Sabadell, informe de l’oposició, d’Andreu Castells Peig, és una obra monumental de referència obligada en la historiografia local en sis volums que abasta des de finals del segle XVIII al començament de la transició democràtica (1788-1976).
Devem a Esteve Deu, dins la recentment publicada biografia de Castells Els fronts infinits, una acurada reconstrucció dels orígens i les vicissituds d’aquesta magna obra. Deu, historiador professional, no només va conèixer a Castells, sinó que pot considerar-se un deixeble seu, de qui escriu que “va obrir els ulls a joves historiadors, formats a la universitat, i els va transferir l’interès per la història local”.
Sabadell, informe de l’oposició es publicà en fascicles col·leccionables el primer dels quals va aparèixer el 23 d’abril de 1975. La greu malaltia de Castells l’any 1983 i la seva mort el 1987 retardaren la publicació del darrer volum sobre el franquisme que fou terminada per l’historiador Jordi Calvet recollint les anotacions de Castells. Tot i que a l’IBSM figura com publicada el 1983, no va acabar de ser-ho fins el 1989.
Aquí, es dona la paradoxal circumstància -com escriu Deu- que “Andreu Castells fou un historiador autodidacta al marge del món acadèmic i de les entitats oficials dedicades a la història local. Va posar en el títol de la seva obra la paraula oposició per cobrir precisament aquelles mancances de la historiografia oficial”.
El projecte d’escriure la història silenciada ocultada de les lluites i organitzacions de les classes populars prové de la seva obra, també monumental, en quatre volums, L’art sabadellenc, publicada també en fascicles entre 1961 i 1967. D’alguna manera, l’estudi de l’evolució de les corrents estètiques a la ciutat el portà a endinsar-se en la història dels esdeveniments socials i polítics. Aquí Deu indica la influència de Jaume Vicens Vives i de la historiografia francesa de l’Escola dels Annales. Castells, a banda de conèixer a fons l’obra dels clàssics Antoni Bosch i Cardellach. Marian Burguès i Miquel Carreras, va entomar una ingent i exhaustiva tasca de recerca de les fonts documentals primàries, sobretot de l’Arxiu Històric de Sabadell, però també de nombroses entrevistes que anomenà “evidències verbals”, malgrat que moltes informacions no podien ser contrastades ni per altres fons verbals, ni a la documentació escrita, ni a la premsa. A mesura que s’avançava en el temps, també augmentà el número de entrevistes als protagonistes o testimonis dels esdeveniments històrics.
Estructura de l’obra
El primer volum, titulat Prolegòmens, abasta des dels aldarulls del pa (1788) a la Revolució Gloriosa (1868). Aquí, Castells aplica un esquema que, amb lleugeres modificacions, mantindrà a la resta de volums de l’obra. En aquest volum, destaca l’atenció als esdeveniments polítics i socials de l’època, a l’evolució de l’economia, així com a les personalitats més destacades del període. Aquests coneixements li permeten realitzar una anàlisi del trànsit de l’Antic Règim absolutista a la Revolució Liberal i al procés d’industrialització amb el sorgiment de noves classes socials: la burgesia i el proletariat, així com dels primers partits polítics i sindicats. El volum finalitza amb un apèndix amb dades sobre la demografia, les entitats i associacions econòmiques, polítiques i culturals, així com una àmplia bibliografia i de les seves fons documentals. L’índex onomàstic facilita la consulta sobre personalitats del període.
El segon volum, República i acció directa 1868-1904, ens mostra el fracàs de la revolució democràtica i l’aposentament de la Restauració borbònica. Així mateix continua en l’anàlisi del desenvolupament de la industrialització que, en aquest període, desemboca en la consolidació de la ciutat-fàbrica, la Manchester of Catalonian. De particularment interès tenen les seves recerques sobre l’espiritisme, la maçoneria, el cooperativisme, les noves corrents pedagògiques o l’aparició de confessions protestants. El volum finalitza el 1904 amb la visita a Sabadell del jove monarca Alfonso XIII, que a parer de Deu “no és significativa en història local ni en la general”.
El tercer volum, O tot o res, 1904-1918, s’analitza la descomposició del sistema de partits monàrquics de la Restauració, l’aparició del catalanisme burgès i conservador de la Lliga Regionalista, les lluites internes entre republicans federals i lerrouxistes pel control del Círcol Republicà Federal (CRF) i l’enfortiment del moviment obrer de matriu anarcosindicalista radicat a l’Obrera. En aquest volum, cal destacar la minuciosa reconstrucció dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) i als efectes a la ciutat de la Primera Guerra Mundial.
El quart volum, Del terror a la Segona República, 1918-1936, arrenca des del final de la Gran Guerra a l’esclat de la Guerra Civil. Aquí, s’incrementa notablement el pes de les evidències verbals, ja que va poder entrevistar a alguns dels protagonistes dels esdeveniments històrics del període. El volum s’estructura en tres parts. A la primera, entre 1918 i 1923, explica l’increment de la conflictivitat social com es palesà en els anys del pistolerisme, exemplificat en l’afer Jenny, que reconstrueix minuciosament. A la segona, estudia els anys de la dictadura de Primo de Rivera. A la tercera, part està dedicada als anys de la Segona República amb especial interès respecte a l’anàlisi del triomf dels trentistes a la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) comandada per l’equip de Josep Moix. En aquest volum, a diferència dels anteriors, no s’inclou l’apèndix, encara que es manté l’índex onomàstic.
El cinquè volum, Guerra i revolució, 1936-1939, està considerat com el primer treball de recerca històrica sobre aquest període a la ciutat. En l’obra s’estudia la situació tant als fronts de guerra com a la rereguarda a la ciutat. També inclou un anàlisi exhaustiu de la implantació d’un nou ordre econòmic, el desenvolupament de les industries de guerra i les realitzacions en matèria educativa i sanitària. D’especial interès és la seva reconstrucció dels fets de maig de 1937, la fundació del PSUC i la importància de la figura de l’alcalde Moix.
El darrer volum, El franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976, està dedicat a la dictadura franquista i a l’estructura del nou règim en els seus aspectes ideològics, polítics, sindicals, econòmics i culturals. Destaca la seva exhaustiva relació dels grups i partits de l’oposició democràtica al franquisme. Un període que Castells va ser el primer d’estudiar de manera sistemàtica, amb la particularitat que, com als dos volums anteriors, l’autor havia viscut personalment aquests esdeveniments i també podria recórrer a molts testimonis en les seves recerques.
Evidències verbals
Entre 1976 i 1982 Castells va entrevistar a moltes persones rellevants de les esquerres sabadellenques del segle XX. Esteve Deu indica que “Castells fou poc sistemàtic en la recollida d’evidències. No usà fitxes, no les gravà en suport magnetofònic i moltes s’han perdut (…) Moltes de les evidències devien passar directament al text i en va restar només una petita anotació manuscrita”.
Pel període comprés entre començaments del segle fins a a la Guerra Civil, Deu destaca al dirigent de la CNT-FAI, exiliat a París, Enric Mampel Martí, que a la seva joventut va participar a la Setmana Tràgica (1909) Maria Gispert Coll dirigent del POUM, exiliada a Veneçuela en la seva darrera visita a Sabadell. Arcadi Badia Jovel, republicà federal i espiritista que va morir al 1980 i Fidela Renom Soler del CRF, la catedral republicana del Vallès, la primera regida de l’Ajuntament de Sabadell.
A més va entrevistar a altres dirigents del CRF com Joan Baulenas Mañosa que fou regidor a la Segona República, Ramon Jou Bertran, fundador de la secció local de Izquierda Republicana, Joan Pont Padrós, president del CRF i regidor republicà, Avenir Marcé Torras d’ERC i fill de l’alcalde republicà del CRF, Magí Marcé Segarra. Així mateix, entrevistar a sindicalistes de la FLS-UGT com Joan Morral Pelegrí, Joan Rosas Vilaseca, germà de Josep, Ferran Peralba Crusellas, Josep Peig Calvet i Josep Castells Candiri, sindicalista, militant del CRF i director del setmanari Vertical.
Pels anys de la Guerra Civil va parlar amb Jaume Viladoms Valls, president de la comissió pro unitat sindical i futur fundador del MSC, Josep Pardell Bartolomé, del comitè de Milícies Antifeixistes, Josep Moix Devesa, nebot de l’alcalde Josep Moix Regàs i militant del PSUC, com Ramon Gelis Iglesias, Ramon Riera Camps, Josep Saderra Riera, Francesc Sánchez Díaz i Josep Xinxó Bondia, de les joventuts del partit. Així mateix, entrevistar als regidors Jaume Camps Illa, Pascual Bernat Setó, Camil Formosa Comadran i Francesc Vall Porqueres. Així mateix, va mantenir un nombre important d’entrevistes amb Magí Colet Mateu i amb Josep Tramunt Bussom, tots dos membres del departament d’Ordre Públic de la Generalitat a la Guerra Civil i militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) al franquisme. Castells no només va entrevistar-se amb polítics d’esquerres, sinó també de dretes com el dirigent de la Lliga Catalana, Joan Llonch Salas, el metge Rossend Güell Armadà o el capellà i arxiver Ernest Mateu Vidal.
D’altra banda, va ampliar el ventall amb personalitats del món cultural com ara l’artista de la Colla de Sabadell Ricard Marlet Saret, el naturista Isidre Nadal Baqués (Llum de la Selva), la mestre Maria Viñas Mayol, l’advocat Lluís Casals García i el paleontòleg Miquel Crusafont Pairó. Per completar, la informació sobre aquest període va entrevistar a nombrosos milicians i soldats vinculats a la ciutat de l’exercit republicà i a una dotzena de comandaments als fronts de guerra.
Per l’estudi del franquisme, va parlar amb militants i activistes de l’oposició antifranquista com Antoni Farrés Sabater, futur alcalde del PSUC, Ginés Fernández Pérez o Antonio Trives Manresa, sindicalistes de CC.OO i futurs regidors del PSUC, els socialistes Manel Garriga Miralles o Simón Saura Conesa, també futurs regidors pel PSC, Álvaro García Trabanca, dels moviments cristians progressistes, Manel Pagès Penedès, Pere Vilas Grau o Domènech Ferrer Vivó, als capellans progressistes Josep Dalmau Olivé i Josep Maria Borri Mestre. També, de l’altre cantó, va entrevistar a l’alcalde falangista Josep Burrull Bonastre.
A fons perdut
La publicació en fascicles va imprimir-se a la seva empresa d’arts gràfiques i posades a la venta per la seva editorial, Riutort. Tot plegat tenia un cost elevat pel gran nombre de fotografies que s’hi inserien. En un primer moment, va recavar el suport econòmics d’algunes institucions sabadellenques que li posaren com a condició la revisió dels originals. Castells -escriu Deu- “va preferir perdre diners en l’edició que sotmetre el seu treball a una censura prèvia”.
Així va avançar els diners, esperant que els recuperaria amb els subscripcions, alguna subvenció institucional, la publicitat que apareixia als embolcalls dels fascicles i venta en llibreries. Els primers quatre volums van comptar d’alguna subvenció del Banc de Sabadell i de la Caixa d’Estalvis de Sabadell que també li va concedir un préstec. Inseriren publicitat Banc Sabadell, Òmnium Cultura, la cooperativa La Sabadellenca, Brunet, Gestoria Miralles, Sis, Ventura, Ondina, Edificacions Novallar, Pro-art, Mobles Casanovas i Confeccions Melis que suposaven uns ingressos d’entre 2.000 i 8.000 pessetes per fascicle. Alguns dels anunciants participaren en tots els volums i d’altres només en alguns. A partir del quart volum, el nombre d’anunciants va disminuir significativament i els dos darrers només figuraven les esmentades entitats financeres.
El nombre de subscriptors va ser relativament petit per una ciutat que, a la dècada de 1970, superava els 150.000 habitants. Del primer volum s’editaren 1.300 exemplars, que es reduïren a un miler als següents, ja que la xifra màxima de subscriptors va ser de 407 i les vendes a les llibreries eren escasses, 106 al llarg dels anys de la publicació. El perfil dels subscriptors, analitzat per Esteve Deu, es comprova que la majoria eren persones de la generació de la postguerra, nascuts entre 1945 i 1945, amb estudis universitaris i militants de partits d’esquerra, seguits per vells militants de la República i finalment, artistes plàstics que s’havien relacionat amb Castells en la seva etapa de pintor. Aquí, Deu observa la poca presència, amb algunes excepcions, de la “burgesia tèxtil tradicional”, i fins i tots d’intel·lectuals vinculats a la Fundació Bosch i Cardellach. Tampoc van destacar pel seu suport altres institucions com l’Ajuntament que denegà les peticions d’ajuda econòmica, però que comprar dues col·leccions per l’Arxiu i el Museu municipal a l’igual que el Gremi de Fabricants, l’Acadèmia de Belles Arts i la Fundació Bosch i Cardellach. L’única excepció fou el Banc de Sabadell que va adquirir 20 col·leccions de l’obra.
Així, doncs, com reconeixia Castells, els ingressos no cobrien les despeses de l’edició, amb la consegüent pèrdua econòmica; això, sense comptar les moltíssimes hores de feina esmerçades per la seva redacció. En l’edició dels dos primers volums, només es van vendre la meitat, que li suposaren una pèrdua de l’important suma de 650.000 pessetes. Per eixugar el dèficit es va veure obligat a pujar el preu de cada volum de les 1.600 a les 2.250 pessetes i que, des del 1988, va ser des 3.200 pels exemplars que quedaven en estoc.
Després de la publicació del darrer volum, es vengueren a comptagotes, alguns fascicles solts a persones que volien completar la col·lecció, volums enquadernats per separat o de l’obra completa. L’estoc final de fascicles que restaven foren enquadernats, es posaren a la venta durant uns quants anys a la Llar del Llibre o que venia directament el pel seu fill Marc Castells. Finalment, la resta de l’edició va ser destruïda. Actualment només es pot trobar i amb dificultats a llibreries de vell o les biblioteques públiques.
Avaluació crítica
Les crítiques que poden fer-se al treball historiogràfic de Castells no desmereixen l’immens esforç intel·lectual del seu autor i que la seva obra continua sent una referència obligada per a conèixer la història contemporània de Sabadell.
A parer de Deu, els continguts de l’obra no estan ordenats sistemàticament “no agrupats temàticament i amb una cronologia poc justificada”. D’altra banda, “alguns aspectes secundaris són tractats de manera extensa i altres de més importants només de manera breu o fins i tot tangencial”. Tampoc compara el que succeïa a Sabadell amb d’altres localitats amb l’excepció de referències puntals a Terrassa. Així mateix, observa “alguns desequilibris interns” derivats de la importància donada als esdeveniments que va viure personalment com la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme. “Malgrat tot -conclou Deu- continua essent una obra de referència i hi trobem un cúmul de suggeriments per a recerques futures, ja sigui per aprofundir alguns aspectes de la nostra història que ell va començar a analitzar o pel desenvolupar-ne d’altres que tot just va esbossar”.
Una altra qüestió és la relativa a l’evident component ideològic de l’obra i el context en què va ser escrita al final del franquisme. A parer nostre, en termes generals, Castells defensa posicions en favor de la democràcia, el socialisme i el catalanisme. En els volums dedicats als segles XVIII i XIX, s’aprecia una major distància crítica -sempre en defensa de la democràcia i el moviment obrer- respecte als esdeveniments de l’època en comparació dels volums relatius al segle XX. Això, s’observa particularment en els dos darrers sobre la Guerra Civil i el franquisme on es denota una clara hostilitat cap l’anarcosindicalisme i una gran proximitat als plantejaments polítics i ideològics del PSUC on va militar.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria, CALVET, Jordi i DALMAU, Glòria. Andreu Castells: la història com a experiència i testimoniatge. L’Avenç, 44, desembre 1981.
CALVET, Jordi. L’aportació historiogràfica d’Andreu Castells (1918-1978), Arraona, revista d’història, 1987.
DEU BAIGUAL, Esteve. El darrer activista i historiador dins Els fronts infinits. Andreu Castells Peig. 1918-1987. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2025.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i producció cultural dins Sabadell al segle XX, Eumo Editorial, Vic, 2000.
