Qui va ser candidat a l’alcaldia per Junts per Sabadell fa tres anys, Lluís Matas, expulsat del partit, deixarà la setmana vinent de ser portaveu municipal d’aquesta formació però passarà a ser regidor no adscrit fins al final del mandat amb la seva número 2, Katia Botta. “A la direcció del partit no els penso regalar l’escó”, assegura. En aquesta entrevista reivindica la tradició convergent de centralitat i lamenta que Junts faci una operació “estrambòtica” amb la coalició Acció per Sabadell de Gabriel Fernàndez.
Matas segueix amb interès els moviments interns per rellevar Jordi Turull i reclama que, quan Carles Puigdemont torni a Catalunya, conegui el país que s’hi trobarà i faciliti l’aparició de nous lideratges en el que ja és el seu expartit.
La setmana vinent deixarà de ser el portaveu de Junts a l’Ajuntament. Amb quin sentiment arriba a aquest final d’etapa?
Em trec un pes de sobre. La desvinculació emocional amb el partit ve de lluny i ara representàvem una sigla que ja no ens la sentim nostra. Per aquí doncs una mica alleugerit.
Fins a quin punt li ha passat factura a nivell personal tota aquesta crisi interna?
Quan hi ha problemes en el dia a dia, i de grossos, això afecta el teu entorn, que pateix més. Ho hem passat malament. Aquesta etapa ha sigut un honor, però a vegades no ha sigut un plaer.
Qui ha perdut més en aquesta crisi, Lluís Matas o Junts?
Jo sóc molt poca cosa. Jo crec que perd sobretot la ciutat, perd l’espai convergent i perd el que representava Junts.
Falten vuit mesos per acabar el mandat. Si ja veu que ha arribat al final d’un trajecte, per què no dimiteix?
Ho he pensat tot l’estiu i les darreres setmanes. Però no ho faré. Primer de tot és perquè l’escó és nostre. 6.317 votants van votar Lluís Matas i Katia Botta. [Als dirigents de Junts] no els farem el favor de regalar-los una cosa que és nostra. Segon, perquè a mi em van ensenyar que quan comences una cosa l’has d’acabar. Tenim un contracte amb la gent que ens va donar suport l’any 2023. I tampoc deixaré l’acta de regidor per la complicitat amb la Katia, perquè ella també m’ho va demanar. I perquè la gent que ens ha acompanyat ens han dit que seguim. Intentarem acabar amb la màxima dignitat.
Haurà estat regidor durant gairebé sis anys. Hi ha diferents etapes, tant a l’oposició com al govern. Si ara pogués tornar al primer dia, què faria diferent?
No canviaria res. Al 2019 ja volíem entrar al govern. Jo mateix ho vaig negociar. La senyora Morell [Podem] ho va vetar. Volíem influir i servir la gent des del govern. Jo sempre he dit el mateix. Al 2023 teníem el mateix mandat i ho vàrem fer, amb el suport de la militància. Em sento molt orgullós, molt satisfet i molt honorat, d’haver pogut servir la ciutat des de dintre, que és quan més útil pot ser a la societat i a unes àrees que eren molt nostres.
La majoria absoluta de Marta Farrés al 2023 va fer innecessari un govern de coalició. Per què va insistir a entrar-hi igualment?
Teníem un compromís amb l’alcaldessa abans de les eleccions. Malgrat tenir majoria absoluta, ella va mantenir la seva paraula. La militància ens ho va aprovar. El partit ho va aprovar. No li veig contradiccions. És veritat que era un projecte trencador, innovador i disruptiu. L’únic municipi de Catalunya on Junts i PSC governaven amb una majoria socialista. Al revés passa a Martorell, on un alcalde de l’àmbit convergent governa amb el PSC tenint majoria l’alcalde convergent.
Miri la situació de Junts: a l’Hospitalet, sense regidors, a Badalona no tenim regidors, a Terrassa tenim menys vots que a Sabadell. A l’únic lloc important de l’àrea metropolitana on Junts incidia en el dia a dia de la gent era a Sabadell. I amb un programa, l’Acord del Sabadell del Sí, que s’haurà complert en un 90 per cent. Si parlem en termes futbolístics, em van fitxar per fer gols i crec que vaig fer els gols que em van demanar. He complert.
Des del seu propi partit, se li ha dit que vostè més que la ciutat del Sí el que ha estat és molt si-guidista, molt seguidista del que ha dit el PSC. Quina és l’empremta de Junts? Per què no es va distanciar més en algunes qüestions i va marcar més perfil?
El meu tarannà no és de discrepància permanent. Jo quan veig tripartits, bipartits… em costa molt d’entendre. Em costa molt d’entendre que en un Consell de Ministres seguin tots junts. I que quan surten els del PSOE i els de Sumar diguin el contrari que han defensat a la taula. He estat molt fidel amb la meva manera de ser. I quan pacto una cosa amb l’alcaldessa, ella sempre ha complert.
El segell de Junts? Hi és en aquesta plaça on estem i en l’Oficina de Turisme. Hi és en aquest carrer que tenim aquí davant, el carrer d’Indústria. Hi és en el museu tèxtil, que ningú parlava d’ell. Hi és en la transformació de Gran Via amb les petites coses. Hi és en la transformació del Ripoll que tampoc ningú havia tingut la força de defensar-la. Hi és amb aquest ADN de la col·laboració entre el sector empresarial i el sector polític. L’Aeroport. Jo crec que això és molt de Lluís Matas. L’alcaldessa va comprar aquest relat, se’l va fer seu i el va posar al capdavant del seu discurs. Això també és un èxit. I jo encantat que l’alcaldessa s’ho hagi fet seu.
Diu que l’alcaldessa s’ha fet seves les seves aportacions. Això no l’ha deixat sense perfil propi?
L’alcaldessa ha complert amb mi i jo he complert a ella igual que si hagués necessitat els nostres vots. Vaig ser tinent d’alcaldessa i soci minoritari d’un govern. Si s’ha fet seves les meves propostes, estic molt orgullós que sigui així. Molt més que si hagués posat a la paperera de la història les meves idees. Del que portàvem a l’acord, compliment del 90 per cent. Puc estar content. Què no he estat prou bel·ligerant? Potser m’he equivocat en alguna cosa. Segurament podria haver gesticulat més. Però jo no soc de gesticular. Si Junts volia més gestos, havien de buscar un altre, que és el que han fet.
Les coses van començar a canviar amb les eleccions internes a Junts i l’arribada del nou president i la nova executiva, l’any 2024. Què va fer vostè perquè fos compresa la seva posició?
Jo no hi vaig prestar massa atenció. Vaig ser militant de Convergència durant molts anys, però mai tenia interès en les dinàmiques internes dels partits. Tampoc ho vaig fer aquí. Vaig pensar: ‘tinc un mandat a l’Ajuntament, soc soci de govern, compliré amb el que faig i que el partit vagi fent les seves dinàmiques’.
Error?
Sí. No vam ser prou intel·ligents per controlar això. Que el senyor Baró arribés a controlar l’executiva… ell tenia una obsessió des del minut 0 cap a nosaltres. Molta gent em diu que es va equivocar donant suport al senyor Baró. Però li van comprar el relat. El primer, el senyor secretari general, el senyor Turull, que va pensar que les coses a Sabadell anaven pel camí del pedregar. Per fer cas al senyor Baró així estem. Hi ha hagut una sagnia de militants brutal. A la Diada no reconeixia gairebé ningú dels que van fer l’ofrena en nom de Junts.
En honor a la veritat el senyor Baró no ha anat mai per lliure. A diferència del que passava amb vostè, els seus plantejaments han anat en consonància amb els de la direcció nacional de Junts, contrària als acords amb els socialistes. Junts fa oposició al PSC al Parlament i la majoria d’espais, excepte a Sabadell, on compartien govern. Baró defensava el mateix que el partit.
És una anomalia que el partit no vagi en consonància amb el que són els regidors. Però hi ha hagut una trinxadissa. El desencontre entre l’evolució de Junts per Catalunya i la meva persona i molts altres és evident. Junts era hereva de Convergència, d’aquest pal de paller on moltes sensibilitats s’hi podien veure reflectides. D’això no en queda gairebé res, per no dir res. Ja entenc que jo no m’he mogut i Junts sí. S’han mogut cap als extrems. La moderació, la centralitat, la vocació d’acords, també amb el PSC. Per incidir. El president Pujol va fer els millors acords amb el senyor Felipe González primer i després els va fer millors encara amb el senyor Aznar. No entenc perquè se m’ha criminalitzat per pactar amb un PSC que és molt moderat, molt respectuós i que ha complert.
El partit s’han passat totes les normes internes per expulsar-nos i per fer veure que el procés era democràtic. Algun jutge haurà de demostrar que és legal. Perquè no ho és de legal. Algun dia, quan ho expliqui i ho tinc tot ben documentat, ja explicaré com és Junts des de dintre. Jo dic el que he dit abans: ho tornaria a fer.
Quin paper ha tingut el president Puigdemont en tota aquest catarsi i indirectament en el cas de Sabadell?
Li tinc molt respecte. El que ha passat amb ell és indignant d’un país democràtic. Que es faci justícia després de 9 anys no és justícia. El president Puigdemont hauria d’estar aquí des de fa molt temps. De fet, no hauria d’haver marxat perquè no vam fer res. Però un dels grans problemes de Junts per Catalunya és estar liderat des de Waterloo per una persona que fa nou anys que no ha pogut trepitjar i conèixer com ha canviat Catalunya. I el secretari general [Jordi Turull], qui s’havia de cuidar del partit, no ho ha fet.
És molt difícil que des de Waterloo tu puguis decidir el que és millor per Sabadell. Algú li ha venut que el millor per Sabadell és ficar el senyor Gabriel Fernández, el senyor Papiol, el senyor Baró i la senyora Carme Garcia al capdavant d’un projecte que està molt allunyat de l’estil convergent de fer política. Per tant, el president Puigdemont és una de les persones que ha treballat perquè passi el que està passant. No li diré que estic content amb les decisions que està prenent el president Puigdemont. Algú li ha venut aquest producte. Ara, quan algú de la direcció ha aterrat aquí Sabadell i ha vist el producte crec que s’està estirant dels cabells.
Quin diagnòstic fa de l’operació que encapçala Gabriel Fernàndez?
Trobo una gran irresponsabilitat que el senyor Turull hagi vingut aquí a apadrinar el senyor Fernández quan fa quatre dies deia que Junts era hereva de la corrupció de Convergència. Només cal tirar d’hemeroteca per veure què deia el senyor Fernández del senyor Pujol. Només cal tirar d’hemeroteca per veure què deia el senyor Fernández de l’Oficina de turisme, o del Ripoll, o de la Ronda Nord, o del pàrquing del centre, o del Museu Tèxtil. Ha estat en contra de tot el que defensàvem des de Junts i ara resulta que agafen aquest senyor i el posen al capdavant acompanyat del senyor Papiol o de la senyora Carme Garcia. Al senyor Baró no el tenen per res però els ha fet la feina bruta.
Tirarà ara d’hemeroteca aquests nous mesos?
Tinc ganes de passar pàgina de tot això. Ja no som de Junts. Ja s’ho faran. No l’encerto gaire però no crec que els vagi bé.
Vostè ha pronosticat la desaparició de Junts perquè uns votants aniran cap al PSC i els altres a Aliança.
Han agafat a quatre persones per intentar treure un regidor. És una operació estrambòtica que no va enlloc. Es tractava de fer fora Lluís Matas i Katia Botta del govern i que tot aquest esperit convergent desaparegués del mapa. Doncs no només desapareixen Matas i Botta. Hem marxat la meitat de la militància. I enmig de tota aquesta trencadissa, molts convergents més de dretes em diuen que votaran Aliança Catalana i altres estan contents amb l’alcaldessa. El convergent ara votaria Salvador Illa.
També li dic que l’espai del que representava Convergència no ha mort. El que queda orfe són aquestes sigles que ja no representen aquest espai.
Vostè sempre parla amb termes molt de màrqueting. Pot intentar vendre un producte convergent. Però si un producte no té mercat, no té clients, no es ven. I si simplement és que el producte convergent ja no té mercat?
L’espai no ha mort. Però la centralitat no està de moda. L’extrem que guanya a Berlín, que és un extrem de l’esquerra, o l’extrema dreta que va guanyant a tot arreu, i ens la trobarem aquí aquí a Espanya, i segurament com a segona força a Catalunya. Els extrems han captat el descontent de la gent moderada.
En què heu fallat els moderats?
No hem vist el perill de no ocupar-nos pel dia a dia de les coses. Gent que té un sou i que treballa no tenen accés a l’habitatge, o a la sanitat, o que no pugui anar-se’n de vacances, o que no pugui pagar la llum. Això és anomalia del sistema democràtic.
En cinc anys ha parlat molt d’Oficina de turisme i de promoció econòmica però poc de les condicions de vida materials dels sabadellencs. Per què?
No em preguntava ningú per això. Li agraeixo que m’ho pregunti ara perquè més enllà de l’Oficina de turisme tinc altres idees personals.
Home. Ha tingut un micro durant cinc anys per dir la seva.
Que ara tinguem aquí a Sabadell més policies i més càmeres és una reivindicació meva també. I jo content. Quan jo he fet una moció contra les ocupacions delinqüencials, el senyor Fernàndez ha votat en contra. Habitatge: no és un problema de criminalitzar els propietaris que tenen un o dos pisos com una mesura d’estalvi i d’inversió. El que hem de fer és més habitatge perquè baixin els preus. Els topalls de preus al lloguer, pot haver-hi en certes àrees. Però la clau és que la gent pugui guanyar-se bé la vida i pujar els sous. No pot ser que generem una societat que tingui salaris brossa. Els salaris són baixos i tot plegat és un còctel que no genera gaire satisfacció amb els ciutadans.
En tot això, crec que Junts no s’ha posicionat bé. Quan algú t’ha de votar, ha de saber què vota. I Junts ara no és previsible. Un dia pensen A, un altre dia pensen B, aquí pensen C i allà pensen -B. No podem anar fent trombos.
Per anar tancant el balanç, què li ha quedat per fer? Quina espineta clavada té?
Què no hem pogut fer de la manera que volíem? Jo visualitzava una Gran Via, i això ja ve d’abans, de la consellera [Ciuró], que va tenir aquesta idea. Jo crec que hem sigut poc ambiciosos, però costa molts diners i fins que no tinguem la Ronda Nord no es pot ser gaire més ambiciós. Hem fallat en la transformació del Mercat Central per evolucionar cap a un model més flexible i frenar la davallada d’usuaris. També s’ha quedat sense fer el consorci per impulsar Fira Sabadell. I hem fet curt en la promoció del català perquè estem en un moment crític. Des del Consorci per a la Normalització Lingüística havíem de ser més ambiciosos. Per altra banda, segueixen havent-hi massa traves burocràtiques. Però en general crec que la ciutat està millor que estava i això em fa feliç.
A partir de maig, què?
Un amic em va dir que primer has d’arribar al riu i després és quan creues el pont. Per tant, doncs quan arribem al riu, que serà el mes de maig, doncs creuarem el pont. No sé que faré.
Si posa el retrovisor cinc anys enrere, veient el que ha vist i passant el que ha passat, tornaria a fer-ho?
La política municipal ha sigut l’etapa més maca de la meva vida. Tinc 55 anys i fins als 50 havia fet moltes coses. He sigut molt multidisciplinar, havia servit a la ciutat des de la Cambra, des del Gremi, aixecant persianes diverses i negocis diferents. I m’ho he passat molt bé sempre. He tingut la sort que sempre tot el que he fet m’ha agradat. Però fer política m’encanta. M’agrada el que he fet. Per això també marxo una mica, doncs, amb aquest disgust, d’aquest trencament tan sobtat.
La política és una carpeta tancada?
A mi no m’han fet cap oferta. I com que el meu espai ara mateix no té sigles, no em veig fent política local amb cap altre partit que no sigui el que representava.
I quan aquest espai controli Junts o el seu espai tingui sigla, s’hi veu?
S’està cuinant a foc lent una successió al secretari general Turull. Hi ha moviments de gent com Victòria Alsina, que són interessants. Gent que està esperant que arribi el senyor Puigdemont perquè vagi a fer la volta per Catalunya i, quan l’hagi feta, es creï un nou lideratge. Benvingut el senyor Puigdemont, que vingui, que vegi com és el país, que és molt diferent el que hi havia fa 9 anys, que interpreti molt bé la realitat i el sentiment i els problemes de la gent. I que després es creï un nou lideratge, perquè els hi cal.
I llavors que el vinguin a buscar de nou.
A mi m’han dit que m’esperi. Que tingui paciència. Però jo crec que políticament ja no hi seré. Quan Convergència torni, ja no hi seré.
