63 sabadellencs va ser deportats als camps nazis, la majoria a Mauthausen. 40 va morir i 23 van sobreviure. Aquí tracem la semblança biogràfica d’Eduard Garrigós, un d’aquests supervivents i del seu testimoni.
Eduard Garrigós Soler va néixer a Benilloba (Alacant) el 10 de març de 1909. Va ser el penúltim dels vuit fills, sis nois i dos noies, del matrimoni format per Vicenç Garrigós Monllor, pagès, i Teresa Soler Ramon, llevadora. El pare i els quatre fills majors es traslladaren a Sabadell l’any 1910 on el seu oncle Santiago els hi cercà feina. La resta de la família amb la iaia s’instal·là el 1912 definitivament a la ciutat i des del 1924 al carrer Piferrer n. 16 del barri de la Creu Alta.
Segons explicà a l’historiador Josep Maria Benaul, en la llarga entrevista que li concedí el 7 de juliol de 1990, el seu pare i els germans grans es dedicaven a fer sorra en el riu Ripoll per a la construcció. “Venien a buscar la sorra amb uns carros i el cap de setmana et donaven un tiquet, i amb aquest tiquet anaven a cobrar a les empreses que ens venien a buscar la sorra”.
Eduard va fer les seves primeres lletres a les Escoles Pies de Sabadell. A causa dels problemes amb capellà “pocavergonya”, va deixar el col·legi i va continuar els estudis a l’escola del senyor Roure. “Quan vaig tenir una edat (aleshores, ben jovenets ja ens treien de les escoles), vaig anar a treballar a cal Traveria (vaig estar força temps allí) i als vespres anava al Centre de Dependents de la Indústria i el Comerç, a l’Euterpe, a dalt, que allà ensenyaven anglès, francès…”
Posteriorment, entrà treballar a la gran filatura d’estam Jenny-Turull, coneguda popularment com Ca la Daniela, al camí de Can Quadres. Va contraure matrimoni amb Maria Balagué Alós, amb qui tingué un fill, Hilari, nascut el gener de 1934, i de la que va divorciar-se l’any 1937 en plena Guerra Civil.
Abans de la guerra milità a la Federació Local de Sindicats (FLS) que als primers compassos de la conflagració s’afiliaria a la Unió General de Treballadors (UGT) dominada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A l’esclatar la Guerra s’allistà de voluntari a la Columna Alpina que combatia a Jaca on coincidí amb molts altres sabadellencs com el seu amic Pablo Alòs Escartín i Enric Tomàs Urpí. Els seus germans, Salvador i Joan, també lluitaren a l’exèrcit republicà
L’any 1937, amb la formació de l’Exèrcit Popular de la República, foren dissoltes les milícies de voluntaris com la Columna Alpina. Eduard Garrigós, s’incorporà com a comissari polític de transmissions a la Brigada 139 de la Divisió Líster, destinada a Torredongimeno (Jaén) i posteriorment al front de Terol. Així mateix va combatre a la batalla de l’Ebre a les serres de Pàndols i Cavalls. Després de la derrota a l’Ebre, va participar en retirada cap Olesa de Montserrat, Olot i Figueres, fins a la frontera francesa.
Els camps de concentració francesos
Des de principis de febrer fins a i finals de 1939 va estar internat als camps de concentració d’Argelers, Barcarès, Adge i Sant Cebrià de Roselló. Per escapar de les dures condicions de vida d’aquest camps, s’allistà, com molts exiliats republicans, a la Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser destinat a Metz, prop de Luxemburg, en treballs de fortificació de la Línia Maginot on es retrobà amb el seu amic Pablo Alós.
Pocs mesos després, amb la desfeta de l’exèrcit francès, va caure presoner de les tropes alemanyes a Saint Dié-des-Vosgues. Les Companyies de Treballadors Estrangers estaven enquadrades en l’exèrcit francès; per això, en un primer moment, els seus membres foren tractats com a presoners de guerra i tancats als anomenats stalags. Posteriorment, amb el permís del govern franquista espanyol, que els hi va llevar la nacionalitat espanyola, foren enviats a camps de concentració o extermini. La majoria dels republicans espanyols anaren a parar al complex concentracionari de Mauthausen, ubicat a prop de Linz a l’actual República d’Àustria.
Testimoni excepcional
Primer, Garrigós fou internat al Frontstalag 110 i després al Stalag XI-B de Bad Fallingbostel en la Baixa Saxònia (Alemanya). El 27 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen, amb el número 6793. A la barraca 19 coincidí amb altres sabadellencs com els germans Esteve i Melcior Canyelles, Joan Capellas i el seu amic Pablo Alòs.
El camp central de Mauthausen estava format per diversos kommandos exteriors on els deportats sortien a treballar en condicions d’esclavatge. El més terrible de tots era el de Gusen a cinc quilòmetres del camp central i on van morir la majoria de republicans espanyols. Entre desembre i febrer de 1943, amb el seu amic Alòs, fou destinat al kommando de Setyr-Munichholz, una fàbrica d’avions, on va contraure un pulmonia doble. Evacuat a un hospital, on la majoria dels deportats anaven a morir, es va guarir i el 13 de setembre de 1943 assignat al kommando de Bachmannig amb presoners russos. S’ignora la data en que tornà al camp central de Mauthausen, tot i que l’any 1944 va treballar el taller tèxtil del camp central fabricant cinturons i tires de cuir.
En l’entrevista a Benaul va descriure les terribles condicions de vida als camps d’extermini nazis i la temible escala de la mort de Mauthausen.
“A la pedrera, a carregar camions i vagonetes. A garrotades i treballant molt! Encara els semblava que anaves poc a poc! Quan acabaves la jornada, una pedra que pesava 15, 10, 30 quilos a l’esquena… Les havíem de pujar per unes escales perquè allí hi havia un grup de paletes que anaven fent camp. I els que morien treballant les havíem de dur coll cap dalt. I aleshores passaven llista: tants vius i tants morts (…) Jo era un d’aquests que deia. ‘Ja veurem, ja veurem! Perquè al filat se’n tiraven molts. Jo deia: ‘Collons! Al filat no m’hi tiro”.
Garrigós va ser membre del Comitè Internacional Clandestí, format per comunistes de diverses nacionalitats, el qual. segons explicà a Benaul, van sostreure i amagar algunes pistoles de les S.S. Els documents gràfics demostren que Garrigós va ser un dels primers deportats que obriren les portes del Mauthausen a les tropes nord-americanes que ho alliberaren el 5 de maig de 1945.
També, va ser testimoni de l’assassinat del sabadellenc Enric Tomàs Urpí, kapo de Gusen, culpable de moltes crueltats i assassinats: “La gent durant l’alliberació anava a la cuina a menjar i menjar. Aquest Tomàs va venir a la cuina però jo no el vaig conèixer. Es van acostar dos i el van matar. Jo els vaig dir que era espanyol i un d’ells en va dir: ‘mató a un hermano mío’ i hala, al crematori. Aquells sí que el van reconèixer” (més info: ‘sabadellencs als camps nazis‘).
Refer la vida
Dies després de ser alliberat, va passar un parell de setmanes, amb altres deportats, refent-se al llac Constança a la frontera amb Suïssa. El grup de soldats francès que els custodiaven els ajudaren a passar a Suïssa i des d’allà s’instal·là a París. Per millorar les seus problemes amb els pulmons va marxar cap al sud a Montagnac, prop de Montpeller, on residia una colònia d’exiliats catalans. S’instal·là a casa de Pablo Alós, es guanyava la vida treballant a les vinyes.
Entre 1945 i mitjans del 1950 va refer la seva vida. Va continuar treballar al camp i va casar-se amb Josefina Santamaría, vídua, amb fill del primer matrimoni i exiliada com ell. La família es traslladà a Frontignan (Hérault) i va adquirir la nacionalitat francesa. El 1962 va ser objecte d’una sèrie de diligències del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, per localitzar-lo que finalment foren arxivades. Amb el passaport francès va fer diverses visites als seus amics i familiars de Sabadell. L’any 1990 va venir a Sabadell per tramitar la documentació per rebre la pensió com a exmilitar de l’exèrcit de la República.
Eduard Garrigós va morir el 19 de gener de 1998 a Frontignan on està enterrat al panteó familiar del cementiri d’aquest municipi. Les seves memòries orals han estat enregistrades amb cintes de casset gravades pel seu besnebot Adolf Pla Garrigós, l’any 1997, i transcrites per la seva besneboda Elisabet García Garrigós. El 27 de gener de 2020 si li va posar una llamborda stolperstein a Sabadell.
Bibliografia
BENAUL, Josep M., ONETTI, Antonio i TORRUELLA, Jordi. Víctimes sabadellenques de la deportació nazi. Una primera aproximació. Arraona. Revista d’història, n. 30, 4a època, 2006.
DD.AA. Deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945). Ajuntament de Sabadell, 2023.
ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Ed 62, Barcelona, 2017.
SAIZ, Sílvia i GALLART Ernest (transcripció Anna Cabeza). El relat de la vida d’Eduard Garrigós al sistema concentracionari del KL Mautahusen. Entrevista realitzada per Josep M. Benaul a Eduard Garrigós. Arraona. Revista d’història, n. 30, 4a època, 2006.
Foto de portada: Eduard Garrigós, en primer pla amb gorra negra, el dia de l’alliberament de Mauthausen. Al darrere seu, el coronel Richard Seibi, de la 11ª Divisió Blindada nord-americana (5 maig 1945)
