L’Entesa per Sabadell ha organitzat aquest dimecres un debat al Casal Pere Quart sobre la situació del mercat elèctric a Catalunya i Espanya. Sebastià Ribes ha exposat la situació, que considera en “col·lapse total i sense full de ruta”.
Una quarantena de persones han acudit a la conferència amb debat posterior, celebrat a l’auditori del casal Pere Quart. Ribes ha exposat algunes idees sobre el mercat elèctric:
1. Només 44 de cada 100 euros de la factura elèctrica són costos propis del sistema. La resta, el 56 per cent, són altres costos que s’han afegit per “decisió política”. Corresponen a l’Impost de Valor Afegit, les primes a les renovables i la cogeneració, a altres subvencions per exemple al carbó o l’energia nuclear, a compensar el servei que es fa fora de la Península i al conegut dèficit de tarifa.
2. El dèficit de tarifa es va introduïr l’any 2002, com a conseqüència d’una decisió política del ministre d’Economia, Rodrigo Rato. Passés el que passés, el preu de la factura elèctrica al consumidor no podia pujar més d’un 2 per cent anual. Però a dia d’avui s’ha generat una “acumulació brutal”, en paraules de Ribes: 26.000 milions d’euros que “hem de pagar entre tots”.
3. No hi ha full de ruta per a una nova factura. Malgrat que el govern ha anunciat una nova forma de comptabilitzar el preu de l’energia ha hagut de fer marxa enrere. Només hi ha quatre milions de comptadors electrònics preparats per a dur a la pràctica el sistema que vol impulsar el govern central. En canvi, hi ha 20 milions d’usuaris del sistema. Així que s’ha hagut de fer marxa enrere. “No hi ha full de ruta”, insisteix.
4. Però en canvi les elèctriques espanyoles guanyen el doble que les companyies homòlogues a altres països de la Unió Europea. “Cada any pugen els guanys de les elèctriques”, insisteix Ribes.
5. Qui podria canviar les coses no actua. I és que les vinculacions entre el món polític i aquestes companyies són molt grans. Per posar alguns exemples, dos expresidents del govern (José María Aznar i Felipe González), diversos exministres (Javier Solana, Miguel Boyer, Elena Salgado, Ángel Acebes, Pío Cabanillas) i dirigents d’altres formacions, com Miquel Roca, han passat o encara són presents als consells d’administració d’algunes de les empreses del sector.
6. Les vinculacions entre la banca i aquestes companyies no són menys grans. Segons Ribes, entitats financeres com La Caixa, Catalunya Caixa, Bankia, el Banco Santander Central Hispano o el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria participen a les elèctriques. “La banca usa les elèctriques com un instrument d’inversió”, diu.
7. Conclusió: es produeix una “tirania elèctrica” entre les principals formacions polítiques del país (esmenta PP, PSOE, CiU i PNB), la gran banca i les elèctriques que impedeixen cap tipus de canvi o modificació en el sistema.
8. Alternatives: a escala política “votar diferent”, diu Ribes. I a escala diària optar per l’autoproducció energètica (compra de plaques fotovoltaiques que “és el pànic de les elèctriques, costa com una pantalla de televisió i és fàcil d’instal·lar”). També comprar energia verda entre els proveïdors actuals, com per exemple la cooperativa energètica SOM Energia. Assegura que “fent-ho no estem inventant res perquè és un model que funciona a altres països europeus. Només a Holanda hi ha 200 cooperatives similars”, ha finalitzat Ribes.
