En un article d’opinió publicat aquest dimarts pel Diari de Sabadell, el que va ser primer secretari de l’agrupació socialista de Sabadell i mà dreta de Manuel Bustos durant anys, Joan Manau, ha fet públic que s’ha donat de baixa del PSC.
Joan Manau va ser amb Juan Carlos Sánchez i Montserrat Capdevila el nucli dur del govern presidit per Manuel Bustos. Va ser imputat en el cas Mercuri, i va mantenir l’acta de regidor fins el passat mes de maig. Ara ha tornat a la seva activitat professional, professor de música a Terrassa. En un article publicat aquest dimarts pel Diari de Sabadell, titulat De Joan Manau a Miquel Iceta, l’exregidor i primer secretari del PSC de Sabadell fins l’esclat del cas Mercuri, fa públic que s’ha donat de baixa del partit, i hi carrega fort.
Assegura per un costat que el projecte socialista ha deixat de ser progressista. Per altra banda, assegura que ha deixat de defensar els interessos de Catalunya. Pel que fa al primer posicionament, Manau manté que “el socialisme democràtic ha perdut l’oportunitat de guanyar la batalla ideològica al neoliberalisme” en una “llarga llista de traïcions als ideals fonamentals del socialisme. I jo no em vaig afiliar al PSC per seguir postulats neoliberals”. Pel que fa als posicionaments nacionals, manté que “cal estar al costat del President Mas davant la recentralització del PP, que fa una reforma constitucional dissimulada trencant unilateralment els consensos de la transició. Em sembla molt injusta la crítica constant del PSC al President Mas per les retallades: són les mateixes que faria un govern del PSC, i són les mateixes que fa el PSC als ajuntaments, perquè els governs autonòmics i municipals són presoners dels dictats del govern d’Espanya”. Manau diu que almenys Artur Mas i CDC “no enganyen a la gent perquè no van de socialistes per la vida” i anuncia que votarà a Junts pel Sí el proper 27 de setembre.
“Desastrosa actuació” a Sabadell
Qui va ser un important càrrec socialista local també carrega per les decisions preses a Sabadell des de l’esclat del cas Mercuri. Ell va donar obertament suport a Marta Farrés durant les primàries, que va perdre davant Josep Ayuso. Fins el final del mandat, Manau va romandre al ple amb una separació física respecte a la resta de regidors socialistes. A l’article, dirigint-se a Miquel Iceta manté el següent:
Als consells nacionals mai ningú, ni jo mateix fem debat crític: aplaudim incondicionalment. I no et parlo de la desastrosa actuació de la direcció nacional (o hem de dir regional, per no molestar al PSOE?) del PSC, ajudant a perdre l’alcaldia de Sabadell en ser còmplice de fets estranys a un procés de primàries afavorint una candidatura perdedora. Com a imputat al cas Mercuri puc parlar sense complexes. Per tant puc dir clar i alt que la candidatura del PSC no podia significar la continuïtat absoluta i acrítica de l’equip anterior”.
Joan Manau i Valor acaba l’article desitjant sort a Iceta en recuperar el paper històric del socialisme i en convèncer als dirigents del PSOE.
Señor manau ahora se borra usted del psc?, existen una máximas en la honestidad humana y usted no tiene autoridad ni valor para ni siquiera decir que rompe el carnet. Tendria que usted haber roto el carnet cuando sus compañeros de imputación y los barrigas agradecidas del psc se dedicaban a hacer de sabadell un cortijo. Tendria que haber roto usted el carnet cuando le imputaron. Tendria que haber roto el carnet y dejado su silla en el ayuntamiento cuando estalló el caso Mercurio y usted estaba presumiblemente detrás, en cambio siguió cobrando de los ciudadanos durante un tiempo. Asi que señor Manau por favor váyase a tocar la trompeta o el instrumento de musica que desee y deje de tonterías, a no ser que lo que quiera es buscarse otra silla en el ayuntamiento para que ciudadanos como yo se la pagemos.
Ara que ja no cobra per anar al Ple i ha deixat de cobrar els 50000€ com assessor socialista a l’entitat metropolitana. Ara que ja no està al govern Bustos , es permet el luxe de criticar. Una mica tard no li sembla Sr. Manau? On era quan s’ha desmantellat la ciutat amb un sistema caziquil i clientelar i si no era un dels seus ho tenies magre. On era vostés en tots aquests anys. Jo li diré al costat del Bustos i companyia participant dels tots els seus tripijocs pressumptament, il.legals.
Em sembla molt i molt be…, però ha recuperat la llum de cop? .
Anys i anys al costat del gran Faraó i no deia ni “piu”…
De totes maneres gràcies per veure la llum, un altre dins el cove.
Benvinguda la lucidesa de Joan Manau, però sí, una mica massa tard. Molt tard. Mentre mantenia un càrrec amb sou, fins i tot imputat, no se l’ha sentit. Deu ser que el poder elimina la coherència o que la humilitat desvetlla el cervell.
Pues yo opino que este colaborador necesario de todo lo que ha hecho Bustos y compañía, al fin y al cabo ha ido a parar a su estado natural. Es decir, a la derechona de Convergencia . Que es la que dice agradarle ahora.
Unos y otros (CDC) (PSC-PSOE) en el en el fondo vienen a ser lo mismo. La prueba más evidente la hemos tenido cuando han tenido la oportunidad de estar gobernando.
Por tanto, nada extraordinario ha ocurrido para que esto sea noticia. Salvo el hecho de que se le haya caído la ‘careta’. Aunque en Sabadell todos sabíamos quienes eran esta gente.
Después de tantos felones, ahora le llega el turno de abandonar el barco sociata al otrora doberman de Bustos, el pianista, otro que se ha caído del caballo y ha visto la luz en el camino a Damasco. Desde luego Bustos no tenía mucho tino a la hora de escoger a sus amigos, mientras cobraban sustanciosamente no decían ni mú; ahora que ya no cobran otean por donde soplan los vientos y por donde seguir “chupando” y se ponen en lista de entrada en los mundos de yupi del independentismo. ¡Ojo Juli ! Ojo con estos conversos de última hora que tienen la fea costumbre de morder la mano que les ha dado de comer.
Bienvenido sr. Manau al “redil común”. No pasará mucho tiempo que no vea usted recompensada su deserción a lo que ha sido su vida anterior y su adhesión inquebrantable al nuevo orden.
Señor Manau:
Ha visto usted la película titulada “Los que tocan el piano”. Se la recomiendo.