El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n’avalés l’adequació a la Constitució i a l’Estatut el passat agost. La cambra catalana ha rebutjat les esmenes reservades dels Comuns i de Junts i, amb tres votacions, ha donat llum verda a la norma, proposada pel PSC, Junts, ERC i el PP.
La nova llei actualitza el marc legal estatal, del 2014, i català, del 2002, i estableix un doble sistema de finançament, tant públic com privat. També regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de “col·laboració” amb les institucions.
La llei regula la creació, funcionament i organització de les cambres, que s’han de formar per vocals elegits per sufragi com a mínim en dos terços. També permet que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries.
Sobre el finançament d’aquests organismes, també del Consell General de les Cambres, la part pública vindrà dels pressupostos de la Generalitat i de “la delegació o l’assignació de funcions, convenis o altres instruments similars”. La part privada sortirà de l'”excedent que puguin generar” amb activitats, la prestació de serveis o la gestió del patrimoni.
La llei s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut
Els Comuns i la CUP van dur el redactat de la llei de cambres oficials al CGE, que va dictaminar que s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut. Aquestes bancades parlamentàries qüestionaven les anomenades ‘cadires de plata’, és a dir, que una part dels membres dels plens de les cambres pugui tenir una vocalia no a través del vot del teixit empresarial, sinó “en funció de les aportacions econòmiques voluntàries que faci a la institució”. En el seu dictamen, el CGE nega cap irregularitat en la norma i considera que la nova composició del plenari cameral “ha valorat de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins el teixit empresarial”.
Sàmper: “Era un projecte aturat des de fa més de 10 anys”
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha valorat “molt positivament” l’aprovació de la llei de cambres aquest dimecres al Parlament”. “Desencallem un projecte aturat des de fa més de 10 anys”, ha dit en declaracions a l’ACN. Sàmper ha ressaltat que la norma estableix un “punt de connexió” entre les empreses i l’administració i aporta “seguretat jurídica”. En aquesta línia, ha recordat que el projecte “feia molt temps que estava sobre la taula del legislador i no acabava de tirar endavant”. “Estem francament satisfets”, ha valorat.
Les cambres agraeixen l’actualització normativa
En una roda de premsa posterior, els presidents de les cambres catalanes han agraït l’actualització normativa i el dictamen “contundent” el CGE, que ha contribuït a “clarificar” el contingut de la llei. Entre ells, el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, s’ha mostrat confiat que les crítiques de Vox i dels Comuns, els “extrems”, certifiquen que la nova llei “va pel bon camí central”.
Finançament
En l’àmbit institucional, la norma regula la participació de les Cambres en aquells organismes de les administracions públiques on calgui garantir la presència dels interessos generals de l’economia. Al mateix temps, els reconeix capacitat per promoure nous espais de representació i participació mitjançant les figures jurídiques previstes a la normativa.
Pel que fa al finançament, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei, el Govern i les Cambres hauran de subscriure un conveni pluriennal de tres anys. La Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les Cambres, amb una implantació progressiva del finançament durant els tres anys: 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon any i 7 milions el tercer any.
Una altra de les grans novetats principals que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, a través dels quals les Cambres podran identificar les necessitats prioritàries de l’economia de cada territori i del conjunt de Catalunya, proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La seva execució es negociarà amb les administracions públiques competents, incloent-hi els mecanismes de finançament.
