L’extinenta d’alcalde Montserrat Capdevila ha limitat les seves gestions amb el constructor Melquíades Garrido una “atenció per cortesia”. Capdevila, ara directora dels serveis d’Educació al Vallès, està acusada de tràfic d’influències en la peça 21 del cas Mercuri. Li demanen 16 mesos de presó, una multa de 4.000 euros i cinc anys d’inhabilitació especial. Garrido mirava de regularitzar l’ampliació de superfície del concessionari Sitjas Motor, que va comportar-li a Antoni Sitjas una inspecció de l’Agència Tributària municipal. Garrido i Sitjas, entre altres, estan acusats de falsificació documental. Capdevila i diversos treballadors públics ho estan per tràfic d’influències. El judici es duu a terme a l’Audiència de Barcelona des del passat dimarts.
Capdevila era llavors tinenta d’alcalde de l’àrea d’Economia de l’Ajuntament, i vicepresidència de l’Agència Tributària de Sabadell. També era diputada pel PSC al Parlament. En la seva declaració, ha assegurat que Melquíades Garrido, president del Gremi de Constructors, era “interlocutor habitual” com la resta d’organitzacions econòmiques o sindicals. “Hi tenia relació arran del rol que exercia. Ens reuníem un parell de cops a l’any i després ens trobàvem en algun acte públic”, ha dit, sense tenir cap relació personal d’amistat o enemistat més. Sobre la vinculació de Garrido amb l’alcalde Manuel Bustos -era el seu tiet, germà de la seva mare-, Capdevila ha reconegut que “tothom ho sabia” de la mateixa manera que “tothom li deia Melqui”.
En relació al cas de les obres d’ampliació del concessionari Sitjas Motor que els ha acabat portant a la banqueta dels acusats -tot per estalviar-se Antoni Sitjas uns 1.800 euros d’IAE-, Capdevila ha sostingut que l’1 de desembre de 2011 va rebre una trucada de Melquíades. A les 19.22 hores. Ell reclama “un momentet”. Van quedar per parlar-ne el dia següent i Garrido s’acomiada de Capdevila donant-li les “gràcies per tot, guapíssima”. Preguntada per l’expressió, Capdevila ha justificat l’espontaneïtat el “guapíssima” perquè Garrido “té un parlar una mica groller i hiperbòlic”. Res de familiaritat ni confiança, per tant.
L’endemà Capdevila va trucar a Garrido quan acaba unes gestions. Ell li diu que vol fer-li una consulta “en directe” [en persona]. Queden 10 minuts en una cafeteria de la plaça Sant Roc. Capdevila l’atén per “cortesia” i no recorda els “termes exactes” de la conversa. “El vaig atendre per cortesia. Normalment els càrrecs polítics tenim la funció d’atendre els ciutadans”, ha assegurat. “Podria ser que m’hagués fet una consulta sobre alguna cosa d’albarans. Probablement jo li diria que no tenia ni idea, perquè portava un ampli espectre de temes i se m’escapava i probablement li vaig dir que ja ho consultaria”. Així va ser: Capdevila va traslladar la “consulta” al coordinador de l’àrea d’Economia, el funcionari Josep Abellán. “Garrido em va fer una consulta. I la vaig traslladar a la persona que tenia més a prop tècnicament”. Els Mossos d’Esquadra consideren que Capdevila va iniciar un procediment de tràfic d’influències que va acabar tancant en fals l’expedient de les obres.
“Per no generar problemes m’ho està mirant l’Abellán”
No obstant, dues setmanes més tard, Garrido va trucar de nou a Capdevila, que no el pot atendre el vespre del 14 de desembre. L’endemà ella truca a ‘Melquíades’ i li diu: “ho estem mirant, de quina manera és possible fer-ho, tenint en compte el procés com està. Per no generar problemes m’ho està mirant l’Abellán, persona de confiança, et dic alguna cosa tan bon punt em digui quina és la fórmula. Tot i així esbrina tu si hi ha alguna”. Capdevila ha assegurat que quan va dir “ho estem mirant” es referia a si es podien acreditar les obres amb albarans i quan parla d’Abellán com a “persona de confiança” es refereix de forma “col·loquial” a la seva vàlua tècnica i professional. “Vaig dir-li això a Melquíades per cortesia; per donar-li llargues”, ha insistit. “L’únic que faig en tot el procediment és traslladar-li a Abellán la consulta del senyor Garrido perquè jo no tenia coneixements tècnics”. Nega haver mogut cap peça més, i també haver-ne parlat amb Xavi Izquierdo, llavors càrrec de confiança, també acusat al cas. “Si Izquierdo li va dir a Garrido que havia parlat amb mi d’això potser ho va fer per quedar bé amb ell”, ha assegurat.
“El que he escoltat m’ha indignat profundament”
Capdevila ha insistit que en tot moment desconeixia el que hi havia en el rerefons de les gestions de Garrido. El rerefons era justificar l’increment de superfície del concessionari. Unes obres pagades en negre, i que a més comportaven un increment de quantia de l’Impost d’Activitats Econòmiques. “He de reconèixer que els que he escoltat aquests dies al judici m’ha indignat profundament”. Després de la declaració de Capdevila, que s’ha allargat una hora, el judici s’ha aturat per fer un recés. Es reprendrà amb la declaració d’altres acusats. Tant Garrido com Sitjas, que va arribar a un acord judicial, van reconèixer dimarts irregularitats amb la factura.
Abellán: “Garrido feia un món de qualsevol problema menor”
Per la seva banda, el coordinador d’Economia i Serveis Centrals, Josep Abellán, ha assegurat que la seva relació amb Garrido era “exclusivament professional”, molt vinculada a la gestió de Fira Sabadell. L’ha definit com a “vehement, insistent, bastant pesat, difícil, que feia de qualsevol qüestió menor el problema més gran del món”. Aquest caràcter de Garrido explica tota la seva actuació al cas.
Abellán ha recordat que tot li ve derivat de Capdevila l’encàrrec d’atendre a Garrido per un “problema o consulta amb un expedient de Sitjas”. “Capdevila em va dir que ja em trucaria. Jo no vaig trucar per res a Melquíades ni mai vaig demanar aquest expedient”. No obstant, hi ha diverses converses entre Garrido i el funcionari: “Sempre vaig dir paraules dilatòries del tipus ‘ho he demanat, ho estic mirant’ però no ho vaig fer ni sabia de que anava l’expedient”. Quan Garrido li diu que no tenia factura Abellán reconeix una expressió “desafortunda”. “Li dic ‘com t’enxampi Hisenda”. “Jo tenia clar que li demanaven una factura i ell només tenia albarans. Ell era molt insistent. I si jo li hagués dit que amb albarans no li valia ell començaria a molestar un munt de gent. Jo li dic que no es preocupi com a tallafocs, per evitar que estigués molestant tothom. També li dic ‘demà et truco’ i mai el vaig trucar. Me’l treia de sobre dient que faria coses que no estava fent. Primer guanyo temps, després me’l trec de sobre amb alguna mentida per donar-li tranquil·litat i que no anés a molestar ningú. Però no vaig fer res en favor d’ell”. Quan Garrido li diu que ja té una factura [la de Josep Adrobau, que s’avé a fer-li], Abellán li diu “mejor, más limpio”. “Entenc que Garrido ha resolt el problema i ja em desentenc. Ell em diu que té la factura, no li dono més volta, doncs adeu. M’havia tret el problema del mig i ja està”.
