Després d’un any negociant, i amb el compte enrere de l’estat ruïnós dels dos edificis, la Generalitat ha ofert a l’Ajuntament en els darrers mesos les dues cases del carrer Sant Antoni del pintor Esteve Valls, mort l’any 1994. Primer a canvi de 70.000 euros i després ja de franc però amb condicions. Vistos els interrogants i sobretot els riscos, l’Ajuntament ha desestimat el ‘regal’. L’oposició d’esquerres emplaça l’executiu a seguir negociant per recuperar els dos immobles, que amenacen ruïna.
Segons l’expedient que ha anat al ple, la Generalitat és propietària dels números 31 i 33 del carrer de Sant Antoni, a causa d’una herència després de la mort del pintor Esteve Valls (que té tota una història i aquí queda enllaçada però va al marge d’aquesta crònica). Es tracta de dos immobles de planta baixa i pis, terrat amb pati en un cas i golfes en l’altre. En total de poc més de 150 metres quadrats amb façana al carrer de vianants. L’administració catalana havia valorat els immobles en 70.000 euros i volia que l’Ajuntament el comprés però l’administració municipal es va negar durant la negociació.
L’esfondrament del c/de la Rosa
En tot això, el 15 de març es va produir l’esfondrament del carrer de la Rosa, que va provocar ferits. El seu estat de conservació era “semblant”. Va ser el 15 de març. L’endemà, dia 16, casualitat o no, la Junta d’Herències de la Generalitat va “excepcionar de venda i cedir gratuïtament el domini de les dues finques”. És a dir, va passar de voler vendre les cases a cedir-les gratis a l’Ajuntament, cosa que els va notificar al cap d’unes setmanes. Mentrestant, producte de l’ensurt del carrer de la Rosa, es van inspeccionar alguns edificis malmesos durant els següents dies. I en el cas dels edificis del carrer Sant Antoni van aparèixer tanques de protecció per evitar mals majors.
Des de l’esfondrament, Generalitat i Ajuntament han negociat una cessió gratuïta. Però el govern català posava condicions. Per exemple, que l’Ajuntament assumís una sèrie de compromisos que segons el regidor de Serveis Econòmics serien “superiors” als 70.000 euros de taxació. I sobretot l’Ajuntament passaria a ser propietari dels immobles, i responsable per tant de la seva conservació. Un regal enverinat, per tant. “No podem acceptar-lo; continuarem negociant”, ha dit Rodríguez Galián.
“No és una casa pairal qualsevol”
L’oposició d’esquerres ha emplaçat l’executiu municipal a abocar-hi més esforços. El regidor Guillem Fuster (Crida) ha lamentat la manca d’atenció a un casal important en la història de la ciutat. “No és una herència qualsevol, aquesta casa pairal no és una qualsevol. Esteve Valls i Baqué era un dels pintors més reconeguts de la ciutat. Els usos són complicats perquè tenim una façana i al darrera tenim un solar literalment. Aquest patrimoni no es pot perdre de cap manera perquè recuperar aquest espai és tan important com podria ser recuperar l’estudi de Camil Fàbregas”. Per la seva part, el portaveu de Sabadell En Comú Podem, Joan Mena, ha demanat al govern municipal “avançar-nos, definir uns usos i amb aquesta concreció negociar amb més força”. El regidor d’ERC Santi Valls s’ha mostrat “sorprès pel no acord amb la Generalitat” i ha alertat que “en qualsevol moment podem tenir un ensurt i qui pot acabar pagant és la Generalitat”.
El govern ha rebutjat la cessió amb els vots del PSC, Vox i PP. Junts s’ha abstingut i la Crida, ERC, SECP i el no adscrit Gabriel Fernàndez han votat en contra. “En tot cas seguirem negociant”, ha assegurat Rodríguez Galián.
