El conseller de Territori, Damià Calvet, aposta per un Quart Cinturó “complet”. I, amb la mà del territori, però pressupostat i per tant de la mà del ministeri de Foment “S’ha d’acabar el tram d’Abrera a Terrassa però també de Terrassa a Sabadell i també de Sabadell a Granollers. Apostem per un Quart Cinturó complet que surti del Pla de Mobilitat del Vallès”, ha precisat aquest matí en un esmorzar informatiu.
Així s’ha pronunciat Calvet en una trobada convocada per la Fundació per la Indústria. El conseller demana al ministeri que acabi la històrica infraestructura pendent que revolta part del territori, als ecologistes i l’actual govern municipal de Sabadell, que aposta per una vida decidida des del territori i com una carretera de competència de la Generalitat. I avisa que amb l’actual ministeri de José Luis Ábalos, en pocs dies en funcions, hi havia bona sintonia. Calvet demana que la proposta de detall sorgeixi del Pla de Mobilitat del Vallès, que s’està negociant entre el govern català, els consells comarcals i agents vallesans. És a dir, un Quart Cinturó o B-40 des del Ministeri on el territori hi digui la seva.
Hi ha veus que aposten més aviat per una connexió més modesta entre Sabadell i Castellar a través de l’actual Ronda Oest de Sabadell. A l’esmorzar les ha representat Manel Cunill: “el Quart Cinturó no el farà el ministeri. En realitat mai hi ha hagut interès real. En canvi des de finals dels anys 90 hi ha una solució per connectar Sabadell amb Castellar”, que pot liderar la Generalitat. Davant del debat, Calvet respon que “tot és complementari” i apel·la que cal recupera el dèficit en infraestructures que l’Estat té amb Catalunya en virtut de l’actual Estatut d’Autonomia, pels volts de 3.000 milions.
Sobre la connexió Ronda Oest – Castellar: que l’Ajuntament mogui fitxa
La proposta del conseller revolta les veus locals tradicionalment contràries al Quart Cinturó, com autopista ‘imposada’ des de Madrid. Els crítics apel·len a una carretera més modesta dissenyada des de Catalunya (l’anomenada Ronda del Vallès en l’època del tripartit) o, fins i tot, a cap nova infraestructura més enllà de connexions locals (com la de la Ronda Oest de Sabadell i la carretera de Castellar per sobre del riu Ripoll). “Seguirem posant la finalització de la B-40 sobre la taula”, apunta decidit Calvet, qui també vol la connexió de Sabadell amb Castellar però exhorta el govern municipal de Sabadell a fer el pas del traçat. “Quan hi hagi decisió de l’Ajuntament hi serem”, es compromet, tot tenint en compte, però, que “el futur passa per més i millor transport públic i per acostumar-nos a més restriccions al vehicle al centre de les ciutats. Tenen un debat sobre la Gran Via i espero que el solucionin”, ha assegurat.
A escala local, el conseller assegura que “mirarem de resoldre tan aviat com puguem” la situació dels aparcaments del Passeig Manresa i l’avinguda de Josep Tarradellas, sense servei malgrat que fa entre any i mig i dos anys i mig que les estacions dels FGC ja funcionen.
Calvet ha participat en un esmorzar informatiu amb una quarantena de representants de la societat local (cap presència del quatripartit que govern a Sant Roc). “Estem gairebé ofegats per la mobilitat. L’elevat impacte d’entrada i sortida de trànsit per la ciutat té un impacte negatiu en la qualitat de vida i llastra el desenvolupament industrial”, ha assegurat el president del Gremi de Fabricants, Blai Costa. Per la seva part, el president de la Fundació per la Indústria, Josep Roca, demana al govern català “un marc de creixement i desenvolupament favorable”.
Els FGC estan “morint d’èxit”
El conseller ha destacat la inversió de Territori a la zona, amb els nous carrils a la C-58 “permanentment congestionada”, els 400 milions per prolongar els FGC a Sabadell (400 més a Terrassa) i les noves inversions per tenir un tren cada cinc minuts en hora punta perquè “estem morint d’èxit i els trens arriben plens de gent a les estacions”.
Sense canvis a les corones de transport públic
Després dels darrers canvis en el sistema de corones, que han sublevat algunes ciutats com Terrassa, Calvet ha reconegut que no hi haurà més canvis malgrat les queixes fins el 2021, quan entrarà en servei la nova T-Mobilitat. El mètode de pagament canviarà: en funció dels quilòmetres lineals (i no de les zones) i també en funció de la freqüència de viatge. “En cap cas suposarà un augment de preus i en alguns casos sí serà una rebaixa”, ha assegurat.
Queixes i reivindicacions
La ponència de Calvet ha comptat amb alguns contrapunts quan s’ha obert el torn de paraula. Així, des de la Cambra de Comerç, Pere Puig, ha assegurat que “el territori s’ha deteriorat” i en política industrial “s’ha malbaratat espai”. En alguns casos, ha parlat més aviat de “barraquisme industrial” més que no de polígons industrials.
Des de Via Vallès, Manel Larrosa ha assegurat que “no anem bé”. Manté que l’Àrea Metropolitana de Barcelona “sempre és prioritària” que actua com una muralla respecte la regió barcelonina i que el Vallès sempre és “perifèria”. Lamenta que no hi ha diàleg real amb l’administració. “És poc seriós”, diu. En línia similar, l’arquitecte Josep Llobet, qui acusa l’AMB de competir de forma “deslleial” amb la resta de territoris barcelonins sense que l’administració ho compensi gaire. Calvet nega el “barcelocentrisme” i assegura que parlar des del Vallès de “perifèria” és “excèntric”.
