La Faràndula viu amb intensitat el concert estrella d’aquesta temporada.
Els Amics demostren que no només ofereixen bona música sinó gran interacció.
Amb les entrades exhaurides i una gran expectació prèvia, el concert tenia tots els ingredients per ser la cita estelar d’aquesta temporada. I no solament no van defraudar sinó que van superar àmpliament les expectatives, tant pel que fa a l’aspecte estrictament musical com a la vessant més lúdica de l’espectacle.
Amb una Faràndula plena de gom a gom, amb un públic que coneixia i corejava fidelment totes i cadascuna de les lletres, la interactuació entre artistes i espectadors va ser en tot moment rica i fructífera, a més de divertida. A un concert dels Amics no només es va a sentir música, sinó a riure, i molt.
Van començar amb un petit quart d’hora de retard, imprescindible perquè tothom pogués acomodar-se a lloc ja que l’alta afluència de públic va retardar l’entrada de tots els assistents. El tema escollit per inagurar el concert va ser Carnaval. I no van oblidar mencionar amb molt carinyo el seu anterior pas per Sabadell, fa dos anys i mig, a La República. Aquest salt tan gran d’escenari en tan poc temps, que Ferran Piqué ens comentava a l’entrevista prèvia va ser molt aplaudit pel públic, alguns dels quals també havien estat al petit concert del 2010. Com sempre, els Amics alternen les cançons amb la narració d’històries i anècdotes com el concert de fa només tres dies a Glasgow. Un repertori ben combinat de temes de l’Espècies per catalogar, el seu darrer disc (L’home que dobla en Bruce Willis, Louisiana o els camps de cotó, Miracles, Ciencia-Ficció i Monsieur Cousteau, per exemple), i moltes del previ Bed and Breakfast (Armengol, L’home que treballa fent de gos, La merda se’ns menja o Les meves ex i tu).
L’escenari privilegiat de La Faràndula donava tot el joc a la gran feina d’il·luminació que acompanyava la música, que a més sonava exquisidament amb l’acústica que permet aquest teatre.
A destacar també la gran tasca de la banda d’acompanyament: Jaume Peña, Santi de la Rubia, Ramon Aragall, i Josep Tutusaus, “Tutu”, on van donar un protagonisme especial al sabadellenc Pol Cruells, com fan a cada concert explicant la (fictícia) història de la seva trista vida sentimental. En aquest cas, però, van aprofundir en detalls de caràcter local, com la menció a l’Escola Nostra Llar, on va estudiar el baixista, que recordem està també preparant el seu segon disc en solitari.
El repertori, especialment animat i alegre va arribar al seu punt àlgid amb la que potser és la cançó més emblemàtica del grup, Jean-Luc. Tota La Faràndula dempeus cantant i ballant just abans de donar pas als bisos, que es van extendre gairebé mitja hora per deixar el públic plenament satisfet.
Precisament amb el primer bis va arribar la quasi única cançó “lenta” del repertori, el Tots els homes d’Escòcia que tanca aquest darrer disc de la banda. I de l’última de l’últim, a una de les més antigues, Déjà-vu, tot un exercici de francofília. En aquests bisos van sonar també 4-3-3 (absent a altres concerts de la gira), Bed and Breakfast (amb un gran exercici teatral previ per part de Ferran Piqué i Joan-Enric Barceló, àlies Jordi i Marta) i un segon bis, que encara havia de portar grates sorpreses com la també quasi-primerenca Tren Transiberià, i ja tornant a l’Espècies per catalogar, L’affaire Sofia, tancant definitivament , El matrimoni Arnolfini.
Un concert de gairebé dues hores a la fi del qual el grup va signar discos i fer-se fotos amb fans, que van suportar una llarga cua d’espera. El públic va quedar ampliament satisfet, tot i que com acostuma a passar demanaven encara més. Es va trobar a faltar, per exemple, el clàssic A vegades.
Pels que vulguin repetir l’experiència, a la web del grup teniu el calendari d’actuacions que es tancaran al març del 2013 amb dos concerts consecutius al Palau de la Música i la sala Razzmattazz.
