En el marc actual on la contractació de persones a certa edat es complica, la Cambra de Comerç ha organitzat aquest dijous la Fira d’Ocupació Talent +45 per adreçar-se a persones que es troben fora del mercat laboral i volen reintegrar-se. Un dels plats forts de la jornada ha estat la ponència de l’exjugador de bàsquet i president del Comitè de Turisme, Cultura i Esport de l’entitat 65YMÁS, Fernando Romay, qui ha narrat la seva reinvenció després de retirar-se del bàsquet. Romay lidera, a més, la reivindicació d’un miler d’exesportistes olímpics dels anys 80 i 90, que no van cotitzar durant els anys daurats de la seva carrera per la legislació vigent a l’època.
Més de 20 empreses s’han congregat per oferir ofertes de treball, adaptades a perfils diversos i a diferents nivells d’experiència. Tots aquells interessats, s’han adreçat durant la jornada a les empreses, realitzant les habituals entrevistes i poder optar a la plaça, fomentant la contractació de la franja de 45 a 60 anys d’edat: “cal buscar l’empoderament de persones, oferir formació i orientació, però també competències”, subratllen des de la cambra.
Romay: “reinventar-se és tornar a començar”
El colofó de l’esdeveniment ha estat la ponència de la llegenda del bàsquet dels anys 80 i 90 i exjugador del Real Madrid Fernando Romay. Tota una icona d’una època, i també de la televisió ja que va ser molt popular, que es va haver de reinventar. Entre riures, bromes i un ambient distès, el gallec ha iniciat la seva intervenció amb una picada d’ullet al clàssic del passat diumenge, despertant les riallades. Així doncs, iniciava parlant de la seva història personal: “se’t comencen a tancar portes però vaig preparar-me per quan arribi el moment”, alhora que se sent privilegiat per haver disposat dels recursos per donar el pas.
“Hem de rodejar-nos de gent que ens aporti. Cal tenir un equilibri vital física, emocional i tècnicament. Però també predisposició, ganes i saber”, afirmava l’exjugador-
Tanmateix, Romay ha compartit una de les claus: tenir un equip. Ha assegurat que cal aquell equip, aquella persona o persones que et diguin “crec en tu”. No obstant, si bé és cert que existeix un edadisme a les empreses, on apliquen un filtre per edat, Romay ha sortit al pas per emfatitzar que falta mà d’obra, entonant i animant a la sala a “no perdre la il·lusió”. “Mai és tard”, ha assegurat.
“Reinventar-se és tornar a començar. És aprofitar les oportunitats que tens en la societat per seguir estant actiu. Les lliçons que m’ha donat l’esport i el bàsquet m’han valgut molt”, puntualitzava Romay.
I quines són aquestes lliçons? Recordant l’experiència marcada per la seva etapa d’esportista, ha reafirmat la importància de rodejar-se de persones que li han donat suport: “soc un afortunat, era crear aquell equip que necessitava a la meva vida per no estar sol”. Quan aquesta part està feta, cal tenir els consells òptims per aprofitar tot el potencial interior de cadascú.
Una segona clau que ha volgut compartir és la capacitat de compromís, qualificant-ho de més important que el talent: “el talent, el pots tenir o no o pots aportar el que pots, però el compromís l’ha de posar cadascú”. Ha afegit que les soft skills són més trascendentals que els coneixements: “jo era més compromès que talentós. Era un pencaire”.
Abans de canviar de tema, ha volgut transmetre un missatge a tots aquells que es troben en aquesta situació: “primer de tot, que busquin un equip. Després, que es coneguin a si mateixos i en tercer lloc que possin tota la passió, compromís i que tothom sàpiga el que tens per vendre”.
Olímpics sense jubilació
D’altra banda, en declaracions a aquest digital, Romay ha explicat la reivindicació que manté actualment amb altres esportistes com Coral Bistuer sobre la no cobertura de la jubilació pels esportistes olímpics anteriors a l’any 1993:
“Per ser olímpics no podíem ser considerats professionals i no cotitzàvem; en el meu cas només tenia cotitzades a la Seguretat Social les meves dues darreres temporades, a l’OAR Ferrol i al Saragossa”.
Per participar als Jocs Olímpics, fins després dels Jocs de Barcelona -ell va estar a Moscou 1980 i va ser plata a Los Ángeles 1984 amb un mític tap a Michael Jordan a la final- ni cotitzaven ni podien ser autònoms. Sí pagaven impostos: com els toreros i els artistes. La conseqüència és que un miler d’exesportistes olímpics dels anys 80 i 90 han arribat als 65 anys i els falten anys cotitzats. A més, durant tots aquests anys sovint han hagut de suportar les factures mèdiques o dels hospitals.
Romay ha afirmat que cal modificar l’Estatut de l’Esportista perquè tots els que percebin una remuneració, de clubs o federacions, cotitzin: “això és bo per a la societat”. I ha anunciat que ha mantingut converses amb l’actual president del CSD, José Manuel Rodríguez Uribes, per discutir aquesta problemàtica. Hi veu predisposició: “li dones la mà i creus el que està dient. M’ha donat el seu compromís verbal i emocional que està lluitant amb nosaltres”.
En quin punt està la situació? Fernando Romay explica que actualment s’està baremant a la Seguretat Social per quantificar la xifra que toca als esportistes, però es planteja la qüestió de si ho assumirà el CSD o una altra institució: “no és una qüestió de futur, és de present, molts estan en una situació molt difícil. Companys meus m’han dit que els fills l’ajuden i se’m contrau l’estómac”, finalitza.
Foto de portada: Fernando Romay, durant la seva intervenció. Autor: Albert P.
