La direcció local de Junts per Sabadell ha ordenat els seus dos regidors votar en contra de les ordenances fiscals. El ple municipal aprovarà aquest dilluns l’increment d’impostos per a l’any 2026. El PSC no necessita per gaire a Junts, ja que té majoria absoluta, però els regidors juntaires van votar a favor de la proposta fa dos mesos i mig, quan es va aprovar en fase provisional. Ara, ja fora del govern -tot i que a contracor-, hauran de canviar de sentit de vot o fer cas omís a les ordres del partit.
El portaveu municipal de Junts per Sabadell, Lluís Matas, té la capacitat de deixar sucoses perles en roda de premsa, malgrat que després se’n penedeixi perquè tothom és amo dels seus silencis però esclau de les seves paraules. El dia que Matas va anunciar la seva sortida del govern municipal -a contracor- va assegurar que volia donar la batalla interna per convèncer la militància de Junts de recuperar el caire centrista de l’extinta Convergència. “Acato les decisions del partit però ells han d’acceptar la meva discrepància. Val la pena donar la batalla mentre sigui possible”. I aquell mateix dia va incrementar les seves crítiques, ja no cap a la direcció local de Francesc Baró si no cap a la direcció nacional, sense referir-se directament però en relació a Jordi Turull. Matas va afegir un matís: “Si la pressió al final és tan forta que ens fan ‘tortura xinesa’, ho deixarem córrer”.
Aquesta tortura xinesa que va mencionar Matas no té pinta de ser gaire lluny. En termes futbolístics, es podria dir que la direcció li farà un marcatge a l’home en tot el camp. No li donarà gaire oxigen. Ell ha marxat del govern argumentant que farà el que consideri com a grup municipal. Però fa uns dies l’executiva municipal ja li va recordar que a l’oposició s’hi va a fer oposició. I que si no la fa, demanaran que deixi l’acta de regidor. En tot cas, els intents de diàleg i d’acostament primer i la guerra freda després ja ha passat a millor vida. Ni tan sols s’aplica ja la guerra de trinxeres, basada en la presa de posicions en el camp de batalla. Ara ja hi ha conflicte a camp obert.
La direcció ja ha posat una prova de foc en el camí. Es viurà aquest mateix dilluns a partir de les cinc de la tarda. Matas té una ordre: votar en contra de les ordenances fiscals. Les mateixes que ell mateix va col·laborar a aprovar en fase provisional quan encara era al govern i de les que no n’havia dit ni una mala paraula.
Matas i els impostos: congelació, sablazo, actualització…
El recorregut de Matas amb les ordenances és interessant. La tardor de 2022 va treure pit perquè el govern socialista havia acceptat congelar els impostos per a l’any 2023 (any electoral, per altra banda). Segons Matas, la capacitat d’influència de Junts va frenar la pujada d’impostos, que va arrencar-ne la congelació. Però un any més tard, el vespre del mateix dia que es va fer públic el “sablazo” (l’exitosa expressió de l’exERC Gabriel Fernàndez en relació a la pujada d’impostos del 15 per cent per al 2024), va córrer per entrar al govern municipal malgrat la majoria absoluta que Farrés havia aconseguit uns mesos abans. Ja dins del govern, el govern de coalició PSC-Junts va tornar a incrementar els impostos per al 2025 en la línia del cost de la vida. I la proposta per al ja proper 2026 era la mateixa. Fa dos mesos i mig, els dos regidors de Junts van votar a favor de l’increment del 2,5 per cent per a l’any vinent negant que es tractés d’una pujada i parlant simplement d’una “actualització”. Així que Matas, el que havia forçat el PSC a congelar impostos l’any 2022 des de fora, va acceptar augmentar-los des de dins del govern. Quant? Un 21 per cent en tres anys.
Ara un cop fora del govern, l’executiva de Junts vol marcar de prop l’acció del seu grup municipal al ple. I la primera mostra serà aquest dilluns: l’executiva local ordena els seus dos regidors que votin en contra de la proposta definitiva de les ordenances. “El que toca és congelar els impostos, no continuar apujant-los any rere any”, assegura la direcció local juntaire. “Collar més la ciutadania i apujar impostos és la solució fàcil, no la solució justa”, asseguren. Els juntaires mantenen que la política tributària és una “qüestió de fons”, “fonamental” que va provocar la sortida de Junts del govern. La formació independentista ha presentat altres al·legacions, però només se n’ha estimat una. Consideren que hi ha un rebuig “sistemàtic” a les seves propostes.
Acatar o desacatar
En tot cas, aquest dilluns la patata calenta la té Lluís Matas. De nou ha d’escollir entre acatar la direcció local, i menjar-se el gripau com deia Jordi Pujol, o fer la seva al marge de les indicacions del partit.
A falta d’un any i mig per les propers municipals, i amb el fantasma d’Aliança Catalana a l’horitzó, sense voler utilitzar gaires símils bel·licistes més, la guerra entre Matas i la seva direcció, ja a camp obert, té camí de victòria pírrica: els vencedors poden sortir tan debilitats com els vençuts.
