iSabadell.cat
És possible una mobilitat sostenible sense que l’economia se’n ressenteixi?

Reduir les emissions de gasos contaminants és un dels reptes més importants que afronta el sector de la mobilitat. Els estudis demostren que la polució té efectes negatius tant en la biodiversitat com en la salut de les persones. Arribats a aquest punt, les preguntes són inevitables per al teixit empresarial: es pot avançar cap a un model més sostenible sense afectar la competitivitat de l’economia? Què passarà amb la indústria de l’automòbil?

La Cambra de Comerç de Sabadell ha celebrat aquest dimecres la tercera sessió del cicle Ciutats sostenibles. Una trobada que ha permès abordar el passat, present i futur del sector de la mobilitat de la mà de tres veus autoritzades: Josep Maria Martí, president del grup Moventia; Julián Arenas, director de mobilitat de l’Institut Cerdà; i Cristian Bardají, director de mobilitat del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).

El 5% del PIB

Al llarg de la seva intervenció, Martí ha subratllat que la mobilitat és una pilar imprescindible per al funcionament de l’economia: “ja es va demostrar durant la pandèmia que quan la mobilitat s’acaba, l’economia també”. En aquest sentit, ha recordat que el transport públic i el de mercaderies representen prop del 5 per cent del PIB, una xifra que podria augmentar properament tenint en compte la tendència demogràfica i la globalització: “cada vegada hi ha més usuaris potencials”.

L’empresari ha recordat que el sector viu un moment de transformació, ja que la lluita contra el canvi climàtic ha posat sobre la taula la necessitat de reduir els hidrocarburs i optar per l’electrificació. Un argument ecològic que se suma a la volatilitat del mercat del petroli a causa de la guerra a l’Iran, que ha disparat els preus i ha obligat el govern a moure fitxa per paliar els efectes econòmics: “els costos de la mobilitat afecten a tot: la distribució de mercaderies, el comerç, la sanitat, l’educació…”.

Un moment de la sessió de mobilitat a la Cambra. Autor: Jordi M.
Un moment de la sessió de mobilitat a la Cambra. Autor: Jordi M.

En la mateixa línia, ha parlat del potencial de fonts d’energia alternatives com el biometà, el vent o el sol. Un aspecte que ha secundat Bardají, qui ha destacat la importància d’aprofitar els recursos del territori per dependre menys de l’exterior. “A la Xina estan fent servir el carbó perquè és el material que tenen més a l’abast. A l’Europa Occidental, tot el que sigui reforçar la nostra sobirania energètica amb fonts com el vent o el sol és una aposta per la competitivitat”.

Transport públic

A escala local, Martí ha assenyalat que “al Vallès tenim una bona oferta de transport públic, tot i que insuficient”. Les dades exposades mostren que la mobilitat activa (desplaçar-se a peu o en bicicleta) representa un 47 per cent dels desplaçaments a la comarca, mentre que el vehicle privat suposa el 40 i el transport col·lectiu el 13. Com millorar aquestes estadístiques? Segons l’empresari, una de les claus és reforçar la xarxa d’autobusos, que té marge de creixement i capacitat d’arribar a poblacions disperses. “Algunes de les línies d’autobús han doblat el nombre de viatgers des de 2014”, insisteix.

El dirigent de Moventia també ha defensat que la transformació de la mobilitat s’ha de fer sense “deixar enrere” la indústria de l’automoció, que té un pes significatiu en l’economia europea. D’aquesta manera, Martí ha posat en valor “l’esforç” del sector, amb l’impuls de models híbrids i elèctrics, i ha reclamat més infraestructures per facilitar la transició. “Si volem vendre autobusos i cotxes elèctrics els hem d’endollar a la xarxa. Cada vegada tindrem més necessitat d’electricitat. La xarxa s’haurà d’ampliar”.

Què fer amb la congestió?

Més enllà de la contaminació, els ponents han apuntat que un altre dels reptes de la mobilitat és la congestió de la xarxa viària, visible a Sabadell a punts com la Gran Via, la N-150 o Estrasburg. Preguntat per les pacificacions o restriccions de mobilitat, Bardají ha exposat que “és una mala pràctica implementar les restriccions abans que les alternatives”, amb una referència vetllada a la ronda. Una posició similar a la de Arenas, que ha remarcat que “si tanques una via o la pacifiques però no dones una alternativa, al final les empreses tenen un problema greu”.

Comparteix

Icona de pantalla completa