L’Observatori dels Centres Urbans, del que en forma part l’entitat Sabadell Comerç Centre, certifica la bona marxa del comerç sabadellenc en aquesta zona de la ciutat. Aquest organisme monitoritza el comportament comercial dels espais centrals de ciutats com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró o Sant Cugat. En el cas sabadellenc, asseguren que el Centre està consolidat com una zona de referència. Amb mutacions que el van adaptant a les tendències de consum.
30 anys després de la inauguració de l’Eix Macià, una dècada després de Sant Pau de Riu-sec, amb el comerç electrònic a tot drap i passa la pandèmia, la majoria de zones cèntriques tenen una ocupació propera al 90 per cent. Hi ha pocs locals buits. En destaca principalment el carrer de les Tres Creus, amb el 97 per cent d’ocupació, o la Ronda de Zamenhof, amb una ocupació del 95 per cent. En canvi, l’entorn del Mercat Central o els extrems del Centre, més residencials, tenen una taxa d’ocupació per sota del 90 per cent. La Via Massagué també ha de millorar molt.
“En general hem de dir que estem en un gran nivell i amb taxes de plena ocupació, al voltant sempre del 90 per cent. Però tenim dues grans oportunitats de millora. Una és la Via Massagué, que necessita d’una vegada d’una gran inversió pública. I la segona és tot l’entorn de la zona de vianants del Mercat Central, on cal activar l’emprenedoria comercial de la mà de propietaris i l’Ajuntament per acabar de donar-li una embranzida, cosa que no ens costaria gaire i tindria un bon resultat”, apunta el gerent de Sabadell Comerç Centre, Jordi Obradors.
La rotació comercial és menor al centre de Sabadell que a la resta de ciutats estudiades i queda limitada en un 5,3 per cent. És a dir, la majoria de comerços es consoliden i no canvien de mans.
Quins negocis pugen? Quin van a menys?
No obstant, el comerç va mutant la seva pell i hi ha sectors que pugen i altres que baixen. Quins van a més? La restauració guanya pes i ja representa un de cada cinc negocis de la zona. Per altra banda, també pugen sectors vinculats als serveis personals: perruqueries, centres de tatuatges, centres de manicura i gimnasos.
En realitat, tot el que té relació amb els serveis i les experiències puja; la venda de producte en alguns casos pateix més, en bona part pel comerç electrònic. A l’altra cantó de la moneda, hi ha els establiments d’equipament a la persona, com roba, sabates o marroquineria, que estan patint en general a les ciutats. A Sabadell han caigut un 5 per cent. La venda de productes vinculada al dia a dia i l’alimentació resisteix amb força, com va passar durant la pandèmia: supermercats, fruiteries i forns de pa funcionen.
Menys gent, més compres
Una altra tendència és la reducció del flux de vianants, que ha baixat un 14 per cent. Res que no passi a la resta de ciutats estudiades. I és que la mitjana és una caiguda del 21,6 per cent. La banca digital i l’administració electrònica han reduït el nombre de persones que van al Centre a fer gestions. És a dir, hi ha menys gent pels carrers. Les vendes generals han caigut una mica des de la pandèmia. Però els que hi van compren més sovint. I és que de cada 10 persones que passen pel Centre s’acaben produint 16 compres quan abans es feien 13 compres per cada 10 persones.
Les zones de vianants funcionen
L’estudi també conclou que la conversió de carrers en zones amb prioritat per al vianant repercuteix positivament en el comerç. El nou Passeig de la plaça Major, inaugurat la tardor de l’any 2022, s’ha consolidat i els locals s’han omplert. I el carrer de Sant Pere, abans molt motoritzat i de vianants des de finals de l’any 2019, té menys locals buits. “La inversió en l’obra està donant resultats, ja que l’activitat s’ha equiparat amb la de qualsevol altre carrer del Centre”, apunta Obradors.
Foto portada: ciutadans pel carrer de Gràcia, fa uns mesos. Autor: J.d.A.
