A meitat de la legislatura realitzem un balanç crític de la gestió de l’equip de govern i examinem les perspectives de les forces polítiques que composen el Consistori.
Avui es compleixen dos anys de la celebració de les municipals que van tancar una llarga etapa de la política municipa dominada per les victòries del PSC de Manuel Bustos. L’escrutini d’aquests comicis mostraren tres vectors significatius.
- En primer lloc, l’enfonsament del PSC, que va passar de 13 a cinc regidors, posant punt i final a l’hegemonia socialista encetada el 1999.
- En segon terme, la fragmentació del mapa polític municipal amb vuit grups amb un quàdruple empat a quatre regidors (Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell i CiU) i l’entrada al Consistori de dues noves formacions Guanyem i Ciutadans; una fragmentació que s’ha vist incrementada amb els dos regidors no inscrits que van sortir del PSC.
- Finalment, pel retrocés de les forces de centredreta, doncs el PP perdia dos dels seus tres edils i CiU un dels seus cincs regidors.
El resultat electoral palesà la voluntat de la ciutadania de passar pàgina del bustisme, però alhora obligava a un acord entre, com mínim, quatre grups municipals per assegurar la majoria absoluta que impedís la investidura de Josep Ayuso, cap de llista del PSC, la candidatura més votada. El suport in extremis de Guanyem Sabadell, la força liderada per Marisol Martínez que havia estat expulsada d’EUiA, va permetre la investidura de Juli Fernàndez (ERC) i la formació de un govern bipartit amb la Crida. A finals d’octubre l’executiu local s’ampliava amb Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell assegurant la majoria absoluta i l’estabilitat institucional. Això sí amb el compromís de verificar el relleu a l’alcaldia a meitat del mandat.
El fet que ERC, tercera força en número de vots, assolís l’alcaldia d’una ciutat que tradicionalment havia atorgat les majories a opcions d’esquerra no nacionalista (PSUC/IC i PSC) requereix d’alguna explicació. En primer lloc, per la pèssima gestió dels socialistes de la crisi de Mercuri. Si, com a Santa Coloma de Gramanet després de l’operació Pretòria, el partit hagués realitzat una neteja a fons del bustisme i no hagués presentat de cap de llista al candidat preferit de l’exalcalde, possiblement haurien retingut l’alcaldia, certament perdent suport electoral. En segon lloc, per la divisió i la confusió de les formacions a l’esquerra del PSC que van concórrer a les eleccions amb dues llistes separades: Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell que es disputaren la representació de Podemos, malgrat que aquesta formació com a tal no es presentava als comicis. A ben segur, si haguessin anat unides, s’haurien alçat com a primera força política i probablement haurien aconseguit l’alcaldia.
Clarobscurs de dos anys de gestió
En qualsevol cas, el quatripartit d’esquerres va aixecar grans expectatives que en certa mesura s’han vist defraudades. El govern municipal no ha impulsat amb massa entusiasme la neteja de l’administració local després de la llarga etapa bustista, ni ha complert la promesa de realitzar una auditoria dels departaments municipals. Amb tota la informació disponible, malgrat personar-se com a acusació particular en el cas Mercuri, no ha aportat pràcticament res. Així dona la impressió que s’estima més passar pàgina en aquest tema. Així ho va manifestar l’advocat de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raül García Barroso, en l’acte amb motiu del quart aniversari de l’esclat del cas.
Tampoc, respecte a l’estricta gestió municipal, el govern quatripartit pot presentar un full de serveis massa brillant. De moment bona part dels seus projectes, com ara què s’ha de fer amb el Passeig, estan a l’espera d’estudis i plans que no s’han materialitzat. Una prova d’aquest desencís és el darrer article de Manel Larrosa, titulat Sabadell sense liderat, particularment significatiu per tractar-se d’una persona amb molta influència en els cercles del que resta de l’intel·lectualitat progressista, que va recolzar el canvi polític a la ciutat i que reflexa el malestar amb el govern municipal. Aquí rau precisament un dels principals problemes del govern municipal ja que s’està estenent entre amplis sectors de la ciutadania, més enllà de l’intel·lectualitat, la impressió que són incapaços d’endegar no ja un nou projecte de ciutat, sinó una gestió eficaç de l’administració local com es palesa, per exemple, en la manca de capacitat per plantejar una model alternatiu i endreçar els problemes de Ràdio Sabadell.
Potser per combatre aquesta decebedora sensació, l’equip de govern ha llençat darrerament una mena d’ofensiva mediàtica per a demostrar que estan efectivament governant i transformant la ciutat com ara, només per posar un exemples, la revisió del contracte de SMATSA, l’anunci del soterrament del FGC, l’adquisició del castell de Can Feu, el compromís d’acabar la urbanització del Parc del Nord, les sancions a les companyies per l’incompliment de la normativa de pobresa energètica o la retirada del monòlit de l’alcalde Marcet. Ara bé, està per veure si això serà suficient per combatre la sensació de manca de liderat i d’un projecte transformador de ciutat indicat per Larrosa, malgrat que, en ocasions, això es justifiqui per la manca de col·laboració dels funcionaris.
Un indicador d’aquesta voluntat de transformació rau en el compromís amb les municipalitzacions de serveis públics externalitzats on s’aprecia una certa tensió entre Crida per Sabadell, ferma defensora d’aquesta línea d’actuació, i una certa tebiesa dels seus socis de govern. De moment, els únics serveis municipalitzats han estat la zona blava i la grua i s’està pendent de la resolució de l’arbitratge de la Generalitat respecte a SMATSA. Ja veurem si, d’aquí al final del mandat, s’entoma la remunicipalització del Cementiri o la Companyia d’Aigües.
El govern municipal disposa de dos anys per revertir aquesta impressió i convèncer a la ciutadania que estan realitzant una gestió eficaç dels problemes que pateix un ciutat des fa temps immersa en una profunda decadència econòmica, social, cultural i fins i tot moral que la crisi financera ha exasperat.
Alternatives polítiques
Des del punt de vista polític, la principal assignatura pendent radica en el relleu a l’alcaldia que està provocant fortes tensions entre els socis. Encara que tot apunta a que Fernàndez exhaurirà el mandat.
El govern local té al seu favor l’escassa operativitat dels grups de l’oposició. L’erràtic lideratge d’Ayuso i la sortida del grup municipal socialista de Carles Bosch i Lluís Monge, que han muntat la seva plataforma política, l’ha debilitat considerablement. Tanmateix, l’elecció d’una nova direcció local i la retirada del procés judicial de Cal Balsach indiquen que el PSC vol enterrar, amb anys de retard, l’etapa bustista i encarar el futur amb una nova candidata, previsiblement Marta Farrés que s’enfrontà a Ayuso a les pírriques primàries del PSC. També, el PDeCat, l’antiga CiU, està en fase de reconstitució de la seva representació municipal on, completament amortitzat l’equip Rossinyol, tot apunta a la diputada i exregidora Lourdes Ciuró. Per la seva banda, el PP té pendent la substitució d’Esteban Gesa que, de fet, hauria d’haver posat el càrrec a disposició del partit després de la debacle de les municipals ara fa dos anys. Ciutadans és la formació que està exercint de manera més rigorosa la tasca de l’oposició, malgrat que el gir a la dreta renunciant a la seva component socialdemòcrata i el seu suport a Rajoy pot passar-li factura, atès que la seva base electoral s’ubica als barris de la perifèria.
En definitiva, estem en un mandat de transició entre l’hegemonia socialista i una recomposició de les forces polítiques de la ciutat, de la que podria sorgir una nova majoria. Hem de tenir en compte que, quan més gran és un municipi, major és la incidència dels factors de política general respecte als purament locals. Per això tindrà una enorme importància el desenllaç del procés sobiranista que, segons com vaguin les coses, pot afavorir les expectatives d’ERC en detriment del PDeCat, però també de la Crida vinculada l’esquerra independentista. També s’haurà d’estar molt amatent a la plasmació a Sabadell de l’operació Colau, de la que de moment s’ha despenjat Podem Catalunya, però a la que podria incorporar-se Guanyem Sabadell.
Ara, travessat l’equador del mandat, les forces polítiques de la ciutat posaran el seu punt de mira en les properes eleccions municipals.
