El teixit empresarial de Catalunya està format principalment per microempreses que tenen nou treballadors o menys. Es tracta d’una dada que reflecteix la gran diversitat de negocis que dinamitzen l’economia catalana, però que també suscita alguns dubtes raonables: poden competir aquests petits emprenedors amb les grans companyies internacionals? Com s’adapten les empreses amb pocs recursos a un escenari marcat per la immediatesa i la irrupció de les noves tecnologies?
La seu del Centre Metal·lúrgic ha acollit aquest dijous una nova edició del fòrum ConCentrem-nos, on diferents experts han analitzat els desafiaments vinculats al creixement i la competitivitat de les empreses industrials del territori. “Guanyar dimensió no significa només ser més grans, significa tenir més capacitat per competir, invertir, innovar, internacionalitzar-nos i afrontar amb més fortalesa els reptes del futur”, ha exposat Alexis Granero, president de l’organització, durant la presentació.
El convidat estrella de la jornada ha estat Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui ha parlat de la importància d’adaptar-se ràpidament a les necessitats del mercat, ja que la velocitat ha esdevingut un factor diferencial: “L’eficiència continua sent fonamental, però ja no n’hi ha prou amb això. La competitivitat del segle XXI no només depèn del preu o de saber fer les coses bé, sinó de la rapidesa amb la qual som capaços d’adaptar-nos. Ara, les empreses competeixen decidint més ràpid”.
Créixer amb una estratègia definida
Durant la seva anàlisi, el ponent ha defensat que l’objectiu de les petites i mitjanes empreses no ha de ser “créixer per créixer”, sinó traçar una estratègia per ser sostenibles. “Cada empresa ha de construir les capacitats que necessita per al seu projecte concret. Quan pensem en creixement empresarial, sovint parlem de vendre més o contractar més persones, però hi ha una pregunta que és molt més útil que això: què podrà fer la nostra empresa quan tingui més capacitat que avui no pugui fer?”, ha dit.
L’economista sosté que “tenir una major dimensió no és una finalitat, però pot ser una solució per fer més inversions i assumir projectes que potser una empresa petita no podria afrontar per sí sola”. En aquest sentit, ha assenyalat que cada empresa ha de decidir “quin tipus de creixement s’ajusta millor al seu projecte”: es pot créixer d’una manera orgànica professionalitzant-ne la gestió, però també pot ser interessant associar-se o integrar altres empreses del sector per sumar forces i poder competir amb companyies més grans.
La productivitat i l’absentisme
Puig de Travy també ha posat el focus en la productivitat. Al seu parer, les empreses han de continuar millorant en aquest aspecte, però també ho ha de fer l’entorn. “El debat sobre la productivitat no ha de descansar només en les empreses, també depèn de la qualitat del conjunt del sistema: que les persones puguin arribar a la feina, que les posicions logístiques funcionin, que els permissos arribin en terminis raonables, que la formació respongui a les necessitats reals i que les administracions puguin resoldre els tràmits”, ha remarcat.
En la mateixa línia, ha tractat un dels indicadors que més preocupa a l’empresariat, l’absentisme laboral. “L’absentisme s’ha d’abordar amb dades, però també amb responsabilitat i sensibilitat. No totes les absències tenen les mateixes causes, hi intervenen la salut, els temps d’espera sanitaris, l’organització, la condició del treball, les càrregues, la conciliació i en alguns casos la dificultat de cobrir determinades posicions. L’empresa ha de conèixer què passa i quins àmbits concentren més incidències per gestionar-ho”, ha insistit.
La fiscalitat
Finalment, ha posat l’ull en la fiscalitat, tot demanant unes polítiques fiables. “La fiscalitat és un factor que incideix en les decisions empresarials. Les empreses han de contribuir evidentment al finançament dels serveis públics, però necessiten saber amb antelació quines regles s’aplicaran, quin és el cost que han de complir i quins són els incentius que poden tenir si fan determinades accions”, ha declarat. “No és tant si els impostos són alts o no, és si tenim el sistema estable o proporcionat a la capacitat de cada empresa”, ha afegit.
La trobada també ha comptat amb una ponència del sabadellenc Arnau Bonada, assessor financer i expert en valoració empresarial, que ha explicat com valorar una empresa (una qüestió especialment rellevant en processos de creixement, adquisició o transformació). A més, s’ha dut a terme una taula rodona moderada per l’empresari i consultor Rafel Busom. El debat ha inclòs intervencions de Joaquim Sisé (CORGRAP), Leo Torrecilla (MOLDIPLAST) i David Abreu (WÜRTH), que han aportat solucions des de la seva experiència.
