‘Història de Sabadell’. La inauguració de la Torre Millenium a l’Eix Macià (2003)

Tracem el relat de les vicissituds que menaren a la construcció i inauguració d’un dels edificis més emblemàtics de l’Eix Macià i l’edifici més elevat del Vallès.

El dimarts 4 de febrer del 2003 va tenir lloc la inauguració de la Torre Milenium, ubicada a l’Eix Macià entre El Corte Inglés i el Gran Hotel Verdi. Això va succeir dos anys i vuit mesos després de la col·locació de la primera pedra, el 5 de juny del 2000, amb la meitat de la seva superfície comercialitzada. De fet, la inauguració es va realitzar amb un any de retard respecte al calendari previst, degut, entre altres circumstàncies, a les dificultats tècniques trobades en els fonaments de l’obra.

El solar on s’alça la Torre Milenium havia passat per diverses vicissituds des de que, a la dècada del 1990, es projectà l’Eix Macià (més info: ‘L’Eix Macià i la inauguració del Parc Catalunya (1992)‘. En principi es va voler construir un edifici “intel·ligent” de formes arquitectòniques avantguardistes, EuroNikko Tower, però que fou desestimant pel seu elevat cost econòmic. El 1999 l’immobiliària Sacresa va comprar el terreny a l’Ajuntament i va apostar per erigir un gratacels més funcional, la primera pedra del qual va ser col·locada el 5 de juny de 2000. El cost total de l’edifici, incloent-hi el preu del solar, va ser de 20,1 milions d’euros.

Torre Millenium

Sacresa, la promotora de la construcció de la Torre, constituïda el 1940, és una de les principals immobiliàries catalanes. El 2002 comptava amb un total de 150 empleats i una facturació de més de 132 milions d’euros. Entre els projectes a executar fins el 2005 destaquen la construcció de 13.900 habitatges, 123.000 metres quadrats d’oficines, altres 167.000 d’oci i comerç i 143.000 metres quadrats d’espais industrials. Els projectes més emblemàtics d’aquell període foren el centre comerç i lúdic Las Arenas, a l’antiga plaça de braus de Barcelona, i el complex residencial i d’equipaments (Habitat Integral) de Finistrelles, a Esplugues de Llobregat.

El grup Ferran fou l’encarregat de comercialitzar, a través de lloguer o compra els diferents espais del gratacel.  El novembre del 2002, es va fer públic el primer contracte de compra de la Torre Milenium entre Sacresa i Caixa Sabadell mitjançant el qual l’entitat financera va adquirir tres plantes. Les oficines de Caixa Sabadell ocupaven 2.000 metres quadrats a la planta més alta del gratacels i la resta, com a inversió,  es destinà a lloguer. Sacresa disposava de tres ofertes per a oficines. Una per adquirir la quarta part d’una planta (134 metres quadrats), altre de mitja planta (268 metres quadrats) i finalment una planta sencera (656 metres quadrats). A més, les empreses interessades podien adquirir pisos individuals a un preu de 1.900 euros el metre quadrat. El projecte inicial incloïa una planta baixa per a equipaments comercials de 1.800 metres quadrats.

A l’abril del 2003 s’instal·laren diverses entitats financeres, assessories i consultories empresarials, serveis jurídics, bufetes d’advocats, empreses de transport i logística, agencies de viatge, immobiliàries i de noves tecnologies que ocupaven la meitat de la superfície total de l’edifici. Entre elles, a més de l’esmentada Caixa Sabadell, destaquen l’Assessoria Dossier, l’empresa de transport Bardet i que més tenia previst instal·lar una agència viatge, la firma d’alta tecnologia Robotics, la Gestoria Tramit i Tortajada Advocats. Actualment totes les plantes estan ocupades per oficines d’empreses amb excepció d’una, on hi ha un gimnàs i disposa d’un gran mirador des d’on es pot veure tota la ciutat.

Disseny innovador

La Torre Milenium és un prisma de vidre i alumini de cantonades arrodonides de 90 metres d’alçada i 22 plantes, de les quals quatres son subterrànies amb 150 places d’aparcament, i una superfície total de 20.1830 metres quadrats. D’aquests, 12.635 metres estaven destinats a oficines (17 plantes), 2.164 per a un gran local comercial a la primera planta, planta baixa i soterrani, 684 metres quadrats per a serveis i 4.194 d’aparcament amb capacitat per a 150 vehicles. L’última planta,  22, és un mirador amb vistes a la ciutat.

Construcció de la torre, l'any 2002. Autor: David B.
Construcció de la torre, l’any 2002. Autor: David B.

El material estructural del gratacel és el formigó i el sistema de la façana és de mur cortina. L’empresa valenciana Artemarmol va ser l’encarregada de proporcionar 2.500 metres quadrats de rajoles de marbre blanc perla flamejat i tallat a mida, de 60x40x3 cm cada una. La construcció del gratacel va anar a càrrec de la constructora Forcimsa, que va col·laborar amb altres empreses del sector com el Grupo Folcrá Edificación S.A., Encofrados J. Alsina S.A., Grúas Comansa o Schindler S.A. El gratacels  està dissenyat per a rebre tots els mitjans de comunicació i disposa d’un sistema de recollida pneumàtica de residus urbans.

El projecte va ser dissenyat per quatre arquitectes Enric Batlle,  Joan Roig,  Ricardo Sanahuja i Juan Manuel Sanahuja, en col·laboració amb l’arquitecta Cristina Maragall, Lluís Roig, aparellador, Gerardo Rodríguez, enginyer de l’estructura, i Pere Iturbe, enginyer d’instal·lacions.

Discursos a la inauguració

A l’acte d’inauguració assistiren, Romà Sanahuja, president de l’immobiliària Sacrosa propietària de l’edifici, l’alcalde Manuel Bustos, acompanyat per la major part de regidors de l’Ajuntament, així com representants de les principals entitats cíviques de la ciutat. Sanahuja va manifestar que “el projecte havia significat un esforç molt important” i qualificà la Torre Millenium com “un edifici emblemàtic que esperem que estigui a l’alçada d’una ciutat tan dinàmica com és Sabadell” i que “pot ajudar de manera decisiva a l’impuls econòmic de Sabadell en particular i de Catalunya en general”.

PTorre Milleniumer la seva banda, Manuel Bustos va mostrar-se “impressionat per l’edifici”. En línia amb el discurs del promotor va afirmar que la Torre Millenium contribuiria a potenciar la capitalitat de Sabadell i “serà un nou centre de negocis de referència global per Catalunya”. L’alcalde va qualificar la jornada com “històrica” i va destacar “la sensibilitat” de l’immobiliària a l’encarregar la infografia als alumnes de l’escola Xalest per a infants amb discapacitats psíquiques i físiques i pressnts a la inauguració. Així mateix va indicar que durant els quasi dos anys que havien trigat la construcció del gratacels no s’havien produït accidents laborals.

L’arquitecte Enric Batlle va explicar que la característica més destacable de l’edifici rau en què els elements tècnics com ara motor d’ascensors, aire condicionat o electricitat estan ubicats a la novena planta i no al terrat com succeeix habitualment, així mateix va destacar les formes arrodonides del gratacels.

Protestes veïnals

Durant la construcció del gratacels van produir-se diverses protestes d’una quarantena els veïns residents entre el carrer Major i l’Eix Macià a la Creu Alta. Les persones afectades es queixaren de la caiguda de material de les obres a sobre dels seus habitatges i automòbils. La gran altura de l’edifici provocava que, amb el vent, les restes de ciment s’escampessin com la pluja amb especial virulència als carrers Riera Villaret, Passatge de la Riera, Riera Baixa i al darrer tram del carrer Pius XI.

A més, segons un informe tècnic encarregat pel veïns, que s’agruparen en una comissió per a defensar els seus interessos, la perforació dels profunds fonaments de l’edifici sobre un subsòl d’argila havia generat moviments de terra a l’entorn, provocant esquerdes en alguns habitatges. Els veïns afectats denunciaren que els contactes entre l’empresa constructora i l’immobiliària no havien donat resultats.

També criticaren que, malgrat els partes de la Policia Municipal detallant els desperfectes, tampoc havien trobat massa receptivitat per part de l’Ajuntament. Així mateix van manifestar la seva preocupació per la gran grua que operava sobre dels seus habitatges transportant tota mena de material i que podria provocar un greu accident.  A més, indicaren que es produien interferències a les seves televisions. La comissió de veïns va amenaçar amb tallar l’Eix Macià i recórrer a la via judicial, si la promotora Sacresa eludia les seves responsabilitats.

Bibliografia

VV.AA. Eix Macià Sabadell. Una experiència de centre metropolità, CODEM, 1995.
Diari de Sabadell. 3 de febrer de 2003.