb la cara ben alta, com sempre he fet.
Foto portada: Gabriel Fernàndez, aquest dimecres a l’exterior del Mercat Central. Autor: J.d.A.
