Ens citem a la sala noble del teatre Principal tot just una hora abans que comenci la presentació de La revolución silenciosa, el seu darrer llibre. La trajectòria professional de la Núria Aymerich és d’envergadura. Va dirigir l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya entre el 2011 i el 2015, any en què va esdevenir Secretaria General del Gremi de Fabricants de Sabadell, un càrrec que conserva tot i haver sigut recentment designada com a Comissionada Especial per a la Competitivitat Industrial i de la PYME del Ministeri d’Indústria i Turisme d’Espanya.
Durant les darreres dues dècades ha tingut més de 5000 persones a càrrec seu, i ha dirigit organitzacions molt complexes al mateix temps que desenvolupava projectes de formació en lideratge transformacional, la disciplina que reivindica al seu llibre.
Mentre pugem les escales del Principal pregunta on volem seure per fer i fotografiar l’entrevista. Qualsevol localització ens sembla convenient. Una paret llisa, una finestra de fons. Però la Núria Aymerich és una dona que s’implica, que tot ho fa amb passió, amb ànima, amb voluntat que surti el millor possible: “Amb aquesta sala tan bonica que tenim, que us sembla si tractem que surti a les fotos?”. I així, inicia, sense ser-ne conscient, tota una classe magistral sobre lideratge per valors.
Com descobreix que el lideratge és més que un concepte?
Un moment molt revelador va ser una classe amb el professor Santiago Álvarez de Mont, que és de fet qui ha escrit el pròleg del llibre. L’any 2000 em vaig apuntar a un programa d’alta direcció d’empreses a l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa (IESE). Jo venia de fer molta formació empresarial, però va ser a les seves classes que vaig sentir algú parlar per primer cop sobre la funció educadora dels recursos humans, sobre la necessitat que es fonamentessin en valors. Em vaig emocionar.
Poc després d’això vaig agafar angines, i em vaig quedar a casa. Va ser en aquell dia d’angines que vaig llegir una contraportada de La Vanguardia en què entrevistaven a en Brian Bacon, un coach sobre lideratge reconegut mundialment. Tenia 39 graus de febre, però vaig saber que jo volia fer el que feia aquest senyor: ensenyar a liderar les principals companyies del món, tot a través d’una formació humanista basada en l’ètica, el respecte, el coneixement, la professionalitat i el rigor. Li vaig escriure una carta, i ell em va trucar i em va dir on podia formar-se.
Va ser llavors quan vaig marxar als Estats Units i a Anglaterra a estudiar lideratge. Una formació que diria que ha estat molt, molt dura. Per això sovint denuncio que no es pot posar l’etiqueta de coach en termes de lideratge quan no hi ha una formació profunda al darrere en l’àmbit empresarial i organitzacional.
Per assolir aquesta formació també caldran temps i recursos…
Un bon lideratge es fonamenta en tres potes: la formació, el coneixement adquirit i el desenvolupament personal. És molt important formar-se. Ser espontani i “tenir un do” no és suficient, perquè el lideratge requereix metodologia. Quant a l’experiència, hem de ser conscients del seu valor, i pel que fa al desenvolupament personal, s’han de perfeccionar les soft skills. Això és, competències com la resiliència o l’empatia, que et permeten superar situacions difícils, inseguretats, pors i gelosia. Cap d’aquestes tres potes requereixen una inversió econòmica, sinó de coratge i voluntat. Ja ho deia Peter Drucker, el líder ha de ser líder i pot ser líder. Només cal que ho vulgui ser. I ser líder requereix molta força de voluntat.
És tothom capaç de fer-ho doncs?
Tothom pot fer-ho, sí, però no tothom s’atreveix.
El lideratge requereix humilitat, generositat i altruisme. Quan una persona només pensa en els seus interessos individuals, en què tot s’hi val per arribar lluny, esdevé una xacra per ella mateixa, per a l’organització i per a tota la societat. Precisament ara estem en un moment de la història en què, més que mai, hem de fer possible aquest lideratge per valors.
És la cultura de lideratge per valors incompatible amb alguna ideologia?
Les ideologies -siguin polítiques o no polítiques- que atempten contra el respecte dels drets humans estan lluny del lideratge per valors. Darrere d’aquest tipus d’idees el que hi ha és por, inseguretat, frustració i debilitat. Certament, és difícil respectar sempre totes les opinions, treballar sempre pel bé comú. Requereix un procés de desenvolupament personal molt important. Però aquest és un exercici que hem de fer tots si volem fer una societat millor, una societat justa, inclusiva i equitativa.
És possible fer aquest exercici en una situació com l’actual, de viratge cap a l’extrema dreta i d’inestabilitat política i econòmica?
Jo crec que vivim en una societat en què hi ha una part que fa molt soroll i una altra part enorme, molt més gran, que funciona des de la bondat i el respecte pels drets humans.
Per què és el lideratge transformacional l’única manera d’afrontar els reptes del segle XXI?
Hi ha molts tipus de lideratge, moltes classificacions, però la més simple els difereix en lideratge jeràrquic, lideratge transaccional i lideratge transformacional. El jeràrquic és el de jo ordeno i mano. Et dic el que has de fer i m’és igual la teva opinió. Al transaccional, si ho fas bé, et donen un premi, com ara una promoció. Aquests dos són els lideratges que funcionen quan hi ha por. El transformacional, en canvi, és aquell que t’inspira, que et proposa uns objectius compartits, desitjats per tothom, i que et dona espai perquè, mentre els persegueixes, puguis desenvolupar i explotar al màxim les teves habilitats.
És el lideratge per valors realment rendible?
Sí. És justament per això que el llibre inclou 15 entrevistes a persones que fan un lideratge per valors a companyies de tots els àmbits i que tots coneixem. El lideratge per valors és el més difícil d’executar, però és l’únic que permet que les organitzacions creixin, que la gent s’hi quedi no per necessitat, sinó per desig, i que, en conseqüència, generin millors resultats econòmics.
Actualment, són molts els empresaris que diuen que els hi falten treballadors, que es pregunten per què el jovent marxa. La resposta és molt simple: com és el teu lideratge a l’organització? Què vol qualsevol, a la seva feina? Un espai on pugui créixer, formar-se, sentir-se còmode, fer el que un sap fer i que et deixin fer.
No s’han de confondre la jerarquia i el lideratge jeràrquic. En una organització tothom ha de tenir una responsabilitat definida i rebre instruccions. Però això no és que et diguin “tu fes el que jo dic” i prou.
Quin tipus de llibre és La revolución silenciosa?
Jo el definiria com una eina d’ajut. Una eina que serveix perquè tothom pugui desenvolupar la seva capacitat de lideratge i estar millor amb un mateix i amb la resta, tant en l’àmbit personal com en l’àmbit organitzacional i empresarial.
Per què La revolución silenciosa?
Perquè la gent considera el lideratge per valors un concepte eteri, utòpic, res més que bones paraules. Però hi ha tantes persones compromeses amb aquest model de lideratge, que treballen per una societat fonamentada en valors; en l’ètica, l’empatia, l’altruisme, la generositat, la professionalitat, el rigor, el respecte. És una revolució que es fa de forma silenciosa, però que cada vegada ocupa més espai.
Fotos: David Jiménez.
