L’endemà de l’assemblea que va ordenar pel 54,38 per cent de vots el grup municipal juntaire a abandonar el govern municipal, i amb els regidors guardant silenci però amb enigmàtics missatges a les xarxes, l’executiva local s’ha explicat amb més detalls aquest matí a través d’un comunicat del president local, Francesc Baró. “El pacte no ha estat ni políticament útil ni institucionalment equilibrat” des de l’inici. Però ara “hem evidenciat que amb l’alcaldessa i amb el PSC tenim massa diferències i massa rellevants”. Per tot plegat sostenen que “tenim vocació de govern però no a qualsevol preu”.
El president local de Junts recorda que “la decisió de l’assemblea és vinculant i ha de ser acatada tant per l’executiva local com pel grup municipal a l’Ajuntament”. Asseguren que des del 7 de juliol, quan la militància els va avalar a sortir del govern si no renegociaven el pacte amb el PSC, han tingut un termini de negociació amb els socialistes que no ha arribat a bon port.
Per què? 11 motius per sortir
En primer lloc, consideren que el pacte signat la tardor del 2023 no ha estat “políticament útil ni institucionalment equilibrat”. A l’hora de posar-lo al dia, no han arribat a cap acord rellevant. Mantenen que els socialistes no aposten per un Pla d’Habitatge social “valent, assequible i de lloguer, per a la gent gran i per a l’emancipació de la gent jove”. Tampoc s’ha acordat un increment de plantilla de la Policia Municipal com volia Junts, ni la construcció d’una nova comissaria al sud (Farrés la volia posar al nord l’any 2019 però finalment l’han mantingut i rehabilitat parcialment a Can Marcet, al barri de Gràcia). No s’ha acordat un Mapa de Sorolls Nocturns. Una preocupació especialment rellevant per als veïns del centre de la ciutat, que ha arribat sovint al ple a través de mocions veïnals.
A nivell impositiu, Junts agafa distància de l’increment del 21 per cent en tres anys. “Apostem per reduir la pressió fiscal”, diu Baró. Una altra polèmica del mandat: la taxa de residus. La volen tenint en compte els diferents mètodes de recollida i premiar el reciclatge. El govern sosté que el sistema no permet discriminar qui ho fa bé i qui ho fa malament.
La protecció del català és cavall de batalla habitual. Junts defensa els acords amb les entitats que treballen per la llengua. “Pel PSC no és fonamental i només ofereix mesures dilatòries”. En aquest sentit, no està de més recordar que el màxim responsable de les polítiques lingüístiques a l’Ajuntament -dins un estret marge competencial- és Lluís Matas, portaveu municipal de Junts.
Junts vol la biblioteca de Gràcia. Està planificada des de fa 20 anys al districte 5 però no es fa, ni està previst, ni a Gràcia ni a Can Feu ni als Merinals. Els juntaires aposten per “reduir el col·lapse” del Taulí i millorar l’atenció primària. “És una prioritat per Junts, i no ho és pel PSC”, diuen. Per anar acabant, les rondes. No parlen només de la Ronda Nord sinó de les “rondes” en general (Sabadell no en té ni al nord, ni al sud ni a l’est). Junts creu que “són una prioritat”. Finalment pel que fa a la caserna Junts defensa que ha de passar a ser de titularitat municipal (entroncant amb el posicionament històric de Convergència, per altra banda). Al seu parer, “el PSC no ofereix dilacions”.
“Massa diferències; massa rellevants”
Amb tantes divergències, apunta Baró, és “impossible” construir el Sabadell que Junts defensa. “Amb l’alcaldessa Farrés i amb el PSC tenim massa diferències i són massa rellevants. Junts té vocació de govern però no a qualsevol preu”.
Ara, fora del govern, creuen que podran donar una “nova perspectiva de futur, més coherent, més eficient, més justa, més social i més catalanista”.
