Amb la platea plena a vessar, Aladí i la llàntia meravellosa s’ha estrenat per segona temporada al Centre Sant Vicenç. L’any passat va ser una de les sensacions de la temporada teatral, juntament amb Els tres porquets. Aquest any promet sis diumenges en doble sessió de teatre familiar.
Amb doble sessió, a les 11.30 i a les 18 hores i una durada aproximada de dues hores i mitja, Aladí i la llàntia meravellosa recrea l’aroma de Les mil i una nits amb el classicisme que la factoria Disney ha imposat com a hegemònic en l’imaginari col·lectiu. Com és habitual al Sant Vicenç, escenaris austers però colorits i amb un bon joc de perspectives, la música en directe i els balls són els principals atractius d’una obra coneguda per molts.
No obstant, i donat que l’Aladí es dirigeix al públic familiar, i molt en concret als infants, un personatge concentra bona part de l’èxit o no de la proposta: el geni de la llàntia. Hil·larant, histriònic, exagerat i molt divertit, en la interpretació d’aquest diumenge a la tarda de Marc Lorenzo. En l’altre repartiment, el geni recau en Francesc Asens. El malèfic Jaffar i Aladí completen el trio protagonista, juntament amb la princesa Gesènia, tot i que ningú destaca tant com el geni i la seva acompanyant la catifa, que mitjançant la mímica i molt moviment transmet amb facilitat a la platea. La història és coneguda: com Aladí, amb la seva honradesa i la cooperació del geni de la llàntia, enamora la rebel princesa, que se sent engabiada en el palau del sultà, i aixafa així, tot i que pels pèls, els plans del visir.
Entrades i sortides de l’escenari, cançons grupals, amistat, amor i imaginació són la resta d’ingredients d’una obra llarga pels infants però que, amb descans, no ho sembla pas. En total, hi ha més de mig centenar d’actors per funció.
Jaume Pont i Esther Mas dirigeixen l’obra, que es representarà en doble sessió tots els diumenges del mes de març i també el 6 d’abril. L’any passat més de 3.000 persones van passar pel Sant Vicenç, i es van prorrogar les representacions. És una de les obres més ambicioses de l’entitat teatral creualtenca, amb la que, segons el president del Centre Sant Vicenç, “vam recuperar el pols dels grans muntatges”.
