El ple ha donat l’última mirada a l’anomenat Pla Ripoll, que permet flexibilitzar les activitats econòmiques a part del Parc Fluvial del riu Ripoll. Un llarguíssim tràmit, que va arrencar fa més d’una dècada però va agafar embranzida en els darrers anys i un cop es publiqui al DOGC entrarà en vigor.
El llarg reguitzell de naus abandonades i en mal estat a l’entorn del riu Ripoll té ara una via de sortida, com demanaven els propietaris i entitats econòmiques com el Gremi de Fabricants. Fins ara només s’hi podien ubicar activitats vinculades al tèxtil o del cicle integral de l’aigua i ara s’hi afegiran les esportives, de restauració, educatives o altres. Un pla demanat pel món econòmic en les darreres dècades i contestat per l’ecologisme social i polític al ple, ja que consideren que el parc fluvial del Ripoll ha de ser naturalitzat deixant enrere les activitats econòmiques.
El pla va ser aprovat en fase inicial el setembre de 2024 i provisional el maig passat. A finals de desembre es van aprovar uns retocs. Ara s’ha obtingut la llum verda de la Comissió de Territori de Barcelona, que no ha tocat res, i ha tornat al ple per rebre l’últim vistiplau, que ja no ha necessitat de votació.
Els ecologistes: “és una operació especulativa”
Membres de la Plataforma en Defensa del riu Ripoll han pres la paraula al ple, definint el pla com una “operació especulativa” patrocinada pel Gremi de Fabricants, que ha tingut la “connivència” del govern municipal. “Als que governen sembla que el Ripoll els importa ben poc”, ha assegurat la representant de la plataforma. Han demanat “renaturalitzar el riu, fent noves arbredes per millorar la “biodiversitat” i “aportar beneficis per a la salut pública”. I han acusat l’executiu municipal d’irresponsable i “negacionista”, permetent activitats en “espais inundables”. “Hauran aprovat la modificació del pla però els demanem que no l’apliquin. Seguirem treballant en contra d’aquest despropòsit”. Han obert la porta a lluitar contra la modificació del ple “al carrer, a les entitats i -atenció- als jutjats”.
Hernández (Urbanisme): “es protegeix més al riu”
El responsable d’Urbanisme del govern municipal, Adrián Hernández (PSC), ha insistit que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat entrarà en vigor una normativa “que no suma ni un sòl metre quadrat d’ús industrial sinó que modifica els usos. No es pot posar un centre comercial, com diuen. La norma millora la situació actual. El temps donarà o traurà raons. La normativa protegeix al riu més que l’actual”, ha insistit. El pla afecta al 10 per cent de les hectàrees del parc fluvial. Hernández ha assegurat que els mateixos partits que fa anys defensaven el projecte com un “parc industrial verd” ara l’ataquen com si fos un atemptat ambiental.
Arguments a favor i en contra
Els regidors han reiterat arguments. Arguments a favor. L’encara portaveu de Junts a l’Ajuntament, Lluís Matas -gran defensor del pla- ha insistit que “avui estem salvant el Ripoll perquè l’estem endreçant amb oci, lleure, empreses, universitats, gent treballant, passejant, passant l’estona, gaudint de l’espai natural. Indústria no és fum ni contaminació. No estem als anys 50. Volem que tots els edificis malmesos tinguin activitat. Ni permetem més metres ni especulem. Estem regulant un parc industrial que ja existeix i que té una ocupació del 75 per cent. La indústria pot conciliar amb la natura. Clar que sí”. “Tots volem que el riu sigui transitable, amb flora i fauna, aus… tenim una petita part industrial? Doncs aprofitem-la”, ha assegurat César Gil (Vox). “Atraurà llocs de feina i empreses. És beneficiós i no hi haurà usos contaminants. Al riu no li passarà res perquè els usos seran raonables”, ha insistit Cuca Santos (PP). “Vostès prefereixen tenir peixos abans que persones treballant a la ciutat”, ha etzibat, irritant a alguns dels membres de la plataforma ecologista. “És un insult”, han cridat.
Arguments a favor. I arguments en contra. “L’únic objectiu és fer viable la part industrial”, assegura Santi Valls (ERC), qui demana una visió més global perquè tindrà un impacte “fort”. “Es facilita que entri un determinat tipus d’oci al riu; una massificació que farà insostenible el riu”, ha insistit Guillem Fuster (Crida). “És el major despropòsit d’aquesta legislatura [mandat]. Permetre l’ús de finques que estan abandonades des de fa 30 anys. El riu no és un lloc qualsevol; és un corredor ecològic i qualsevol afectació que es faci afectarà a tot el sistema”, ha assegurat Joan Mena (SECP), que ha tornat a demanar que se suspengui l’aplicació fins que s’actualitzin les zones inundables, com es va comprometre a fer la Generalitat després de la gota freda a l’àrea metropolitana de València, que va causar més de 200 morts fa un any i mig. “Hi ha propietaris que aplaudeixen amb les orelles perquè vostès els estan revaloritzant el preu de les naus”, ha insistit. El no adscrit Gabriel Fernàndez ha insistit que la norma s’aprova amb la connivència de Junts i el PP. “Indústria? Sí. Als polígons. Serveis? Depèn de quins i renaturalitzant. Equipaments? Sí, si tenen valor patrimonial. I per sobre de tot que no es degradi de nou el riu”.
El pla queda ara pendent de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat per entrar en vigor.
