Agosarada i ben reeixida aposta la que va portar al Principal el “Teatre Instrumental”, dins el cicle de Música de Cambra organitzat per Joventuts Musicals. Més proper a una classe magistral i molt ben dirigit per un dels instrumentistes, l’Oriol Casadevall, el concert es va desenvolupar amb diverses aturades per tal d’explicar el significat d’allò que s’estava escoltant.
El Teatre Instrumental és una formació de més de 40 músics sorgits del departament de música antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Tot i que al concert del Principal només van actuar-ne 10, el fet és que el públic assistent va poder gaudir dels Tres Nocturns per al Rei de Nàpols de F.J. Haydn amb completa harmonia amb l’espai on es trobava. Tal i com va aclarir l’Oriol Casadevall, els vienesos ja eren aficionats a anar al teatre i a l’òpera i a finals del segle XVIII i principis del XIX, van descobrir el teatre instrumental, que era una barreja entre tots dos gèneres, donant als instruments un protagonisme essencial, on cadascú representa el paper d’un personatge. Per això en són d’època i les cordes dels instruments són de tripa i no metàl·lics. També les trompes i els clarinets són en do, la qual cosa fa que les peces siguin més fàcils de tocar. Tot plegat té com a objectiu que els sons esdevinguin més reals, i puguin transmetre amb fidelitat i claredat els sentiments i les emocions. Malgrat tot, això porta implícit un més gran desafinament dels instruments i possibilitat més elevada de trencament de les cordes.
Els comentaris de l’Oriol són completament imprescindibles per tal d’entendre a la perfecció les escenes desenvolupades. Les criades, les tietes xafarderes, els nobles, el sultà turc, els carnissers, els criats de sala, els confiters i tota mena de personatges de la cort esdevenen instruments i a l’inrevés, i cada nota, cada pentagrama té un significat concret dins la història que s’hi presenta; inclosos els silencis, que denoten la tensió del moment dins tota l’obra.
Els Nocturns per al Rei de Nàpols van ser demanats pel propi Rei que tocava la Lira Organizzata, una mena d’híbrid entre un orgue i una espècie de violí mecànic, al músic F.J. Haydn. El Rei només volia passar-s’ho bé amb unes composicions no gaire complicades i el músic austríac va acomplir l’encàrrec sense dificultats. Cal tenir en compte que les peces representades fins aleshores només ho eren de membres de la cort i comença a tenir importància l’Òpera Bufa, on personatges de la burgesia hi participen activament.
El concert acaba de la mateixa manera que va començar, amb les dissertacions d’un Oriol Casadevall pletòric, gran comunicador i ànima del conjunt que insisteix en la necessitat d’endinsar-se en aquesta música imaginant-se les escenes i les situacions. De fet, diu, no ha estat gaire complicat fer-ho, doncs l’escenari del Principal no difereix gaire dels de l’època quan van ser creats els Nocturns. Convida els assistents a donar l’opinió i a no marxar sense implicar-s’hi. Ha estat una classe o un concert? Res més que un divertimento interessant i digne de ser molt aplaudit i enfortit. Com va insinuar el propi Oriol, caldrà tenir en compte la possibilitat que la formació sencera visiti el Principal.
